A High Wind in Garraf

Les pedres del Garraf

2012-01-21T17:37:00.000+01:00

Aquesta situació anticiclònica ha fet baixar el nivell del mar. Avui a la bocana del port de Garraf sortien pedres per tot arreu i a les roques de l'espigó s'observava clarament la baixada. No sé si aquest va ser el problema del capità del Costa Concòrdia a l'Illa de Giglio o l'embarrancament va ser culpa de la famosa noia moldava. (cherchez la femme). En tot cas un equip de regates italià (First 44.7) que avui sortia a una competició de club ho ha pogut patir en pròpia pell. Ha quedat clavat per la quilla en el canal de dins del port i s'ha vist obligat a canviar d'amarrament. No ha pogut arribar al seu lloc. Puc certificar però, que tota la tripulació era masculina. Cap moldava a bord.
PD. (Espero que en Carles Ramos em perdoni l'ironia sobre aquesta "altre opinió" sobre el naufragi)

Navegació hivernal

2012-01-08T12:13:00.001+01:00

Desprès d'unes vacances nadalenques i d'un viatge a Paris, he retornat a les rutines habituals: la feina, les emprenyades per l'inadequada política sanitària, el cotxe nou i les navegades am el Tempura. Els matins de dissabte d'hivern són impressionants. Sol, vent i temperatura increïble. Algun avantatge ha de tenir l'escalfament global. Llàstima però que la navegació és un esport que requereix molt de temps. Has de preparar el vaixell, soltar amarres, sortir del port, recollir les defenses, pujar les veles... Quan ja ho has fet tot, ja torna a ser l'hora de recollir. Sortir més d'hora no és una bona solució. Al matí no hi ha vent, arriba al mig-dia, justament a l'hora de dinar amb la família. Tinc comprovat que durant un matí puc fer entre 12 i 14 milles navegant unes dues hores i mitja. Tinc ganes de poder disposar de més temps per fer travesses realment llargues. Es veritat que molt aviat serem a l'estiu. Ja he de pensar a portar a revisar la balsa salvavides, la radiobalisa, les armilles salvavides automàtiques i els extintors; també he de demanar hora per pintar la patent, ara que el varador és més econòmic i de concertar una revisió del motor amb el mecànic. L'hivern també permet seguir per Internet als privilegiats que poden navegar tot l'any. A mi m'agrada l'història de la Taru i l'Alex, una parella de joves que van decidir penjar-ho tot, abandonar Barcelona i donar la volta al món. No són els típics jubilats avorrits, sinó una fotògrafa finesa fashion que té l'habilitat de posar a les seves pròpies fotografies i un francès antipàtic i tatuat que porta el vaixell. Fins ara navegaven en un Hallberg Rassy 35 i ara, malgrat no haver-lo venut, s'han embarcat en el Duende, un classic i elegant Herreshoff 43'. Com que la crisi no perdona, no han pogut vendre el Caos i ara segueixen la seva aventura amb dos vaixells al Carib. Temps difícils pels navegants!

Bon any 2012

2011-12-31T19:24:00.000+01:00

Malgrat diuen que el món s'acaba aquest proper 2012, jo seguiré treballant. Justament per aquest esperit contradictori i negacionista de la crisi, he fet unes vacances de Nadal a París amb tota la meva família. Allà he vist com els vaixells de la Volvo Ocean Race navegaven per sobre els cotxes dels Camps Elisis i he comprovat que els francesos segueixen vivint a les "péniches". Per continuar passant de tot he comprat un cotxe nou (segurament l´únic que s'ha venut aquest 2011) i curiosament la matrícula té els números de la meva vela, encara que no amb el mateix ordre 985 i les lletres de la marca del Tenpura: HR (Hallberg Rassy). Bon Any a tothom. Segur que ens anirà molt millor!

Ponentada a Garraf

2011-12-16T20:41:00.004+01:00

Finalment l'anunciada ventada no ha estat a Garraf tant forta com deien. La roca que presideix el port ofereix una protecció natural als vents aponentats. Com que bufava de terra el mar tampoc estava massa agitat. Com veureu al vídeo, desprès de l'experiència dels cops a la línia blava amb la llanxa, he preferit deixar el Tempura perfectament abarloat amb el vaixell gros de pesca que no és tant perillós.

La Gran Ventada

2011-12-15T18:58:00.001+01:00

Desprès de la Grande Bouffe vindrà la Gran Ventada. Anuncien força 7 per demà i el Club Nàutic, que ha millorat molt amb el nou president, ens avisa que amarrem bé els vaixells. Intentaré anar a revisar-ho encarà que per a mi demà serà la gran arribada ja que desprès d'un any d'absència a Barcelona, la meva filla i el seu marit arriben al Prat demà al matí. Estimo molt el Tempura, però molt més a la meva filla (encara que no ho cregui) i aniré a l'aeroport i estaré amb ella tot el dia que he agaft de lleure.

La Grande Bouffe

2011-12-13T22:05:00.002+01:00

No tot és navegar

Friki

2011-12-06T18:10:00.001+01:00

La meva filla diu que soc com aquell de la pelicula Smoke, que cada dia feia una foto de la mateixa cantonada de Nova York, en definitva que soc un friki que sempre fa fotos i vídeos del mateix lloc

The Garraf Globe

2011-12-04T16:43:00.001+01:00

Dissabte 3 de desembre. Hem d'esperar tota una setmana de rotllos per a gaudir uns minuts.

Cap de Setmana Electoral

2011-11-20T12:47:00.001+01:00

He passat aquest cap de setmana electoral a bord del Tempura. El divendres, quan buscava infructuosament una tonyina vaig saber per RAC1 que la Chacón no volia aparèixer al debat d'en Josep Cuni a TV8. El dissabte vaig reflexionar navegant al llarg de la costa de Castelldefels amb un vent de 10-13 nusos del Nord-Nord-Est que venia de terra i que permetia navegar molt ràpid de cenyida cap al Prat. Al vídeo mostro la velocitat de GPS ja que per mandra no havia muntat la corredera. L'alegria va durar fins que va aparèixer la pluja. Avui anirem a votar en un dia solejat. No sé exactament que votem, ja que tot sembla apuntar que en Rajoy serà president fins que la Merquel vulgui. Bé, aquest blog no és per parlar de política.

Estiuet de Sant Martí

2011-11-13T10:12:00.001+01:00

Estiuet de Sant Martí al Garraf from Joan Gené on Vimeo.

Desprès d'una setmana estressant, amoïnat amb les meves petites coses, he gaudit d'un meravellós dissabte al matí, amb un vent de 7-10 nusos, mar pla i temperatura estiuenca en ple mes de Novembre. Que més puc esperar. La cerveseta, és clar!

50 anys de Saló

2011-11-09T20:24:00.003+01:00

He celebrat el 50 aniversari del Saló Nàutic de Barcelona anant a visitar l'exposició flotant del Port Vell amb el meu amic i company de navegades Mariano. Aquí apareix en una foto feta amb el telèfon mòbil al interior d'un meravellós Hallberg Rassy de 64 peus. Segurament la peça més valuosa de l'exposició. Un caprici de dos mil·lions d'€. Aquest vaixell és propietat d'un alemany que desprès d'haver-lo mostrat al Saló de Gènova i de Barcelona se l'emporta el proper dilluns a Mallorca, tal com m'ha comentat l'amic Miquel Carrion que també he pogut saludar avui.

La Tardor

2011-11-06T13:24:00.003+01:00

El canvi climàtic esta endarrerint les estacions. La calor no va arribar fins l'agost, però s'ha allargat fins novembre. Ara ja tenim pluja, fred, vent i fulles caigudes. No ve de gust sortir a navegar. Ni tan sols fer reparacions. La humitat i el fred penetren fins les parts més internes del nostre cos. Quan fa aquest temps penso en els pobres nòrdics que malgrat el clima surten fins i tot a l'hivern. Tot i que havent estat treballant a Sibèria, a Finlandia, a Dinamarca o a Irlanda del Nord a l'hivern, he de dir que no he passat enlloc tant fred com a Barcelona. Potser perquè aquí anem menys abrigats i perquè les cases estan menys preparades. Si no, ja m'ho direu el fred que passareu veient els vaixells del Salò Nàutic al Port Vell.

Leviatan

2011-11-01T10:15:00.001+01:00

El cap de setmana que s'ha estrenat la serie Pan Am (en la que la meva filla Marta és Associate Producer) a Canal+, en el que molta gent ha fet pont per la festa de la Castanyada, o de Tots Sants, ara anomenada paganament de Halloween (segons el Papa), jo he sortit a navegar la tarda del dilluns. Després d'un parell de dies de llevantada el mar era pla amb un ventet de Garbí. A l'horitzó, a la zona on infructuosament i obstinadament busco llampuges i tonyines hi vaig veure un gran petrolier fondejat. Malgrat que la tarda s'havia escurçat pel canvi d'horari m'hi vaig acostar. A la fotografia mostro l'aspecte monstruós que oferia la seva proa amb l'aigua caient per les gateres. Tant aviat com vaig creuar la seva proa va llevar l'ancora i va partir. Que hi feia? M'esperava? Esperava l'hora d'entrar a Barcelona (el més probable) o tenia una avaria? És possible ja que a cada moment feia un soroll estrany, com una explosió i a continuació apareixia fum per la xemeneia tal com es veu a la fotografia. No serà que aquest és el motor d'arranque dels petroliers? En tot cas un Leviatan que ens ha vingut a visitar.

Iatrogènia nàutica

2011-10-23T16:40:00.001+02:00

Desprès d'un parell de setmanes desatenent el Tempura per obligacions professionals i familiars, avui l'he anat a veure malgrat la pluja. Havia de polir un arranjament al gelcoat. Tapava un cop que va rebre a la popa amb el moll de formigó de Cala Rajada per l'horrible mar de fons que hi havia aquell dia d'agost. Com sempre ha quedat millor, però no perfecte. Hauré de donar un altre capa. Per rutina he revisat la sentina i amb sorpresa he vist que era plena d'aigua. Ràpidament he comprovat les aixetes de fons, la metxa, el motor... i res de res. Desprès de moltes càbales he recordat que el darrer dia vaig posar el filtre d'aigua salada que havia trencat aquest estiu. Òbviament era l'aigua que havia caigut al manipular els tubs de refrigeració. A la nàutica passa com a la medicina, davant l'aparició d'un problema nou, sempre has de pensar que no sigui l'efecte advers d'un tractament anterior.

Trolling

2011-10-09T10:09:00.002+02:00

El mes d'ocubre és el millor per pescar al currican al Garraf. S'agafen moltes llampuges i les tonyines ja comencen a tenir una mida acceptable. Només cal saber on són. Afortunadament ja començo a saber-ho.

