dimecres, de desembre 13, 2006

Ara ho entenc


Avui deien a la tele que la tonyina vermella estava al 20% de les existències que hi havia fa uns 10 anys. És un escàndol, hem de lluitar per aquesta sobre-explotació, però per altre banda em consola. No soc jo, sinó que és la tonyina. Aquest estiu desprès de fer quasi tres mil milles marines arrossegant un curri he estat incapaç de pescar una tonyina. En vaig tenir una enorme enganxada uns minuts, per`em va doblegar el am i va fugir. No soc jo! Son elles! Quin consol. Ara a frenar la sobreexplotació de la que evidentment no em sento culpable. Jo només agafo llampugues.

dimecres, d’octubre 18, 2006

Un any de meduses i dofins


Aquest any, més que mai, hem trobat dofins i meduses. Les meduses a la fi de l’estiu, a la costa catalana. Els dofins a tot arreu. Fins i tot a prop de Garraf varem veure una parella de dofins a pocs metres de la proa.

Que deuen fer ara els dofins que feien curses amb el vaixell a les travessies?

dijous, d’octubre 05, 2006

Compensa ?


Moltes vegades penso si les dues horetes de vela del dissabte al mati compensen el tedi de la mediocritat de l’existència. Quan navegues es fa tant curt. No acabes de guradar les defenses, desplegar les veles i trimar una mica que ja és l’hora de tornar. No ho sé pas, però estic completament convençut de que seria insuportable aguantar sense aquesta petita alliberació, encara que sigui navegant davant d’una fabrica de ciment com en el meu cas.

dijous, de setembre 21, 2006


Anyorances

Quan no puc aguantar més de la monotonia o l’avorriment de la feina, penso amb els viatges que he fet i els que tinc que fer. Recordo l’anada a Sardenya, l’amarratge a l’Alguer, la travessa amb tramuntana, les aigües turquesa de Stintino o de les platges de la península de la Madalena. El navegar de nit endormiscat a la coberta “vigilant” els altres vaixells i contemplant els estels fugaços. El proper estiu serà Sicilia. Segur!

dijous, de setembre 14, 2006


Llampuges i barats del Delta

No soc gens pescador. He arribat a anar i tornar de Sardenya arrossegant un curri sense aconseguir pescar res de res. Bé, vaig agafar una tonyina entre el Alguer i Maó i se’m va escapar al recollir-la. Però la meva sort ha canviat aquest llarg pont de la diada. Vaig baixar al Delta amb uns amics i realment va ser un encert. Va ser molt divertit, encara que hi havia poc vent, però vaig aprendre finalment a pescar. L’amic era un expert en pesca, em va regalar una canya i em va mostrar com es treuen els peixos de dos en dos quan trobes un banc. La tarda del diumenge va ser fenomenal. En varem pescar dotze. Aquí els tens a la fotografia. L’únic problema del viatge va ser arribar a les Cases d’Alcanar a les 23:30. Les cuines eren tancades i no hi havia manera de sopar. Quina pena. Ja ens menjàvem les espardenyes i les cigales pel camí. Però el poder amarrar en un port pesquer ja va pagar la pena de l’arribada nocturna.