divendres, d’octubre 19, 2007

El vaixell de fusta


Aquest divendres desprès de dinar m’he escapat a navegar . He notat que ja som a la tardor perqué no podia anar amb màniga curta. La petita navegada m’ha tret tota la tensió, mal d’esquena, falta d’energia i l' actitud griposa i depressiva que tenia. Al mar només he trobat el veí que té un vaixell de fusta. El va portar de Suècia ara fa un any. Había perseguid un vaixell similar per Anglaterra i finalment el va trobar en un magatzem suec. Quan el va botar al Garraf li entrava aigua per tot arreu. Com que temia que s’enfonsés es va quedar al vaixell tota la nit mirant els rajolinets d’aigua que entraven. Però no va ser així. Els vaixells de fusta son com les botes de vi, amb el líquid s’inflen i tanquen els forats. Ara l’ha vernissat i esta com nou, fa molt de goix.

dilluns, d’octubre 08, 2007

L’ancora de carrera


La teoria de l’ancora de carrera que t’ensenya a ESADE el Professor Mardaras diu que les primeres experiències laborals condicionen el desenvolupament futur. És a dir l’activitat que fas al començar a treballar (artística, docent, professional, directiva, empresarial, etc.) et marca de tal manera que quan arribes als cinquanta que ja t’importa poc el sou i el prestigi, esculls una feina d’aquell mateix àmbit. Sembla que quedem ancorats en un camp, que malgrat l’abandonem per les circumstancies de la vida, hi acabem retornant a la maduresa. Una versió més resumida de la teoria és: “roda el món i torna al Born”.

A la nàutica he experimentat la mateixa teoria. Als cinquanta, després de moltes regates de creuer en grup i de moltes milles amb la família, m’agrada molt navegar sol com quan feia vela lleugera. Sigui per aquest motiu, sigui perqué aquests dies segueixo la Mini-transat per Internet o perquè aquest cap de setmana la meva dona estava en un curs, el fet és que he sortit a navegar dos dies sol i ha estat meravellós. Estava tant content i feia tanta cara de felicitat que un grup de dofins em van seguir una bona estona a 6 milles de Garraf. Els devia fer gràcia veure un "dominguero" amb espi i curri que anava sol i tant content.