Pescar al currican en anglès s'anomena "trolling". Un terme que també s'empra en les comunitats virtuals. S'utilitza per designar l'acció d'entrar als foros per enredar la troca. Arrossegar un esqué per portar la discussió cap a terrenys no volguts per la comunitat i així generar baralles i malestar. El mateix que fem nosaltres al mar, que arrosseguem un peixet de plàstic per enganyar a les pobres llampugues per portar-les al forn.

Marxa l'anticicló i persisteix la tempesta

2011-10-06T18:22:00.000+02:00

Finalment sembla que marxa l'anticicló meteorològic però persisteix la tempesta sobre la sanitat catalana. És esgotador. Els arbres no els deixen veure el bosc i els polítics de l'oposició aprofiten per embolicar-ho més. Prefereixo recordar aquesta arribada a l'Atmella de Mar per sopar un bon arrosejat.

Jörn Zander

2011-10-01T20:19:00.000+02:00

Avui a Vilanova hem acomiadat a Jörn Zander amb una processó de vaixells per llençar al mar les cendres d'aquest gran navegant des de la coberta del seu vaixell, el Jadic. El mar també ha volgut participar de la cerimònia oferint un meravellós dia solejat d'octubre amb un llevant generós que animava a sortir. En Jörn va ser un referent per tot el grup d'amics que vàrem compartir el Suan i el Sinofós. Més gran que nosaltres, ens donava lliçons en les regates llargues. Destacava en les situacions difícils. Comptava amb la capacitat de sacrifici que marca els grans navegants. Aquesta mateixa fortalesa l'aplicava a la seva pròpia vida. Amb una increïble enteresa ha afrontat la fatalitat de la malaltia que se l'ha empotat. Com a metge, he tingut el privilegi de poder-lo acompanyar en aquesta difícil etapa, sempre rodejat pel calor i el suport de tota la seva amplia família. Em va impressionar quan fa pocs mesos en Jörn em preguntava si era pruent sortir a la Ruta de la Sal. Òbviament li vaig dir que ho fes ja que era el que més li agradava. Recordareu que va ser aquella dura regata que pots van acabar i en la que el Jadic va trencar el pal. A l'hospital m'explicava amb il·lusio les característiques del pal nou que havien comprat, al mateix temps que acceptava la fi d'una vida que havia estat molt plena, especialment en la seva faceta familiar.

Les vacances, tan aprop i tan lluny

2011-09-25T10:52:00.000+02:00

Encara fa calor i fa tot just un mes que hem retornat de les vacances. Malgrat tot semblen tant llunyanes...

Llampuga

2011-09-24T17:46:00.000+02:00

Aquest cap de setmana de la Mercè tinc l'oportunitat de navegar fins a darrera hora ja que la meva dona és fora. No he desaprofitat l'ocasió. Ja tinc controlat on és la pesca i ahir vaig ser-hi a l'hora precisa, a la posta de sol. La recompensa: una tonyineta que vaig retornar al mar i una llampuga que va anar directament al cove. Llàstima que avui ha estat un dissabte plujós i he hagut que quedar-me a casa.

Tonyineta

2011-09-10T17:11:00.000+02:00

Arribada la tardor els pescadors fondegen a pocs metres de la costa perseguint les dorades. Hi ha molta gent, ja que diuen que és l'única costa propera a Barcelona que encara té pesca. Jo he retornat a les meves navegades solitàries de les tardes de divendres. No m'agrada estar aturat. Prefereixo fer el curri. Ara piquen tonyinetes, tant petites que les he retornat al mar. A veure si creixen una miqueta i es poden pescar d'aquí a un parell de mesos.

La bufada del rellotger

2011-08-29T19:23:00.000+02:00

Una setmana abans de sortir de vacances vaig veure que el Tempura feia un fum blanc, especialment quan pujava de revolucions. Ho vaig comentar amb el mecànic que em va fer una tele-visita ja que era Juliol i estava molt atrafegat. Va dissertar sobre les diferents classes de fum. El girs que quedava arran de mar era de gas-oil, el blanc que pujava cap d'alt era d'aigua, etc... però no em va aclarir de que era el meu. Hem va recomanar que buides el filtre de gas-oil i va aprofitar per vendre'm un additiu de porcellana per l'oli del motor. Així no el "griparia". Òbviament el filtre estava net i segurament l'additiu no calia. Malgrat tot, amb dificultat vaig desfer la rosca de sota i el vaig purgar. Naturalment no va deixar de fer fum durant tota la travessa a Mallorca. Afortunadament vaig fer una gran part del trajecte a vela. El fum va continuar durant tota la volta a l'illa i va sonar l'alarma de la temperatura quan amarrava a Porto Cristo. Vaig comprovar que sortia aigua per l'escapament, però per si de cas vaig canviar el rodet. El que me'l va vendre em va dir que vigiles que el circuit d'aigua salada no estigués embossat per un plàstic. No em vaig atrevir a desmuntar-lo ja que ho veia molt complicat. Si que em vaig submergir per rascar les entrades d'aigua de la cua, que també semblaven totalment netes. L'alarma va tornar a saltar amarrant a la Ràpita, però tot estava aparentment en ordre. Finalment, arribant al port de Sta. Eulària (Eivissa) l'alarma va tornar a sonar i vaig tenir que amarrar ajudat per una zodiac dels mariners. Ho havia de resoldre malgrat que era dissabte del mes d'agost. Desprès de recórrer varies marines amb unes secretaries meravelloses i uns despatxos impressionants, vaig trobar un veritable professional. Un mecànic simpàtic que va començar a desfer tubs del circuit d'aigua salada i a bufar per ells. Als pocs minuts va descobrir que hi havia una petita fuga al filtre d'aigua salada. Aquesta escletxa impedia que es fes el buit i reduïa substancialment l'aigua del circuit. Per això funcionava quan el vaixell corria ja que la mateixa arrancada feia pujar l'aigua, i en canvi no circulava quan estava al ralentí i parat. L'averia es va resoldre eliminant el filtre ja que s'havia de demanar a Madrid i tardaria uns quants dies. Em va cobrar la misèria de 50€ i em va explicar com ho havia de muntar quan rebés el recanvi. No deixa de sorprendre'm que a la nàutica hi hagi gent tant professional. Llastima que és difícil identificar-los entre tants "llestos". Es tractava d'una simple bufada, però s'havia de saber com i quan fer-la.

No cal dir que tampoc l'he trobat a Castelldefels ni a Barcelona. Ja rebré el recanvi al setembre. Sort que he pogut seguir navegant.

The music please!

2011-08-25T15:01:00.000+02:00

Anada i tornada de les Balears from Joan Gené on Vimeo.

Ja porto una setmana treballant i sembla que fa un segle que vaig ser a les Balears. Aquest vídeo en és un record. Una de les anècdotes divertides es va produir al fondeig d'Espalmador. Vàrem arribar de bon matí desprès un fondeig molt mogut a Ses Illetes. Ens venia de gust baixar a terre a banyar-nos a la zona de mar obert ja que dins de la cala l'aigua era bruta de tanta gent que hi havia. Vàrem fondeijar separats de tothom, però al retornar estàvem rodejats, especialment amb perill de col·lisió amb un gran vaixell a motor anglès habitat per tres obesos que semblaven pare, fill i mariner amb "dret a frec". Ens vàrem passar el dia vigilant-lo i afortunadament no vàrem xocar i quan va marxar la gent va tenir l'amabilitat de moure's. Un altre vaixell que semblava d'un constructor alacantí que havia col·locat el dèficit a la CAM el va orientar a fondejar en un lloc correcte, sobre tot, vigilant que estès prou separat. Al fer-se fosc tots vàrem sopar a coberta i vàrem contemplar els estels prenent una copa. Els del vaixell anglès, a més de preparar un suculent sopar, van posar música. Fet que va encendre al constructor alacantí que va cridar des de coberta:-"the music please!"-. Es va produir immediatament el silenci, bé no del tot. Només sentíem rugir del ralentí del potent motor del constructor que no va tenir cap objecció en deixar-lo en marxa tota la nit.

Regata Puig de Vela Clàssica

2011-07-17T16:00:00.002+02:00

4th Regata Puig Vela Clasica - Kanavel from Joan Gené on Vimeo.

Aquest dissabte vaig navegar com a convidat al Kanavel que defensava l'honor del Club Nàutic Garraf a la Regata Puig de Vela Clàssica. Tot un espectacle amb la presencia del Marikita i altres vaixells espectaculars. Malgrat l'aparent desorientació del canya del Kanavel que mostra el vídeo vàrem quedar novens dins de la categoria de vaixells clàssics.

Les llegendes dels vaixells

2011-07-13T21:14:00.001+02:00

Tots els vaixells tenen una llegenda que sovint és molt més interessant que la seva història real. El de la Foto de dalt diuen que és d'un senyor molt ric que sempre busca companyia per fer uns viatges increïbles. Aquest any sembla que vol anar al Carib. De fet avui he vist que ja estan acabant els arranjaments. Fins i tot han polit la teca. Potser és veritat? El de sota és el Tuvalu. Diuen que és d'uns que sortiran a donar la volta al mon. Efectivament li han col·locat un arc amb equipament, plaques solars, generador eòlic, timó de vent, etc... L'altre dia hi van posar unes banderetes i avui ja no hi és. Potser serà veritat? El cercaré per la xarxa.

Bufacaldos

2011-07-03T11:07:00.003+02:00

El passat mes de febrer vaig publicar un post sobre aquest bot que va despertar la curiositat d'en Capitán Valdés. Ahir vaig tenir la sorpresa de veure'l exposat ja que aquest cap de setmana s'ha organitzat una regata Garraf-Murtra anomenada Bufacaldos, en honor del bot. Mostrava una placa informativa: "Bot Eivissenc, Mestre d'Aixa Vicent Costa". Ara ja en sabem més.
PD. Avui diumenge 3 de juliol, el Museu Marítim l'estava mesurant suposo per catalogar-lo.

Travessa frustrada a Andratx

2011-06-29T20:48:00.002+02:00

Desprès de grans preparatius i de posar-hi molta il·lusió va arribar l'anhelat dia de revetlla de Sant Joan. Havia previst un pont llarg a Mallorca amb la família i una parella de joves amics. La Meteo anunciava un component nord i una Tramuntana que apareixeria moderada la matinada de la revetlla. Malgrat tot varem decidir salpar. El meu amic del vaixell de fusta que volia anar a Pollensa amb els nens la nit anterior havia desistit. Va modificar la ruta i va passar el cap de setmana al Delta. Jo seguia amb interès d'anar a Mallorca. Havia abandonat la idea d'anar a Pollensa per la Tramuntana ja que pensava que un rumb més sud seria molt més còmode.

