divendres, de gener 19, 2007

Anticicló


El canvi climàtic porta a situacions incomprensibles, com que avui divendres 19 de gener a les sis del vespre pogués navegar a 18º de temperatura i amb un mar que sembla una bassa d’oli. Diuen que la propera setmana farà fred, que vindrà un aire siberià, potser si... però com no fem res per arreglar la situació, aquest mon s’acaba. Suposo que és com aquell acudit antic d’un que s’enrola a ERC. Li pregunten que si tingués una casa a Pedralbes que faria.... Doncs, la donaria al partit, si tingués un apartament a Menorca (Fornells), .. també el donaria al partit, si tingués un Cayene... Doncs el donaria al partit... I si tingués un Ibiza... ¡No li puc donar! ¿Com aniria a treballar?... Amb l’ecologia passa el mateix, tothom veu el problema però no esta disposat a renunciar a res del que esta fent.

dijous, de gener 18, 2007

Hem venut el FARR-A


Avui hem venut el Farra a un francès que vol fer una travessa transoceànica. Acaba una historia que per a mi va començar l’any 95 quan una colla d’amics em va convidar a navegar amb el Suan. Era un Falcon 28 que estava “trucat” era una ruïna, però anava molt ràpid i tenia un ràting que el feia guanyar abans de prendre la sortida. Desprès de cinc anys de guanyar-ho tot, varem pensar que podíem passar a la primera divisió i varem comprar un FARR 31 a un gallec. Amb el Farr ens ho hem passat molt bé navegant i molt poc guanyant. Ens ha permès també anar a les regates de primera divisió. Era justament el contrari que el Suan, un ràting horrible, però un vaixell preciós i molt ràpid; excessivament tècnic, però. Precisàvem sis persones par fer-lo córrer. Es molt lleuger i massa complicat per una grup de regatistes de costellada que sempre sortien a les regates amb alguna persona que no sabia ni carregar un winche. Porta burdes i milions de reglatges que no varem acabar d’aprendre. Encara, desprès de sis anys, ens sorprenem que movent dos centímetres una escota, el veler guanya mig nus. Avui, al sopar de comiat, hem contat que han passat deu propietaris i quasi 30 tripulants més o menys regulars. Acabem un període molt agradable de navegar amb amics. Llàstima però que les diferents obligacions familiars i els factors de personalitat individual han portat a que es vengui el FARRA. Les anècdotes son inacabables, com quan el primer any a la regata del Godó, el rei ens esperava a que acabéssim la regata per fer la següent i nosaltres tornàvem xino-xano mitja hora més tard perquè no podíem pujar l’espí. Enyoro les regates llargues. Potser en hauré de fer alguna amb el TEMPURA.

dilluns, de gener 15, 2007

Triangular window with handle


Que difícil és canviar una finestra del parabrisa del TEMPURA. Vaig trencar el vindre d’estribord d’un cop de peu en un salt intempestiu fet per no topar la proa amb el moll, el primer dia que tornava de navegar sol i no tenia ajuda per amarrar. Aquesta aparent tonteria, ha portat molta ca. Els de HR Suècia han tardat 5 setmanes en enviar el vidre des de Suècia. Ho han fet en una caixa especial, que a més a més de gran (com una caixa de morts) era tan cara com el propi vidre. A més m’han cobrat la maneta, encara que lògicament l’antiga no estava trencada. La traca final ha estat al moment de posar-la. El mecànic de Garraf ha comprovat que la guia fa una corba, però el vidre és recte. Hem trucat a Suècia i ens diuen que el vidre s’ha de forçar i que no es trencarà.... Fa dos dies que estem pendents que ens enviïn les instruccions per fax. Ara el tenen espatllat els suecs. ¡Que difícil és canviar un vidre! Què diferent és el mon de la nàutica i el de l’automoció. Bé, quan el tinguem instal·lat no caldrà, ja que haurà arribat l’estiu. De moment que bé anem sense vidre. Quin plaer navegar a sis nusos en una cenyida oberta amb el mar pla.