diumenge, de setembre 27, 2009

Tonight, tonight


Ahir la banda que ha creat la musica de l'estiu (anunci Damm a Formentera) va fer un concert a Barcelona. La noticia no ha fet més que evocar-me el fondeig d'aquest estiu en aquesta meravellosa illa. M'ha fet pensar també que al pis de Barcelona pateixo insomni i em llevo varies vegades a la nit. Sóc un especialista en les tècniques conductitstes per a poder dormir sense medicaments i en canvi al fondeig dormo sense interrupcions. Potser algun dia em despertaré a la platja. De fet per a poder dormir a Barcelona sovint imagino que sóc al Tempura.

diumenge, de setembre 20, 2009

Els ports pesquers

A mida que em faig gran cada vegada m'agraden menys els vaixells que semblen electrodomèstics o els ports que recorden un centre comercial. Al mar m'agrada l'autèntic: els ports pesquers i els velers, velers.
Aquest estiu, a banda de Cartagena, àmpliament comentada en un altre post, hem visitat Agilas. És un port pesquer amb un petit port esportiu. Però com deia el de la gasolinera. "Ja lo dicen las guias: Aguila, pasar de largo. Siempre esta lleno. Esto lo he leido yo en inglés". Estava enfadat amb els ecologistes que per culpa de la posidònia no deixaven ampliar el port esportiu. En tot cas, la gent amarrava al port pesquer amb grans incomoditats o anava a dues milles més al sud a un port nou de trinca que no sé si amb permís de la posidònia havia construït un empresari local, que ja tenia l'hotel, els apartaments i ara el port. Per mostrar que ha superat la immodèstia l'ha bateijat amb el seu nom: Juan Montiel. L'hotel és diu Don Juan i la constructora també es diu Juan Montiel. Aquesta primera temporada el port estava buit i tot semblava acabat de sortir de la capça del Corte Inglés.

Mancava però tota la solera del port d'Aguilas, de Garrucha o de Vilajoiosa que hem descobert aquest mateix viatge. Les fotos són de pesquers de Vilajoisoa i la del Tempura és a la marina d'un altre port amb nom propi, la d'en Tomas Maestre al Mar Menor; massa gran, massa gent i masses botigues.

dijous, de setembre 17, 2009

La factura de la VISA


Una de les coses desagradables de tornar de vacances és trobar totes les factures que t'han anat enviant els que s'han quedat treballant. La feina tediosa de pagar-les s'agreuja amb les traves que et posen els bancs. Sempre aprofiten la teva absència per retornar algun rebut o per fer qualsevol cosa que et pugui molestar a l'arribada. Aquest any no ha estat una excepció. A mi però sempre m'agrada llegir la factura de la VISA. Hi trobes restaurants, recanvis, marines, gasolineres, tot de coses agradables que t'evoquen les vacances. A la foto un restaurant del port de Cartagena al més d'agost. De ben segur que el propietari el voldria tenir en un altre banda. Aquest si que no rascava gaires "vises".

diumenge, de setembre 06, 2009

La Travessa Calpe-Cartagena


La travessa Formentera - Calpe sembla una autopista en la que et vas creuant els de Denia que pugen ràpids a motor per a banyar-se a Formentera. Calpe és un petit port darrera del Penyó d'Ifach que gaudeix d'un club nàutic molt eficient. El poble però estat totalment destrossat per l'especulació urbanística i els tour operators. Desprès de menjar un arrossejat ja no hi teníem res més a fer. Al matí següent vàrem sortir ben aviat. La matinada es va premiar amb un vent per l'aleta que ens va dur surfejant a més de 7 nusos fins a Cartagena passant pel Cap de Palos. Aqui un vídeo que comença a Formentera i acaba amb un banyet al Cabo Cope prop d'Aguilas.

dijous, de setembre 03, 2009

Espalmador: el millor fondeig del Mediterrani


Al Mediterrani és difícil fondejar amb plena seguretat. Pel meu gust, el més segur, confortable i espectacular és el fondeig d'Espalmador (Formentera). Només comparable al de l'Illa de Vulcano (port menor). És veritat que fa anys, amb un Bavaria llogat, una ventada de mitja nit ens va fer garrejar fins la platja. Vaig tenir un ensurt al treure el cap pel tambutxo despertat pel soroll de les drisses picant el pal, i dels motors dels altres vaixells que maniobraven. Ara no passaria ja que per a protegir la Posidònia han posat unes boies. Em sembla perfecte, encara que hi ha gent que segueix tirant l'ancora i que no m'agrada que es burocratitzi encara més la ja burocratitzada nàutica. Sortosament aquest estiu vàrem poder agafar una boia d'un que només hi va anar a passar el dia. D'altres es van trobar amb la sorpresa de que malgrat estar perfectament instal·lats a la boia, cap al vespre arribava algú que "acreditava" que aquella boia era seva i els feia fora. Justament això li va passar a un creuer del Garraf que durant el dia gaudia d'un meravellós fondeig aprop de la platja. Em va sobtar que li passes justament en ell, ja que semblava que fos el director general. Organitzava a tot-hom que arribava, fent-lo fora del seu costat. Sempre, òbviament mostrant que era pel millor interès del que arribava. Jo, naturalment vaig ser un d'els afectats. Al vespre, quan prenia un gin tònic de Hendrick's contemplant la llum de la lluna (foto) no vaig poder més que somriure al veure que el company del Garraf tenia que abandonar aquella boia que custodiava amb tant de cel i sortia a buscar-ne un altre a la quinta forca amb cara de pocs amics.