A les cinc de la tarda sortíem contents del Garraf amb els dos tripulants novells. L'inici de la travessa va ser agradable, però a les poques milles (4 o 5) el noi ja estava totalment marejat. No el va animar la visita dels dofins ni que tots gaudíssim de la tarda més llarga de l'any. El teòric component Nord era més aviat un Sud-est que anava rolant de forma antihoraria. Jo intentava animar al marejat dient que ara entrava de través, però que aviat vindria de l'aleta. No hi va haver manera. Quan portavem 35 milles, el noi es volia morir. No sabia que fer per fugir del Tempura. En aquell moment vaig decidir canviar de rumb per a fer que les onades vinguessin de popa. Vàrem acabar a l'Ametlla a les 6 del matí desprès de tirar uns petards pel camí. Lògicament l'anunciada Tramuntana ens la vam trobar de proa en arribar el Delta.

Les desgràcies no vàren acabar aquí. El dissabte ens anunciaven per telèfon que malauradament havia mort el marit d'una infermera amiga. Òbviament vàrem decidir tornar el mateix dia per anar a l'enterrament el diumenge. Però per compensar tanta desgràcia, Deu (que deu existir) ens va premiar amb un Garbí de 12 nusos que ens va portar amb espi des de l'Ametlla fins a Torredembarra. El noi no només no es va mareijar sinó que va gaudir molt de la travessa. Li vaig aclarir però que això no passa sovint i li vaig explicar el concepte de felicitat d'en Pérez Reverter.

S'acosta Sant Joan

2011-06-16T19:35:00.000+02:00

Vaixell de fusta al Port de Tarragona aquest hivern

Coincidint amb un augment de la temperatura política al carrer i a les places ha arribat el bon temps. Ja ha deixat de ploure, ja queden enrere els diumenges d'hivern dinant amb la família al Serrallo i contemplant el "vaixell pirata" amb els nebots. Finalment podrem sortir cap a les illes el proper pont de Sant Joan. La predicció meteorològica prediu de moment una bona berbena per a passar al mar. Pensem sortir la tarda del dijous i tornar el diumenge. No sé si tirar cap a Formentor - Pollensa o cap a la Dragonera - Andratx. Les dues són bones opcions. Llàstima que esta prevista una regata per a cada banda. Haurem de veure cap on bufa millor el vent i cap on hi han menys barcelonins.

La felicitat del primer dia

2011-05-29T12:33:00.000+02:00

Mireu la cara de felicitat d'aquest home que recull el seu HR 37 nou a la drassana Hallberg Rassy de l'Illa d'Ëllos. Només tornarà a sentir aquesta sensació de plaer el dia que aconsegueixi vendre'l.

Cala Pregonda

2011-05-26T17:10:00.002+02:00

Aquests dies de calor i els problemes amb el sistema sanitari em porten cada dia més a somiar amb unes vacances que s'acosten ràpidament. Massa ràpidament.

Amb en Cali a la regata Conde de Godó

2011-05-20T20:38:00.001+02:00

Avui regata de clasics Conde de Godó amb en Kanavel. De moment un paper bastant discret, però he tingut la gran alegria de poder saludar a en Cali Santmartí del vaixell We are Water de la regata Barcelona World Race.

Quan comença la Llevandatada

2011-05-07T19:07:00.003+02:00

Quan comença la llevantada, al Garraf bufa un vent meravellós de 20 nusos que et porta al través mar endins sense grans ones. Ahir es va donar aquesta circumstancia. Els nois dels 49er volaven. Fins i tot varen sortir els Optmist. Suposo que per curtir-se. Amb la companyia del meu veí del vaixell de fusta vàrem fer una sortida amb genaker que va mantenir la corredora a més de 7 nusos. Molt divertit, però res a veure amb quan navegava aquesta "rasca" amb el Hobie Cat. Vaig gaudir però també vaig enyorar l'adrenalina de les planejades al trapezi. Un parell de velers que curiosament anaven arrissats ens van fer un amago de pique, però no hi va haver color. Crec que han posat el seu vaixell a la venda.

Es comença respirar aire de vacances

2011-05-04T21:17:00.000+02:00

Aquests dies quan al matí baixo caminant cap al centre a treballar començo a respirar aire de vacances. Fa una bona temperatura i la llum em recorda les albes a Soller fondejant desprès d'haver arribat tard al vespre de la travessa des de Garraf. Molts anys ha estat la primera nit de vacances al Tempura. Per avançar cap a aquest moment he estat repassant la coberta del Tempura i els petits cops al gelcoat. Res en comparació a la feinada que deuen tenir els armadors d'aquests velers de fusta de Saint Tropez i de Menorca

Fotos de la regata de La Petrolera

2011-05-02T16:09:00.002+02:00

En Mariano i jo mateix a la cinquena fila

El Tempura davant d'aquest gran Hanse blau arrissat

El tempura segueix davant del Hanse blau i apareix al primer pla aquest vaixell vermell

Aquestes són les fotos de la Petrolera en les que surt el Tempura. En ambdues és al centre la imatge amb el logo de Hallberg Rassy a la vela, una especie de gran R en un vaixell blanc amb una línia blava i la patent també blava. Llàstima que aquest vent fort només ens va ajudar a sortir. Desprès va desaparèixer totalment i només quatre vaixells vàren conseguir arribar-

Són molt més glamuroses les regates d'Antigua que ens mostren la Taru i l'Alex a la seva web i les imatges de quant estan navegant amb el Sojana.

També aprofito el post per felicitar a en Joan Sol per l'editorial que li va dedicar el diari Avui al seu blog El Mar és el Camí el passat dissabte. Un merescut reconeixement al líder dels blogaires nàutics.

Sempre ens quedarà Sète

2011-04-27T18:08:00.003+02:00

Davant la previsió de pluges i de mal temps, vàrem decidir deixar amarrat el Tempura i pujar a Paris. De tornada hem parat a Sète a menjar unes ostres. Afortunadament les previsions es varen complir i en canvi a París varem gaudir d'uns dies d'estiu. En Mariano va fer la Ruta de la Sal més ràpida de la història. Sortien a les nou del matí de Barcelona i a les 12 ja sopaven a Eivissa. El guanyador absolut va ser el nostre amic Amador Magraner de l'Acrobat, que amb una tripulació experimentada de Pollença va tenir els pebrots de posar l'espí a Barcelona i no baixar-lo fins a Eivissa, malgrat suportar ratxes de quaranta nusos. L'altre amic, en Zander del Jadic no va tenir tanta sort ja que va trencar el pal. La Ruta de la Sal, que aquesta vegada es va fer en memòria d'en traspassat Farrés, sempre esta plena d'emocions.

Reparant la coberta

2011-04-20T20:00:00.001+02:00

Calpe

Garrucha

Per fer una mica de vacances he emprat les dues darreres tardes a reparar la teca de la conerta. Tot una feinada el reposar els taps, polir, netejar,.... Però m'ha permès començar a sentir les sensacions del viatge de l'estiu. De moment no hi haurà travessa de Setmana Santa. La previsió de pluges ens ha desanimat. Presento fotos de viatges anteriors que donen un ambient d'estiu, de dormir al port i de menjars exòtics "bogabante". Deu ser un animal nou del Mediterrani. M'ha fet molta enveja el fondeig de la Taru i l'Alex

Back to Garraf

2011-04-16T19:34:00.004+02:00

Per fugir de la disbauxa sanitària, que millor que una navegada amb espí i escoltar les històries indiviuduals de "La Petrolera". Dels més de quaranta velers participants, només tres vàren arribar a temps.

Balena

2011-04-10T12:50:00.006+02:00

No comentaré la regata ja que la manca de vent va deslluir el nostre resultat. De tota manera vaig gaudir d'un meravellós dia estiuenc de navegació i de la companyia d'en Mariano. El més interessant va ser que cap a les sis, al llevar-me desprès de fer un cop de cap, el meu company em va dir: "fa una hora que no avancem." Ens trobàvem unes 20 milles davant de Torredembarra. Hi havien tres nusos de vent al cap del pal, però l'absència de vent a la superfície només permetia que ens moguéssim al través a una velocitat d'un nus. Estàvem parats. "T'has perdut els dofins, fa molta estona que escolto com bufen. Amb la foscor no els he pogut veure". Al començar a clarejar vaig veure com a uns cent metres hi havia una cosa molt grossa que bufava i treia un petit xorro d'aigua. Només podia ser una balena. La primera que veig amb el Tempura. Vaig fer aquesta foto moguda que no es veu res de res. L'espectacle va valdre la pena. No ens hi vàrem acostar ja que estàvem en regata. Rucs!

La Vela a la portada de La Vanguardia

2011-04-05T20:32:00.006+02:00

En temps de crisi i de futbol és d'agrair que La Vanguardia avui hagi publicat l'arribada del Virbac-Paprec 3. Des d'aquest blog vull felicitar a en Jean Pierre Dick i a en Loïck Peyron. També a l'equip Mapfre que per estrenar-se en les regates de circumnavegació ha fet un excel·len paper. Felicitats a l'Iker Martinez i a en Xabi Fernández. És nota que a més de bascs són campions olímpics. Ara queda esperar la resta de participants, especialment al meu amic Cali que també té tot el seu mèrit.

Aquest any l'acabem

2011-04-03T11:12:00.003+02:00

La regata de "La Petrolera" per a solitaris i a dos, desprès de dotze edicions s'ha convertit en un clàssic del litoral català. Pel Tempura suposa un veritable repte. Encara no l'hem pogut acabar. El primer any ens vàrem retirar a les tres de la matinada quan una pantocada va arreplegar a en Mariano a la proa i li va trencar el menisc. El segon, a les sis de la tarda del dissabte ens vàrem atipar de fer bordades davant de Sitges amb un vent de proa que ens impedia avançar. L'any passat ens vàrem retirar avorrits d'esperar l'arribada del vent per tornar. Naturalment, seguint la llei de Murphy i totes les lleis marineres, el vent va bufar tant aviat havíem arrancat el motor. Aquest any, ens hem proposat acabar. Costi el que costi.

La coberta de teca

2011-03-27T20:08:00.005+02:00

Ara que tinc el Tempura perfectament pintat em toca revisar la teca. La fusta és material fungible i amb el sol i els anys es va desgastant. No em crec als que diuen que l'aigua de mar la conserva, ja que les zones més mullades (proa i plataforma de bany) són les més desgastades. El problema és repassar el Silkaflex que queda massa alt o reposar el que ha saltat. Cal posar-li imprimació per que agafi. Ja en tinc pràctica. Però el veritable problema són els taps. Alguns queden a ras de la rosca que subjecta la teca a coberta. He tret alguns cargols, però en la majoria no hi puc posat el tap ja que només queda la profunditat del gruix del cap del cargol. La solució és ben senzilla. No ser tan neuròtic i relaxar-me una mica. Acavo veient unes coses que ningú més ho veu.

