Moltes vegades penso si les dues horetes de vela del dissabte al mati compensen el tedi de la mediocritat de l’existència. Quan navegues es fa tant curt. No acabes de guradar les defenses, desplegar les veles i trimar una mica que ja és l’hora de tornar. No ho sé pas, però estic completament convençut de que seria insuportable aguantar sense aquesta petita alliberació, encara que sigui navegant davant d’una fabrica de ciment com en el meu cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada