dilluns, de març 30, 2009

La Petroliera es resisteix



Finalment aquest cap de setmana es va celebrar la regata de La Petrolera. Va ser dur. Vam emprar 13 hores per fer les 40 milles que separen Garraf de La Petroliera. Al principi hi havia amb un Garbí molt agradable que ens feia cenyir a bon ritme, però ràpidament va caure rolant cap al Sud. Va ser una nit difícil, amb vents canviants i molt lleugers que impedien el rumb directe. Ens obligaven a fer travessos per a buscar una mica d'aparent. El genaker ens va ajudar a tirar endavant, encara que no va ser fins a les set del matí que vam aconseguir donar la volta a La Petroliera. Al tornar va sortir un Gregal que ens permetia navegar a uns sis nusos de velocitat. Aquí vàrem fer l'error de no haver anat més cap al Nord quan el vent encara era fluix, ja que el Gregal va anar pujant fins a més de vint nusos. Ens va portar a l'alçada de Cubelles. Fer bordos cap a Garraf es va tornar un martiri. El vent feina un ventall i anava rolant a mesura que fèiem els bordos de forma que era impossible quadrar el Garraf. Fèiem el que un altre vaixell anomenava "bordos xinesos". Pujaves, baixaves i estaves pràcticament al mateix lloc. No hi havia vent, el mar era de proa i les rolades sempre anaven en contra. A les cinc de la tarda, desprès de 23 hores de regata encara érem davant de Sitges i ja estàvem tips. No teníem més entrepans i estàvem esgotats, així que : motor i retirada. Ja diuen que una retirada a temps és una victòria. Més de la meitat de la flota va fer el mateix. El vaixell que feia bordos amb nosaltres i que va creuar la Petrolera darrera nosaltres va entrar a les 7 del vespre. Malgrat tot va ser molt divertit. Vàrem trobar molts dofins. Aquí mostro una foto del meu company remenant el gènova davant la Petroliera i uns dofins que vaig fotografiar el divendres anterior davant de Garraf.

dissabte, de març 14, 2009

Ànode nou i sortida amb en Furni


El dijous finalment vàrem fer la suspensió i el mecànic va canviar i fixar l'ànode nou. Com sempre, mai son els cinc minuts que havia anunciat. Van sorgir problemes al afluixar les rosques, i li faltaven peces que va tenir que anar a buscar a Port Ginesta. Peró ho va fer tot amb una hora i pico. No li va caldre la meva ajuda.

Aquest mati de divendres feia un sol meravellós i una temperatura estival. Quan anava cap a la feina només pensava amb que tindria una tarda plàcida de navegació. M'agrada anar sol, però volia compartir aquell plaer amb el meu amic Furni amb el que vaig tot sovint caminant a la feina. No és gens navegant, però li va agradar la idea de sortir aquella tarda. Feia un Garbí molt tancat, que no havia aixecat gaire onada. Només bufaven uns 8-12 nusos de vent, però va ser suficient per fer-nos sortir escorant per la bocana. En Furni no estava gaire tranquil - Suposo que no bolcarem - Això no bolca i menys amb aquesta ventolina, només escora una mica quan va de cenyida -. Poc a poc es va anar tranquil·litzant perquè es va anar acostumant a l'escora i perquè el vent va anar caient. Li va agradar més tornar a un llarg. - Això s'ha parat- em va dir, però li vaig mostrar que la corredera marcava sis nusos. Va comprovar per ell mateix que quan es navega de popa desapareix el vent aparent. Estic content perquè aquest hivern fred i plujós esta desapareixent i comença la llarga temporada estival de navegació. El diumenge toca navegar amb en Mariano per a preparar La Petrolera. Una regata que cada vegada s'ha posat més complicada perquè s'ha de complir les mesures de seguretat de la zona B. El dilluns quan reculli la balsa podré fer finalitzar la inscripció.

diumenge, de març 08, 2009

L'ànode


Aquest divendres vaig fer una suspensió per netejar el casc del Tempura. Curiosament estava bastant net, i al passar-li l'esponja queia la poca patent que quedava. Sort que en Jairo em va ajudar, va netejar l'hèlice que era una veritable musclera i li va donar una ma de patent on estava quasi absent. Justament al treure les canailles i els musclos vàrem veure que l'ànode estava fluix. Per apretar-ho calia treure l'hèlice i no ens vàrem atrevir. Així , el proper dijous el tornarem a aixecar i en Xavi, el mecanic, fara la feina. Aquesta suspensió em recorda l'acudit de l'aragonés que li van preguntar ¿con qué quieres el huevo? - ¡ con otro !