El darrer bany d'hivern

2011-03-21T21:48:00.004+01:00

El passat divendres, amb les presses per sortir a navegar desprès de quasi un mes de pintures i arranjaments, se'm va quedar atrapada l'hèlix amb el mort. Eren les quatre, feina una tarda molt agradable. Em moria de ganes de sortir. Ràpidament vaig pensar que si avisava el bussejador ja em podia oblidar de navegar aquella tarda. El dissabte tenia guàrdia i dinar familiar el diumenge. La sogra es diu Pepa. Així que entre les ganes de navegar i les de fer una dolenteria, vaig decidir fer un capbussó. El meu amic del vaixell de fusta que envernissava la coberta m'observava amb una rialla. Despullat i guarnit amb unes ulleres de piscina roses de la seva filla, em vaig tirar a l'aigua. No cal dir que estava gelada. Feia tant fred que no aguantava gens l'apnea sota el Tempura. Van caldre tres submersions per desfer l'embolic. Finalment vaig poder sortir a navegar. Estic content de comprovar en viu i en directe que tinc les coronaries a prova de bomba. Amés, avui dilluns ni tan sols estic constipat. Ha estat una bona forma d'acomiadar l'hivern.

Més val anar a passejar

2011-03-15T19:18:00.006+01:00

Alguns dies són un acumul de males noticies. Anuncien una fuita radioactiva al Japó com a conseqüència del tsunami, en Gadafi guanya terreny als rebels, el rector de la Universitat em comunica una retallada del 15% del pressupost, i m'han retingut una part de la nòmina fins que presenti no sé quins papers. Costa trobar estímuls per seguir endavant. Només voldria anar a seure en aquest banc de Garraf i contemplar la posta de sol abans de sortir a navegar tota la nit. Potser només m'ajuda la lectura dels pensaments de l'Albert Bargués durant la seva volta al mon a la regata de la Barcelona World Race. Realment és un mestre d'encaixar adversitats. Les seves reflexions d'un home normal enmig de campions sobrehumans ajuden a no tirar mai la tovallola. Potser no és tan normal.

Tothom vol pintar

2011-03-13T13:01:00.008+01:00

Avui quan he anat a pagar el pintor (que afortunadament s'ha moderat) m'ha dit que havia rebut varies demandes per pintar el buc de diferents vaixells que volen ser tan bonics com el meu. Els ha castigat com en a mi. Fins l'any que ve! que aquesta tècnica és molt laboriosa i dona molta feina. Ara que ja ve el bon temps ja estarà molt ocupat pintant les patents dels que només naveguen a l'estiu. Espero que aquest de la foto no s'hagi posat a la cua, ja que no és probable que arribi a Nadal.

L'Amadea ha mort

2011-03-09T20:10:00.003+01:00

El Tempura ja esta llest per tornar a surar. M'ha costat molt fer fora la sombra de les lletres del seu antic nom, Amadea, de quan era un vaixell de banera alemanya. No cal dir que el Tempura ha tornat a nèixer.

La propera setmana

2011-03-06T12:03:00.009+01:00

Estem amb els darrers retocs. He aprofitat que tenia que passar el certificat de navegabilitat per compar una radio portàtil amb bateria de liti d'un sol ús (caríssima i obligatòria) i per instal·lar un AIS. Crec que és un instrument que pot ser molt interessant per les travesses. Sempre m'ha fet mandra posar una paella de mig metre de diàmetre al pal. Empitjora l'estabilitat i dificulta el pas del gènova. L'AIS és una bona solució ja que tots els vaixells professionals en porten i per tant emeten senyal. Segurament és poc probable col·lisionar mar endins amb un altre vaixell esportiu. Espero que en un futur tothom en tingui que portar. Els radars tampoc son adequats per identificar objectes flotants no identificats que serien l'altre possible cause de col·lisió. En tot cas és un aparell molt divertit i molt xafarder. Dona molta informació dels vaixells que et trobes en les travesses. M'agradaria posar també una placa solar, però el lloc adequat per instal·lar-la sense trencar l'estètica és on actualment tinc la balsa salvavides. Podria posar la balsa al balco de popa i la placa davant del parabrisa. Però em sembla complicat. A vela sempre és molt negatiu posar pesos a proa i a popa. Ja ho aniré madurant. De tota manera ja em clavarà prou en Miquel Àngel. A la foto apareixen en Jairo i el seu ajudant acabant la Capella Sixtina. Em sap greu tenir que estar "navegant" amb l'ordinador aquest cap de setmana tant llarg i solejat.

Quasi

2011-03-04T20:39:00.004+01:00

Segurament en Miquel Àngel va tenir menys problemes per pintar la Capella Sixtina que en Jairo per pintar el Tempura. Ha plogut, ha fet vent, fred i moltes altre coses però finalment desprès de tres setmanes és comença a veure la diferència entre bavor (acabat) i estribord (en progrés).

Ja estem pintant

2011-02-23T18:34:00.009+01:00

El bon temps ha permès pintar el Tempura. Seguint les instruccions del astiller, en Jairo pinta la banda de la banyera amb Epifanes color 029, la banda gruixuda amb gelcoat i la línia de flotació amb pintura De Ijssel out of Holland del color Hallberg-Rassy DC 30583. Esprem que quedi perfecte amb tanta sofisticació.

Paraules al Voltant del Món

2011-02-18T20:13:00.004+01:00

Ahir es va presentar el llibre de l'Albert Bargués: "Paraules al Voltant del Món". Una presentació original per un llibre original d'un personatge original. La Natalia Via Dufresne, en Bruno Garcia o el seu cunyat encorbatat, entre d'altres vàrem llegir un tros del llibre al mateix temps que comentaven la seva visió del personatge. L'acte va ser massiu, distret i estimulant. Vaig sortir amb ganes de llegir aquest diari de les seves reflexions durant la darrera Barcellona World Race. El Licor 43 va ser un bon planter de navegants catalants d'altura. L'Albert en és un d'ells. Segurament un dels més originals. Un regatista professional més interessat en navegar que en guanyar regates. Una persona curiosa. Hem de llegir el llibre!.

Finalment pinten

2011-02-16T19:48:00.001+01:00

L'Arca de Noè ja esta pintada i el Tempura aviat! ja han començat a rascar.

Avui és el gran dia

2011-02-13T12:01:00.003+01:00

Finalment avui posaran el Tempura al varador. Desprès d'un llarg i calorós anticicló començarem a pintar la propera setmana amb previsió de pluja, vent i fred. Què hi farem? Ah!, el bot que va despertar l'interès del Capitan Valdés s'anomena "Bufacaldos".

Arca de Noè

2011-02-09T16:05:00.007+01:00

Aquest matí no he anat a treballar. M'he aixecat d'hora com cada dia, però en lloc de caminar cap a la feina he agafat el cotxe per anar a Garraf. He col·locat la balsa, els extintors i les armilles revisades. Tranquil·lament he esperat l'arribada del tècnic que m'ha instal·lat l'AIS i m'ha portat una radio VHF portàtil amb una bateria de liti caríssima d'un sol ús que es veu que ara cal per la revisió. El temps ha passat volant.

L'amic de l'arca de Noè ja té la feina molt avançada. Fa mesos que esta repassant el buc de fusta i ara sembla que ja esta a punt de d'envernissar. Aviat hi podrà seguir vivint. De ben seguir que no hi ha deixat de viure.

Jo segueixo sense pintar. Tot esta previst per la setmana del 14. Ahir m'ho va confirmar el pintor. De tota manera em temo el pitjor. A Port Ginesta, avui deien que el travel-lift de Garraf esta en reparació. Esperem que sigui una falsa alarma.

S'acosta la primavera

2011-02-07T19:39:00.006+01:00

Desprès d'un cap de setmana laborable a Évora (Portugal), he agafat una tarda de festa per anar a trobar el tècnic que ha d'instal·lar l'AIS al Tempura el proper dimecres. L'anticicló que ha impedit estrenar l'esperat augment del límit de velocitat a l'autovia, ens ha regalat una tarda magnífica. Es comença a sentir la primavera. La tarda s'allarga. He recollit la balsa revisada a Cosalt. La llum a la Fira d'Hospitalet és de finals d'hivern. Es palpa el bon temps. De sobte tinc més energia. He d'acabar els deures perquè abans de que me'n adoni estaré navegant. En Mariano ha renovat el meu carnet de capità, he de comprar les bengales, el material de seguretat esta revisat. Ah! Encara no han començat a pintar el Tempura.

Ones de Garraf

2011-01-30T11:31:00.003+01:00

Les ones de Garraf en un dia fred i plujós d'hivern. (28/1/2011)

2011-01-28T19:11:00.005+01:00

Núvols, humitat i fred a Garraf. Un dia per quedar-se a casa a la vora de la llar de foc. Desisteixo de sortir i aprofito per veure on puc instal·lar el AIS que he comprat. Revisant comprovo que el Nasa meteorològic que aquest estiu no funcionava simplement esta desendollat. Ho arreglo i penso que posaré la pantalla a la taula de cartes, al costat del plòter. No retiraré el Nasa com havia previst.

Finalment el pintor ha esgotat els arguments i la setmana del 14 pintarà. Al menys això és el que ha promès. Ja tinc la balsa,i els extintors a revisar com cada any. Aquesta vegada, a més toca renovar el certificat de navegabilitat. Aprofito a fer la burocràcia aquests dies d'hivern, ja que en el moment menys pensat sorgirà a la primavera. El que ho dubti que miri la foto presa aquesta tarda de divendres.

P.D, molt decebut per la retirada del Foncia. Ara només té l'al·licient de veure com el Cali es va desenganxant de la cua i esperar que els bascs s'acostin al Praper Virbac que esta intractable.

Neptú és al mar

2011-01-23T11:49:00.005+01:00

Aquest divendres vaig sortir amb el Kanavel, el vaixell de fusta del meu amic. Tenia moltes ganes de provar les reparacions que havia fet durant els darrers mesos en un hangar de Port Ginesta. Durant tot el matí em va enviar missatges de mòbil fins a concretar una sortida per a les quatre de la tarda. Els dos vàrem ser puntuals i ràpidament teníem el vaixell aparellat. La sortida del pantalà amb un vaixell de quilla correguda és molt complicat. Quan ajudava a separar la proa dels vaixells veïns se'm va quedar la gafa atrapada en el tensor del back-stay d'un veler amarrat. Ràpidament vaig suggerir que s'abarloes que saltaria a recollir-la. Les presses per sortir a la mar el van fer decidir que ja la recolliríem a la tornada. Semblava ben agafada malgrat que el mànec de fusta d'aquella gafa de fusta i bronze tocava l'aigua.

Vàrem gaudir una vegada més del micro clima del Garraf. Navegàvem amb uns vint nusos de vent amb una mar lleugerament rissada. Justament la mateixa tarda que a la Costa Brava una tempesta impedia que uns helicòpters i un remolcador rescatessin un vaixell de 80 metres que navegava sense govern a 50 milles de Palamós.

