dissabte, de gener 31, 2009

Ja són aquí

video

Ahir vaig anar a posar les veles. La major és mil vegades millor que el drap que portava i el gènova és diferent. L'he de provar navegant, ja que a mi em sembla una mica més petit, o al menys que la seva baluma és menys allunada. L'antic tocava la creueta superior i en canvi aquest no hi arriba. S'ha de veure. Potser va millor ja que amb l'altre sovint havia d'obrir-la per a dalt per evitar escora i guanyar velocitat. Encara que com podeu imaginar em fa molta il·lusió provar les veles, estic content de no poder-ho fer. Estic encara més content de que la meva filla sigui aquí i justament per a recollir un premi literari. Aquest fet m'ha donat més felicitat que si hagués acabat la Vendee Globe.

dimarts, de gener 27, 2009

Avui és un gran dia


El 27/1/09 és un gran dia. Tot ha sortit bé. A primer hora he comprovat que l'assegurança havia finalment ingressat l'import de la reparació. La meva filla ha vingut espontàniament a veure'm a la feina i en arribar a casa a l'hora de dinar he trobat les caixes de les veles. Es pot esperar quelcom més d'un simple dimarts de gener? Ja només penso en anar al Garraf i provar les veles. Quina il·lusió. El meu nebot, també anomenat "Xut", perquè quan era petit no parlava però es fixava, espera que faci un gran post amb l'arribada de les veles. No el decebré. Ja poso a carregar la videocàmera.

diumenge, de gener 25, 2009

El Arropiero a Garraf


Ahir vaig anar a veure el documental del "Arropiero", el serial killer espanyol, que després de 40 o 50 assassinats va morir a l'hospital psiquiàtric del meu poble, sense ni un diagnòstic precís ni un judici condemnatori. L'història és digna de "El Caso" i paradigmàtica de l'Espanya negra de la meva infància. Hi vaig anar perquè hi sortia un amic meu psiquiatra comentant la seva relació amb el personatge. La pel·licula em va agradar. Esta ben feta, es distreta i descriu molt bé l'Espanya negra dels anys 60-70. Vaig comprovar amb sorpresa que coneixia també els altres psiquiatres forenses que comentaven el cas. És increïble com estic tant identificat amb la història.

Comento la pel·lícula perquè la història també esta relacionada amb el mar i amb Garraf. Vaig descobrir que en Manuel Delgado, el Arropiero, va assassinar a un pobre home d'un cop de pedra al cap a la mateixa platja del Garraf. El cas va quedar sense aclarir fins que el mateix Arropiero es va auto-inculpar. Per demostrar-ho va reconèixer la pedra de l'assassinat. Al preguntar-li perquè ho va fer si ni tan sols el coneixia, va dir que el va matar perquè li feia pena. Deia que semblava que era un desgraciat, que no l'estimava ningú. Una història increïble com totes les del Arropiero. Aquests relats em recorden els que explicava el meu amic psiquiatra quan navegàvem junts amb el Suan o amb el Farra a les regates.

diumenge, de gener 18, 2009

De Garraf a Garraf



Aquest cap de setmana d'anticicló he navegat entre Garraf i Garraf. Curiosament no vaig poder penjar el vídeo que el resumia a YouTube pel copyright de la cançó. Es veu que el Crosby Still Nash and Young ho tenen controlat, però no en Leonard Cohen. Queda millor amb la segona cançó, la de'n Cohen.

diumenge, de gener 11, 2009

"La météo"


Avui he aprés a la web de la Vendée Globe que hi ha una dita marinera francesa que diu « qui trop écoute la météo perd ses heures au bistrot ». Segurament, sense conèixer-la, me la vaig aplicar quan vaig travessar el Tornado de Salou a plena matinada. Un altre vegada no he de ser tant mariner francès i no no he de fer tant de cas de les seves dites. Amb aquest cel que feia a Castelldefels el dissabte passat era millor quedar-se al bistrot, encara que tinc pressa per anar a provar el nou anemòmetre i les noves veles quan arribin. Potser estic aprenent.

divendres, de gener 09, 2009

Tsunami a Llança



Avui han fet la reparació de l'anemòmetre. Ja només falta esperar les veles i que la companyia pagui. Demà li enviaré les factures per fax.
En les meves navegacions per Internet he vist aquesta onada que sembla un veritable Tsunami a Llança. Recordo que a la meva infància aquesta montanyeta era una veritable illa i aquest parking una platja. Segurament el mar vol tornar-ho tot al seu lloc.

divendres, de gener 02, 2009

Deures del Tempura

video

Aquest Nadal no fa temps per navegar. Avui hi havien boires, mar plana i manca de vent. Un clima molt adequat per anar amb cotxe a Port Ginesta a comprar. He trobat un aparell elèctric que s'adapta perfectament al WC del Tempura. No és per enrampar al que faci pipi, sinó per evitar la manxada postmiccional. Un article interessant a considerar per aquest estiu. La part negativa és que cada vegada vaig posant més instruments elèctrics sense ampliar les bateries i que augmento el risc de que els instal·ladors malmetin el vaixell. Sempre puc posar un altre bateria que ajudi a aguantar l'equipament però el risc dels instal·ladors por curosos és difícil de neutralitzar. També he arreglat els barbers de l'espí. Ja només em falten les pasteques que he encarregat. Quan les tingui sortiré a provar-los. Puc navegar amb espí encara que no hagi rebut encara el génova que he encarregat.

dijous, de gener 01, 2009

La calma desprès de la tempesta

video

Ahir al vespre costava de creure que fos el mateix mar que feia passar les ones per sobre l'espigó un parell de dies abans. El passeig solitari davant la Costa del Garraf em va ajudar a acabar l'any en pau i reflexió i també va servir per remolcar a un altre veler que s'havia quedat sense gas-oil a una milla de la bocana. Justament és la llumeta que es veu davant del port del Garraf. Bon any a tots!