Naturalment, al tornar la gafa ja no hi era. Era negre nit i no hi va haver manera de torbar-la. Vaig quedar fotut tot i que la decisió de no recollir-la al moment va ser del patró. Em sentia responsable de la pèrdua. No era una d'aquestes gafes de plàstic que porta tot-hom sinó que es tractava d'una una veritable peça d'antiquari.

Al matí següent el meu amic va estar buscant-la per tots els racons del port amb l'ajuda dels mariners. Resignat per la pèrdua va decidir sortir a navegar. Jo vaig arribar més tard després de passar per Port Ginesta a pagar el mecànic. També vaig estar buscant per tots els racons sense èxit. Quan era al varador perseguint al pintor vaig veure en Neptú caminant per fora el port a punt d'entrar al seu cotxe. Malgrat el meu Alzheimer precoç vaig caure ràpidament en que no podia ser el deu Neptú ja que era fora del port i anava amb cotxe. Era un home als principis de la seixantena agafant el que semblava un trident que no era res més que la gafa del Kanavel. L'home l'havia trobat a les roques de la bocana. Afortunadament era una bona persona que va entendre la pèrdua i em va retornar la gafa. Al mar hi ha molt bona gent. No cal dir l'alegria que va tenir el meu amic quan la va retrobar al pantalà al tornar de la seva navegada sabatina.

Garraf World Race

2011-01-16T13:54:00.002+01:00

El vídeo filmat el divendres per la tarda i el dissabte pel mati mostra la variació de vents i condicions climàtiques d'aquesta petita part de la costa . Cal sortir del Garraf per experimentar els plaers de la navegació? Evidentment Si! Ah! seguim sense pintar.

Seguim sense pintar

2011-01-09T20:22:00.009+01:00

Les excuses es multipliquen: ara ja parlem del temps, de les vacances de Nadal i de la humitat. La qüestió és que no pintem. El passat divendres vaig anar ben d'hora al varador per activar-la situació. El pintor no hi era. Vaig acabar fent-me càrrec d'un pot de pintura que el transportista no sabia on deixar. Quan va arribar el pintor em va dir "Doctor no tindrà una recepta?". Vaig acabar fent la recepta i acceptant un nou endarreriment de la pintada. Sort que vaig sortir a navegar en un dia boirós de temperatura agradable..

El Tempura també hi era

2011-01-03T17:34:00.003+01:00

El Tempura apareix en aquest vídeo descobert a You Tube de la sortida de la Barcelona World Race. És el petit veler que navega amb la major desplegada.

Sortida de la Barcelona World Race 2010

2011-01-02T00:33:00.002+01:00

La sortida de la Barcelona World Race. Apostem per la victòria de'n Desjoyeux, encara que li costi desplegar el Codi "0" com es veu al vídeo

El Village de la Barcelona World Race

2010-12-29T12:17:00.010+01:00

Jaume Munbrú responent a la premsa. Gràcies a la BWR la nàutica esta començant a ser mediàtica

Desjoyeaux, el fill del creador del Glènans, possiblement el futur guanyador de la BWR.

Michèle Paret i Dominique Wavre, una parella suïssa que només es retroba a les regates. Curiós. Sembla que ella esta molt més "cachas" que ell que té un aspecte d'escanyolit. Segurament però que té d'altres habilitats.

Loïck Peyron i Jean-Pierre Dick, els guanyadors de l'anterior edició.

Barcelona World Race

2010-12-27T20:38:00.007+01:00

Tota mala noticia té una contrapartida positiva. Si et va malament la feina, doncs tens més temps per navegar. Si no et treuen el Tempura al varador per pintar, doncs pots anar a la sortida de la Barcelona World Race. Així ho faré.

Espero que aquest any la Guardia Civil ordeni bé els espectadors i no els posi al mig de la trajectòria dels vaixells. Segurament hauran aprés que els velers no poden anar en línia recta a la boia de desmarque que tenen al vent. Estic molt il·lusionat per veure quin paper fa en Cali. És un noi que havia navegat alguna vegada amb nosaltres amb el Farra (un Farr de 31 peus). Recordo que a una de les primeres regates que varem fer amb el Farra, que justament va ser a Garraf, s'ens va quedar una drissa enredada a dalt del pal. En Cali, sense pensar-ho dues vegades i sense arnés, es va lligar un altre drissa a la cintura i aprofitant l'escorada de la cenyida va pujar per la vela fins dalt del pal per desfer l'embolic. A l'arribada la resta de regatistes varen comentar la gesta. Com que no sabien que portàvem un tripulant excepcional, un navegant habitual del Farra, al voltant de la seixantena, va aprofitar el malentès per fer veure que ell havia estat l'heroi.

Vacances de Nadal

2010-12-23T18:57:00.005+01:00

Sovint no som conscients del privilegi que suposa viure en un país en el que malgrat no plou mai al gust de tothom, si que ofereix un clima envejable per a tots. Sinó que li diguin al suec del "Akvileja" que fa tres dies es va trobar el seu vaixell bloquejat al pantalà per una capa de 37 cm de gel. El mol innocent volia fer "la navegada de Nadal". Jo si que la podré fer, ja que seguim "sin noticias de Gurb" i tindré el vaixell a l'aigua per anar a la sortida de la Barcelona World Race. I will keep you informed (es nota que ja és aquí la filla americana).

L'infern Català

2010-12-17T19:16:00.005+01:00

Es diu que hi havia una vegada un home que s'havia portat malament durant tota la seva vida i que en conseqüència va estar condemnat a anar a l'infern. Malgrat tot, com que no era tant dolent, Sant Pere li va concedir un privilegi i li va preguntar:

- On vols anar, a l'infern català o a l'alemany?
- Com és l'infern alemany? Va respondre l'home.
- Doncs, és un lloc o cada matí baixa un obrer amb un cubell ple de merda i una brotxa. Passa tot el dia pintant de dalt a baix a tots els pecadors que hi viuen.
- I com és l'infern català? Va continuar indagant l'home.
- Doncs, és exactament el mateix. Cada matí baixa un obrer amb els mateixos instruments i fa la mateixa feina.
- Així, on és la diferència? va preguntar l'home tot preocupat.
- Doncs que a l'infern català, un dia l'obrer esta de baixa, l'altre no han portat la merda o s'ha oblidat d'agafar la brotxa.

La conclusió és molt senzilla l'infern català es un bon lloc per viure, però un mal lloc per treballar.

Això mateix és el que m'ha passat. Aquesta setmana tenien que posar el Tempura al varadero per a pintar les ratlles blaves i polir el blanc. Tot era a punt, però diuen que no ha arribat la pintura. Si la cosa s'endarrereix molt arribarem a Nadal que és quan el pintor fa vacances...... País, que diria en Forges.

PD. L'acudit de l'infern es confirma. La setmana passada era la pintura, aquesta esta de baixa amb la grip. El post era premonitori.

Les regates són com les tómboles

2010-12-10T20:20:00.006+01:00

Les regates són com les tómboles, i no és perquè es guanyin de forma aleatòria. Ben al contrari, els guanyadors sempre són els més bons. Faci el temps que faci i portin el vaixell que portin. Ho dic perquè els organitzadors saben acontentar a tot-hom. "Siempre toca, sino es un jamón es una pelota". A les c lassificacions de la regata Corinthian apareixem els cinques del nostre grup el dia de la regata i els setés de la classificació final, malgrat que no vàrem fer les dues regates llargues. El que no es conforma és perquè no vol. A la foto el petit Tempura apareix tapat pels velers de regata (ESP 8590).

Bones cenyides del Tempura

2010-12-06T12:51:00.008+01:00

M'hagués pogut imaginar que una regata del 5 de desembre, coincidint amb el pont de la Constitució no podía estar reservada per a "domingueros". Efectivament a l'esmorzar previ a la regata hi van anar arribant un conjunt de vells coneguts experts navegants de Vilanova, el Marítim i el Port Olímpic. Hi havien 12 vaixells inscrits al grup de creuer i 3 al de promoció. No cal dir que el Tempura era el més lent per ràting. El recorregut era un triangle olímpic amb les boies separades una milla i mitja. En definitiva, una feinada pels dos sèniors i pel jove inexpert.

Bufava un vent de 260º de més de 15 nusos que feia unes ràfegues que en contacte amb els penya-segats del Garraf produïa unes rolades curioses. El cel era cobert, però la temperatura agradable. Només van caure unes gotes quan aparellàvem.

Malgrat tot vàrem fer una bona sortida i una millor cenyia. Vàrem passar els quarts a la boia de cenyida. Estàvem contents ja que ens manteníem al mig de la flota malgrat que teníem menys tripulants i molt pitjor ràting. Malauradament al primer llarg ens va costar aixecar el genaker i ens varen passar dos vaixells. Posteriorment les coses es varen anar complicant. El jove acompanyant es va marejar i teníem que esperar que el pobre noi descarregués per a poder fer les maniobres. El Tempura però es mostrava superb a les cenyides, especialment quan pujava el vent. Aguantava l'angle de cenyida millor que els regata més lleugers. Al final vàrem acabar vuitens en temps compensat, però a tres minuts del cinquè. En tot moment vàrem estar dins de la regata. El que té molt mèrit si considerem els contrincants, la tripulació reduïda i l'aspecte del Tempura: ancora a la proa, enrotlladors, veles de dacron. En tot cas, em costarà molt tornar a convèncer al meu jove que vingui a una regata. Potser no vindrà ni al dinar de Nadal.

Regata de Nadal

2010-12-04T11:12:00.006+01:00

El Tempura s'estrena en una regata de boies a Port Ginesta. És la prova de Nadal que esta dins la Regata Corinthian que surt del Marítim de Barcelona el dissabte, fa la competició de Nadal a Port Ginesta el diumenge i retorna a Barcelona el dilluns. També s'estrenarà en l'art de la competició nàutica el company de la meva filla. Espero, pel meu bé que li agradi. (foto: port del Garraf ahir al vespre amb l' iphone)

Costa de Ponent

2010-11-27T16:57:00.005+01:00

Que curtes són les tardes de novembre, però que boniques....

Fondejant amb una línia a terra

2010-11-22T17:32:00.011+01:00

Aquest vídeo irònic presenta la feinada de fondejar llançant una amarra a terra. L'aventura la vaig fer amb el meu nebot aquest estiu a Menorca. Malgrat tot el Tempura es va moure tota la nit i la novia del meu nebot, tot i ser molt esportista, va quedar totalment marejada. Espero que no sigui la darrera vegada que puja al Tempura.

Vosté que hi fà aquí

2010-11-13T20:26:00.005+01:00

Un venedor del Saló que m'estava mostrant un Grand Soleil em va preguntar quin vaixell tenía. Quan li vaig dir un Hallberg Rassy 34, em va respondre: "I vostè que hi fà aquí?". El venedor té molta raó. Desprès de visitar el Saló torno molt content a navegar amb el meu petit veler. És una meravella. Aquest vídeo filmat aquest matí en és una mostra.

Venen a comprar o a mirar?

2010-11-12T20:14:00.006+01:00

La foto correspon a un dels que denomino creuer-monovolum. Aquest és de Moody, l'inventor.

Aquesta tarda he visitat el saló amb en Jordi i he comprovat que seguia solitari. Hem volgut xafardejar uns catamarans i una hostessa alta i guapa ens ha barrat el pas. Sense miraments ens ha preguntat si veníem a comprar o a mirar. La pregunta era sorprenent, però m'ha fet gràcia ja que la noia semblava poc disposada a perdre temps. Volia vendre els catamarans de 50 peus sense dilacions. Suposo que pensava que no fèiem cara de compradors i ja érem a divendres, molt aprop de la cloenda. Afortunadament un venedor ha intercedit en la nostra ajuda i ens ha deixat passar tot informant-nos que els catamarans també es podien llogar. Definitivament no fem cara de compradors de catamarans.

No als creuers-monovolum

2010-11-11T20:21:00.006+01:00

La visita al Saló Nàutic flotant ha estat una mica decebedora, no només pel reduït nombre de marques i de vaixells sinó pel tipus de velersexposats. Segurament estic tornant-me vell, però no m'agraden aquests velers inspirats en els monovolums. Com tampoc m'agraden els monovolums o els tot-terrenys d'anar per l'autopista. Ara, Beneteau ha tret un creuer hibrid de motoveler imitant al Moody que també hi era amb dos models nous. Són horrorosos! No deuen servir per navegar, només són per estar confortablement al pantalà i per fondejar en una cala amb mar pla i molt de sol. Només em va semblar excepcional el Solaris de 60 peus que estava exposat. Tant fantàstic com el seu preu, al voltant de tres milions de euros. Dels més normals, destacaven els X, amb models de regata i de creuer de luxe i tot un assortit de Bavaria, Jeanneau i Beneteau. Tots directament orientats a la navegació "dominguera". Entenc que la crisi hagi reduït la participació, però em costa de creure que també fomenti el mal gust. (El de la foto és un que vaig creuar pel Nord de Menorca, només un enyorança del tipus de vaixell que estava absent).

El Caos ja ha sarpat

2010-11-07T12:35:00.003+01:00

Sailing from Tarragona from taru tuomi on Vimeo.

Aquest divendres per la tarda vaig anar a Port ginesta armat amb la càmera fotogràfica per immortalitzar el Caos abans de la seva partida. Massa tard! havia sarpat pel matí. El vídeo és del Caos. M'encanta per la similitud amb el meu Tempura. Algun dia jo també ho faré.

Volta al món

2010-11-04T21:27:00.006+01:00

Les parelles que donen voltes al món amb un petit vaixell són cada vegada més populars. Els Hallberg Rassy, per la seva duresa son una de les opcions preferides per aquests tipus de "transmondistes". Ja vaig comentar la volta que va fer un banquer i la seva dona amb el Yaghan, un vaixell de 60 peus, amb totes les comoditats. Era el que podíem denominar una travessa "pija". El matrimoni esportista, entrat en la cinquantena, apareixia en el seu blog com si el viatge ni tan sols els despentinés. Apareixien al seu blog sempre impecables, el Yagham tot net i polit. Semblaven un anunci del Corté Inglés. La veritat és que impressionava l'arribada a l'Antàrtida o el fondeig en una desèrtica cala de Xile suportant vents de seixanta nusos amb l'ancora i sis línies a terra. Val la pena repassar el seu blog escrit en anglès i suec o els seus vídeos de You Tube.

Ara però comença una nova modalitat de volta al món. La de la Taru i l'Alex abord del Caos, també un Hallberg Rassy, però molt més vell (28 anys) i molt més petit, només de 35 peus (HR 352). Recomano la seva web. És molt interessant i l'actualitzen més d'una vegada al dia. Si la del Yaghan era una volta "pija" aquesta és una volta "fashion". La Taru, escandinava, que és la fotografa apareix paradoxalment en la majoria d'imatges. l'Alex és francès i en conseqüència assumeix les responsabilitats de navegació i manteniment. ¿Hi ha algun navegant francès que no sigui un expert? Curiosament van sortir de Barcelona fa una setmana i només han arribat a Castelldefels. Ara són a Port Ginesta amb problemes de sobrepès i de manteniment.

Els seguiré amb interès pel seu paper innovador dins de les circumnavegacions. Espero però que arranquin d'una vegada. Internet ens permet somiar amb aquest tipus de viatges sense sortir del menjador de casa.

Gràcies a Eurosail, Pantaenius i CN Garraf

2010-11-02T18:43:00.002+01:00

Aquest any també aniré al Saló. Gràcies a tots els que m'han facilitat entrades: el Senyor Carrión d' Eurosail, l'asseguradora Pantaenius i els del meu CN Garraf. No tinc excusa per no anar-hi ni per deixar de visitar la drassana gallega "Hijos de J. Garrido" que m'ha recomanat en Joan Sol (El mar és el camí), una de les drassanes tradicionals en fusta que encara queden a Galícia que serà present a l'Espai Marina Tradicional. Tots al Saló! jo hi aniré amb en Mariano. (foto port de Fornells, Menorca)

Agentina no val una vida

2010-10-31T10:13:00.006+01:00

Torno d'un viatge d'una setmana a Argentina que casualment ha coincidit amb la mort sobtada de l'ex-president i marit de la presidenta, Néstor Kirchner. Als 60 anys ha patit un altre infart que aquesta vegada ha estat mortal. Un exemple més de que no es pot anteposar la feina i la política a la salut. Ni tan sols Argentina val una vida. Les tardes dels divendres són la garantia de la meva supervivència. Les fotos són de Puerto Madero.

Kanavel

2010-10-17T16:27:00.010+02:00

Aquest divendres per la tarda en Javier m'ha convidat a navegar amb el Kanavel. Un ketch clàssic d'onze metres molt ben conservat. Vàrem sortir amb un Garbí de 10 nusos que ens empenyia amb alegria. Ràpidament vaig comprovar que la messana dels ketch ha d'estar arriada o en banda a les cenyides, ja que si porta, torna el vaixell molt ardent. Com que la canya tirava, vàrem amollar l'escota de la messana.

Aprofitant la tarda agradable navegarem 7 o 8 milles endins, ja que ens temíem que, com sempre, la tornada seria massa ràpida i ens trobaríem a port abans del previst. No vàrem caure amb que ja som a la tardor. El temps esta canviant. A la posta de sol el vent va rolar 180º, passant a venir de terra. Lògicament la massa del Garraf es va refredar sobtadament, i en canvi la mar seguia calenta, en record de l'estiu i del dia solejat. Això va produir el terral tèrmic. No cal dir que és molt fàcil interpretar el que ha passat amb el vent, i en canvi és molt difícil preveure el que succeirà.

El terral ens va obligar a tornar cenyint i fent bordades. Va pujar fins a 24 nusos i em va permetre comprovar que el clàssic podia seguir amb tota la vela. Només calia retirar la messana. També vaig observar que la quilla correguda manté molt bé el rumb. Al navegar amb mar plana no vaig poder veure com trenca l'onada. De ben segur que ho de deu fer de forma molt elegant. Els clàssics no fan una cenyida tant tancada com els més moderns, però naveguen a bon ritme i la seva inèrcia fa que les rafegues no alterin gaire la velocitat. Amb poc vent escora, però allà es queda, no segueix escorant com els de fibra amb el buc més pla. Malgrat ser un onze metres, és agradable tenir la mar tant propera. Quan escora i la regala arriba a l'aigua, quasi la pots tocar i ve molt de gust fer-ho. Amb el fred ambient sembla que naveguis dins d'una banyera d'aigua calenta. Malgrat tot vaig arribar a temps per Sopar ostres amb la dona a la Maison du Languedoc Rousillon.

Llampuga, Boracol i Carmen

2010-10-04T19:35:00.009+02:00

Aquest ha estat un cap de setmana molt complert. La tradicional navegada del divendres es va saldar amb una llampuga al cove i una altra que va fugir. Semblava una de les visites d'en Pujol a Madrid. Les llampugues són combatives. Quan les atrapes salten molt alt fora de l'aigua i sovint aconsegueixen lliurar-se. A mi se'm va escapar de la forma més estúpida. Quan la pujava al Tempura va topar amb el backestay i el cop li va fer soltar l'am i la va retornar al mar.

El dissabte va ser més laboriós. El vaig aprofitar per pintar la teca amb Boracol(r), alcohol boricat al 10% que ven una empresa de Tudela anomenada Raiz 2000 SL. Malgrat els seus 15 anys, la teca del Tempura, esta ben conservada. La filosofia del Boracol, recomanada per l'astiller, és desinfectar la fusta per evitar que creixin els fongs que ennegreixen la teca. Si comparo la meva coberta amb la d'altres vaixells, crec que estic seguint una política encertada. Segurament contradiu aquella creença marinera de que: "a la teca només aigua de mar". Justament la teca que esta pitjor és la que es mulla més sovint: la de la proa i la de la plataforma de bany. Només ho deixo dit per si algú es vol apuntar la recomanació.

Al mateix tems que en Zapatero patia la derrota de la seva Marti-Trini davant d'en Tomás Gómez, vaig finalitzar el cap de setmana amb una magnifica i provocadora representació de Carmen al Liceu. Em va encantar. ¿m'estaré fent molt vell?

El món esta canviant.

2010-09-29T16:58:00.007+02:00

Avui, un de cada quatre ciutadans esta a l'atur, s'ha reduït el sou dels empleats públics i de molts altres treballadors, les condicions laborals s'estan endurint, els pensionistes perden poder adquisitiu, paguem hipoteques per sobre del preu real de la casa i tothom pateix una profona crisi econòmica de finalització desconeguda. Malgrat tot, es convoca una vaga general sense massa convenciment, el mateix dia en que ho fa la resta d'Europa. Els sindicats sembla que no la secundin i malgrat les xifres publicades, molt poca gent la ha seguida. Estem resignats o pensem que no serveix de res protestar davant del nostre govern? El món esta canviant i nosaltres també. Segurament els esdeveniments van tant despresa que ens agafen en a tots descol·locats. Afortunadament per alguns no canvia res de res. Sinó que li preguntin al del vaixell de la foto (Porqueroles Agost 2010).

Tornant de cenyida

2010-09-25T18:01:00.005+02:00

En aquesta foto estic tornat de cenyida al Garraf. Aquests matí era un d'aquells estranys dies que bufava terral davant dels penya-segats del Garraf: força vent i mar plana. Hi havia Tramuntana a la Costa Brava i Mestral al Delta de l'Ebre.

Compte amb tirar la canya

2010-09-23T18:54:00.009+02:00

Retornem a les tardes del divendres, aquesta vegada amb abundància de llampugues. Un peix deliciós que neix davant les nostres costes i que acaba morint al Carib. Justament al treure'l de l'aigua impressiona el seu color de peix tropical entre blavós i groguenc, encara que una vegada fora agafa immediatament el color daurat tradicional. Per això també se l'anomena "dorado". El pesquen els velers que que creuen l'Atlàntic a principis d'any aprofitant els allisis. L'amic Mariano en va agafar moltes l'any passat durant la regata del Grand Prix.

Justament aprofitant les llampugues, la pesca al curri, i la nostàlgia estiuenca, he fet l'ullet al meu alter ego mediàtic-professional. He aprofitat un editorial de Forumclínic per fer un post sobre els trolls que boicotegen els xats per parlar de la pesca al curri. Per a divertir-me hi he posat una foto d'una tonyineta que vaig pescar fa un parell d'estius. Molt més petita que la que apareix a la foto d'aquest estiu i que vaig capturar amb molta feina sortint de les Îles d'Hyères. No cal dir la "bronca" que em va pegar la meva filla responsabilitzant-me de l'extinció de la tonyina vermella. Coses de joves...

Snobisme o estalvi

2010-09-03T19:29:00.004+02:00

Avui he posat bombetes LED a les llums de navegació. Mostro la foto del meu gendre col·locant la de fondeig. Fixeu-vos que en el seu honor porto la bandera americana de cortesia. Llàstima que només la tenien en model "king size", molt lògic donades les característiques del país i dels seus habitants. Per a evitar comentaris jocosos i comparacions odioses amb la meva petita bandera catalana, la vaig posar al damunt. Malgrat tot segur que les diferències de grandària han estimulat la creativitat dels graciosos que es consideren enginyosos. L'experiència de les llums LED també m'ha fet aterrar de cop. No soc tan modern com em pensava. Jo només he canviat les llums de navegació. El company de l'altre Hallberg-Rassy del Garraf les ha canviat totes! Costa molt ser el més xuleta de la marina. Potser és impossible.

Els preus dels amarres i les boies gratuites

2010-08-30T19:12:00.012+02:00

Port de Maó

A les vuit del vespre arribàvem a Maó desprès d'una travessa de 240 milles des de Cavaliaire. Per ràdio vàrem demanar un amarre a "Ribera del Puerto" sense obtenir resposta i desprès al Club Nàutic de Maó amb el mateix èxit. Finalment la Marina de Maó ens va dir que mirava si hi havia lloc i que estiguéssim en "standby". Al reclamar-ho al cap d'uns minuts, ens varen recordar que ens havien dit que estiguéssim en "standby". De fet vàrem acabar amarrant a una de les illes flotants que estava mig buida, on uns nois ens varen facilitar una plaça sense massa problema. Desprès de l'amabilitat dels mariners francesos vàrem tornar a les tradicionals rèmores de la dictadura. Els mariners espanyols s'empenyen en dirigir les operacions d'amaratge enlloc de facilitar la tasca del que porta el vaixell. Suposen que tots els patrons som uns "domingueros" acompanyats d'una família que acaba de descobrir el mar. Desprès de deixar clar com volia amarrar i que és el que havien de fer els mariners, vaig descobrir que una nova organització denominada S'Altra Banda gestionava la concessió de la ribera Nord del port de Maó i les illes flotants. Em van clavar 88 € per la nit incloent una taxa de les senyalitzacions marines com si fos un vaixell comercial. A la Marina Menorca costava 120 € més la taxa, a banda de l'antipatia radiofònica: una bogeria. Vaig veure un francès que va desamarrar quan li demanàvem més de cent euros per un veler d'onze metres a una illa flotant del port. Nosaltres ja estem més acostumats a que ens facin aquestes clavades absurdes. El record es dona al Port Sportiu de Santa Eulàlia (Eivissa). Més de 150 € per un amarre pel Tempura. Antipatia i preus elevats segurament no son la millor forma d'atraure el turisme en èpoques de crisi. Aquesta política només serveix per mantenir-se en l'auto-engany de pensar que la nàutica és un esport d'elit. A la pràctica afavoreix els viatges a Sardenya i el fondeig.

Mandelieu- la Napoule

A França els preus són fixes. Em demanaven 35 € al dia en temporada alta per un veler de 10 metres. Si hi havia més demanda que oferta, tal com ens va succeir a Porqueroles, les places es donaven per estricte ordre d'arribada. Cada matí es formava una cua a la capitania i ordenadament es lliuraven les places que havien quedat vacants a partir de les 10 del matí. Esta clar que nosaltres no vàrem fer la revolució francesa i que encara no tenim integrat el concepte "d'égalité".

Porqueroles

Malgrat tot volem saltar del caciquisme a la modernitat digital. Les boies públiques menorquines aconseguides amb una subvenció europea per protegir la posidònia son gratuïtes i es poden reservar per Internet: quina meravella! Algú pensa que el que vaixell que esta amarrat s'ha molestat en fer la reserva o que el "boiero" es preocupa de que es respectin les reserves? Encara portem molta caspa! Com tot país en vies de desenvolupament tenim un mètode "oficial" i un de real.

La rentrée

2010-08-29T17:41:00.005+02:00

A les 12 del vespre d'ahir dissabte 28 d'agost el Tempura arribava al Port del Garraf desprès d'una travessa de 16 hores des de Pollensa amb vents favorables però amb un incòmode mar de fons d'una tempesta del Golf de Lleó. No cal dir que les ones de través ens van molestar molt la major part del trajecte. Arrere queden moltes aventures i travesses per la Côte d'Azur, Menorca i Mallorca. Històries que a través del blog em permetran recordar l'estiu que he passat amb la família al Tempura. L'imatge de les cadires buides sota la pluja a la platja de Canes mostra que l'estiu s'ha acabat i que hem de retornar a l'avorrida feina, encara que aquest any estarà amenitzada per les eleccions.

Marxo de vacances

2010-07-31T11:41:00.005+02:00

Desprès d'arreglar un sistema sofisticat de reg per les plantes del balcó i d'empaquetar quatre camisetes, marxem finalment de vacances. Estarem una setmana a la Costa Daurada (amb sogres) i desprès intentarem fer la travessa: Palamós - Îles d'Hyères - Còrsega - Sardenya - Menorca i a casa. La idea me la va donar el company de l'altre Hallbeg-Rassy del Garraf. Crec que és una travessa molt bonica, però molt exposada a la tramuntana i el mestral del "Golfo". Esperem que els elements siguin clements. Ja hem tingut prou pega amb els temes polítics i econòmics per a que també ens emprenyin els meteorològics. Bones vacances, encara que en el meu post a la web seriosa ja alerto que serveixen de molt poc. Bon estiu en tot cas.

St Tropez, Porto Cervo o Garraf?

2010-07-29T21:09:00.004+02:00

Doncs Garraf. Llàstima que la foto és de mala qualitat. La he fet amb l'iphone aquesta tarda

A punt de sarpar

2010-07-25T17:18:00.005+02:00

Les ultimes setmanes són les pitjors. Molts nervis i moltes incerteses. Aquest any no podrem sortir fins el 9 d'agost. Aquests darrers dies els he destinat a repassar la teca, a substituir la llum de posició d'estridor que vaig trencar a Roses i a netejar a fons el Tenpura. Fa molt goig. No tant com aquest clàssic de Montecarlo. Però quasi quasi. Donat que la família pensa anar i venir com si el Tempura fos una casa d'estiueig tinc dues opcions de ruta: la primera es fer una ruta Garraf-Palamós - Îles d'Hyères - Còrsega - Menorca - Garraf; la segona que es farà si la tramuntana apareix la setmana del 9, és molt simple. Anar a Sóller i a partir d'allà, deixar-se portar pel vent. El que faré de ben segur és navegar la darrera setmana per les illes esperant la companyia de la Marta i en John.

Processó de la Mare de Deu del Carme a Castelldefels

2010-07-18T19:20:00.004+02:00

Que lluny! o quins vaixells més petits comparats amb els de Mònaco.

Tardes de Garraf

2010-07-15T21:20:00.008+02:00

El Juliol és un mes de poca activitat en l'entorn sanitari. La gent marxa de vacances oblidant la seva diabetis o la seva hipertensió. Quan les meves filles eren petites aprofitàvem les tardes caluroses per anar a la platja. Recordo que en aquesta època de l'any jo també feia escapades amb el meu germà i el meu pare, un metge de poble tremendament ocupat, que només es permetia aquests distensions durant els mesos d'estiu. Ara el meu pare ja no hi és i les meves filles tenen altres ocupacions. Només em queda el que el meu veí de pantalà anomena "el fill tonto". Així que passo les tardes al Tempura. L'estic netejant en profunditat. Des de les cales fins a la coberta. Reparo petits cops del gel coat i altres petites coses. Em produeix una sensació de pre-vacances molt agradable. Sovint més que les pròpies vacances, ja que la realitat difícilment compleix les expectatives. Per il·lustar aquestes reflexions nostàlgiques he posat una imatge de la bocana del port de Mònaco. Realment pels rics no passa el temps.

Cap de setmana de banderes

2010-07-12T19:55:00.009+02:00

Aquest cap de setmana de manifestacions i futbol no he deixat de navegar. Tampoc he desatès les meves obligacions. Dissabte a la mani i diumenge a veure el partit. No és una incoherència. Pel moment sóc tant espanyol com els que no volen reconèixer el català. Els intolerants son ells. A mi no m'importa que parlin castellà, fins i tot de forma obstinada quan els parlo català. Com podeu imaginar no he posat cap bandera espanyola al balcó. El divendres hi havia un mar pla i molta pesca. Els peixos saltaven fora de l'aigua i van funcionar els nous esqués que em va regalar el meu germà. Veieu l'aigüera del Tempura ben carregada

El dissabte era més ventós amb un migjorn de més de quinze nusos que va animar aquest pesat veler a navegar al través a tota vela davant de Garraf.

Tot aixó em recorda que he d'aprofitar les tardes d'aquesta setmana per començar a preparar el Tempura per les vacances d'estiu.

Garraf, Saint Tropez i Montecarlo

2010-07-01T19:52:00.018+02:00

Efectivament vam baixar el Tempura entre-setmana. Com que Murphi, com tothom sap, viu a la costa catalana, ens va posar la mel a la boca amb una lleugera tramuntaneta de popa fins a les Medes per després va castigar-nos amb un implacable sud de proa fins a Garraf. Són més de noranta milles i catorze hores de travessa a bon ritme. Pel camí un parell de tonyinetes varen picar davant de Barcelona. L'alegria va durar poc ja que com que eren petites les vàrem retornar al mar.

El darrer pont de Sant Joan el vàrem passar a Montecarlo i a Saint Tropez. Realment aquella gent té una forma curiosa de navegar i de viure. A pijolandia hi havia una activitat febril. El port s'havia transformat amb un camp d'equitació en el que hi feien un concurs de salts amb la participació de la Cristineta Onasis. ( a la foto la nena saltant)

Simultàniament hi havia una concentració de constructors de vaixells de gran eslora que estaven atrafegats fent una festa contínua, movent els convidats als hotels amb luxosos Mercedes conduits per noies uniformades i fent unes sortides diàries que de lluny semblaven el desembarcament de Normandia.

Com que començava l'estiu, alguns rebien les joguines noves

En posteriors posts mostraré algunes de les altres perles del port. Sembla mentira que tot això passi al mateix temps en que aquí patim un 20% d'atur, ens embrutem amb la porqueria que surt del Palau i ens empobrim amb les reduccions de sou i amb les pujades d'impostos. Segurament tots som una mica culpables de que existeixin aquests paradisos fiscals.

(Les fotos mostren l'activitat a la secció de les Riva clàssiques. Al senyor li costava sortir).

Al temps que passava tot això, l'amic Mariano amb el Skipper va topar amb una balena a mitja nit a la regata entre Port Balís i Andratx. L'impacte va clavar la proa i aturar el vaixell. Suposem que només va ser un ensurt. No hi han danys al vaixell, però encara no hem rebut el "parte" de la balena.

Encara som a Roses

2010-06-20T23:09:00.003+02:00

Aquest vespre, quan dormíem amb la intenció de llevar-nos d'hora per tornar a Garraf, ens ha despertat la Tramuntana. Una ventolera horrorosa que ens ha impedit sortir. Bufava a més de 40 nusos dins del port de Roses. Imagina al Cap de Creus. El baixarem entre-setmana.

El Tempura a Roses

2010-06-13T21:47:00.008+02:00

El Tempura ens espera a Roses desprès de fer una pujada amb poc vent, però de popa. Transit al port de Barcelona i una nit a Palamós amb anemones, espardenyes, gambes i cap roig. A l'arribada una tempesta d'estiu?? Quin estiu?

On va aquest? li canto estribor ?

Camping Nàutic

2010-06-10T19:54:00.006+02:00

Ja ha arribat el bon temps. Aquest cap de setmana ja pujaré a bord el fora borda, el dingui, les ulleres submarines i la canya de pesca de fons que em va regalar la meva filla i en Jordi per Nadal. Aprofitarem per costejar fins a Roses on deixaré el Tempura tota la setmana per retornar al Garraf l'altre cap de setmana. No hi ha gaire bon pronòstic, però que hi farem. Em fa molta il·lusió dormir al Tempura per primera vegada aquest any. Som-hi!
(la foto Polaroid és un record de l'amarrada a Santa Eulàlia, Eivissa, l'any passat).

Cebiche de tonyina

2010-05-30T18:41:00.008+02:00

Sóc dels que creuen en les casualitats i dels que pensen que les coses passen per que sí. Crec que són uns ingenus els que opinen que tot esta premeditat i que hi han uns totpoderosos que mouen tots els fils i fan complots mundials. Esta clar que en hi han uns que ho intenten, però afortunadament no s'en en surten del tot. En aquest blog ha passat un altre casualitat. Al mateix temps que feia referència del blog de la Taru i l'Alex que volien donar la volta al mon en un Hallberg Rassy 35, ells van passar una nit al Garraf. Mireu al seu blog quines fotografies més boniques del Garraf. És ben cert que la bellesa esta als ulls del que mira.
Per cert, aquest any s'han avançat les tonyines. En hi han moltes. Malauradament encara són petites. Espero que la resta de pescadors faran com jo i retornaran al mar totes les tonyinetes petites que pesquin. Avui en hi he retornat tres. Les altres duges serviran per fer cebiche de tonyina. A continuació la recepta de la meva filla Marta:

1 lliura de tonyina, tallada en daus de 1/2 polzada
1/2 ceba vermella, tallada a daus petits.
1 dent d'all picat
1 to 2 xilis, sense llavors i tallats a daus petitets.
1 cullerada d'alcaparres
1 aguacate madur tallat en daus petits
sal i pebre a gust.
1/3 tassa de suc de llima
1/4 tassa d'oli verge d'oliva
1/4 - 1/2 cup de cilantro picat
amanida, rúcula o espinacs per servir.

1. Tallar la tonyina i posar a la nevera mentre prepareu la resta d'ingredients.
2. posar la ceba a un bol petit i cobrir amb aigua. Deixar-la durant 5 minuts, després escórrer l'aigua i assecar amb tovallons de paper.
3. a un bol mitjà, combinar la tonyina, l'all, el xili, les alcaparres, l'aguacate, sal i pebre i dues cullerades del suc de llima. Barrejar amb compte. Afegir la tonyina al bol.
4. Barrejar la resta del suc de llima i de l'oli d'oliva. Afegir a la tonyina i barrejar tot. Afegir sal i pebre al gust. Cobrir i posar a la nevera durant 15 minuts, barrejant de tant en tant.
5. Just abans de servir, afegir el cilantro i barrejar tot. Provar i afegir sal, pebre o oli si fa falta. Posar amanida als plats i posar el cebiche a sobre per servir.

The World Tour

2010-05-24T20:54:00.004+02:00

Hallberg Rassy ha publicat en la seva web aquest blog de la Taru i l'Alex que s'anomena: "The World Tour". Ella és finlandesa i ell francès. Volen donar la volta al món en un Hallberg-Rassy 35. De moment són a Barcelona i ja han fet una excursió a la Costa Brava. Sembla que malgrat les bones intencions no es desenganxen de la vida urbanita. Treballen més de deu hores diàries i no tenen temps de preparar el vaixell per la travessa. El blog val molt la pena per les seves fotografies. Semblen més artistes que mariners. A mi de moment m'han inspirat per anar a passar un cap de setmana a Roses. El meu germà s'encarregarà de buscar un amarrament. El tema més complicat però és aconseguir un amarre.

Navegant per Grecia sense sortir de casa

2010-05-15T19:07:00.007+02:00

Avui, quan posava Boracol a la coberta del Tempura, he pensat que hem copiat el pitjor de Grècia. Només hem sabut ser tant obedients com ells, acatant les indicacions de la Unió Europea i dels Estats Units. No hem imitat les platges solitàries d'aigua clara. A la imatge mostro el vaixell que vàrem llogar l'any 2005 a les Iòniques. Una setmana inoblidable navegant amb cinc dones (dona, dues filles, cunyada i neboda) per unes illes solitàries en les que el propietari del restaurant t'ajudava a amarrar per assegurar-se el que sovint era l'únic client. Perquè no hem copiat tot això?

Quin 5% hauré de retallar?

2010-05-13T18:45:00.003+02:00

Ho preguntaré al ZP o a en Pep Montilla

l'Acrobat a les Açores

2010-05-09T17:12:00.007+02:00

Les peripècies de l'Acrobat no finalitzen. L'Amador va decidir retornar tot sol, creuant l'Atlantic com un veritable navegant de la Vendee Globe. Avui, he vist que ja ha arribat a les Açores (vuere el recorregut). No hi ha dubte que aquest noi té un gran futur nàutic.

L'equip també ha tingut el seu moment de glòria apareixent a la portada d'una revista nàutica.

Llevant i mar plana

2010-05-01T12:03:00.003+02:00

Ahir, 15 nusos de llevant i mar plana. ¿Que més es pot esperar? A les set de la tarda vaig passar davant la sortida de la regata Port Ginesta-Sant Carles de la Ràpita. El Skipper va fer una molt bona sortida però aquest matí en Mariano m'ha informat que quan eren a punt d'arribar ha caigut el vent i no han acabat fent tant bon paper. Jo vaig estar a punt de trabutxar i seguir-los fins a l'arribada. Feia un bon vent, una temperatura agradable i tenia galetes i aigua a bord. Però aquells segons de rauxa varen ser efímers. Sopar a casa i a veure la tele. Quines ganes tinc de poder passar encara que sigui un cap de setmana al Tempura!

Una història de volcans, cendres i generositat a Garraf

2010-04-25T10:43:00.009+02:00

La Globalització és arreu, fins i tot al Garraf. Quan el mecànic em va comunicar que calia canviar el segellador de l'eix del timó només vaig pensar en la factura. Per minimitzar problemes em vaig oferir a posar-me en contacte amb els de Hallberg Rassy de Suècia que de forma molt eficient em varen enviar un esquema de desmuntatge per email i em comunicaren que m'enviaven les juntes per correu postal urgent. Arribarien en un parell de dies. Jo seguia preocupat amb la factura del varador i amb la que em clavaria el mecànic. Li vaig comunicar totes les meves tribulacions al meu amic Mariano que ràpidament em va dir: ¿Ja t'arribarà la junta amb el col·lapse aeri Europeu pel volcà? Efectivament! Ostres! No hi havia caigut. L'aeroport d'Estocolm estava tancat per les cendres de l'erupció del volcà islandès. La globalització és terrible. Amb l'Internet i els mòbils ens fa l'efecte que tot és aquí mateix i no és així. Un volcà islandès retenia el Tempura al varador i augmentava la meva factura. Increïble, sembla de pel·lícula de James Bon.

Malgrat tot, i sense les peces, el mecànic va procedir a desmuntar el timó per revisar que a banda de les juntes no hi haguessin altres problemes. Per aquelles casualitats de la vida, aquell dia el mecànic tenia un espectador inesperat. Era el propietari de l'altre Hallberg Rassy del Garraf, un 31 peus que porta el mateix timó que el meu 34. Volia veure com es desmuntava perquè justament el seu vaixell, encara que era totalment nou, tenia el mateix problema que el meu. Ja havia rebut el recanvi però no el precisava en aquell moment, ja que el seu vaixell encara era a l'aigua. Generosament em va cedir les seves juntes que varen encaixar perfectament en el timó del Tempura. L'endemà, desprès de massillar la reparació, van posar el Tempura a l'aigua.

Aquest divendres, una setmana més tard d'haver-les demanat, han arribat les meves juntes i els hi he pogut retornar. El Tempura ja navega totalment estanc. Curiosament les casualitats no s'acaben aquí. El generós armador del Hallberg Rassy 31 del Garraf és company de professió i possiblement també de curs. Encara que en aquella època al Clínic es formaven tants metges que no ens coneixíem tots. Eren els temps del Dr. Ganon. Ara el Dr. House també destapa vocacions, però la selectivitat s'ocupa de només deixar entrar les noies. Com a les discoteques

Desa com a esborrany