dissabte, de gener 30, 2010

Una setmaneta a Sao Paulo


Sembla que aquesta tarda de dissabte arribaran els vents favorables del Nord que ajudaran als nostres amics de l'Acrobat a fer rumb directe cap a Santo Domingo. Encara els hi manquen més de dues mil milles per amarrar en terres caribenyes. Jo seré fora una setmaneta a Sao Paulo. De ben segur que arribaré a temps per a comentar l'arribada de l'Acrobat.

dijous, de gener 28, 2010

Una borrasca atlàntica creua la regata


La borrasca Atlàntica que ha creuat la regata ha fet les primeres destrosses. Apareixen les primeres desercions cap a Cap Verd i Canàries, i sorgeixen les primeres ruptures. Els organitzadors celebren a la seva web la inestimable col·laboració de Rafael del Castillo que amb la seva Rueda de los Navegantes ha ajudat a tots els que passaven penúries al mig de l'Atlàntic. El Niob Sisé, que va primer en temps real, ha trencat la botavara, però a hores d'ara ja ha superat la borrasca. La Pilar Pasanau que estava més al Nord s'ha trobat amb el pitjor: vents de més de 50 nusos, però ja esta baixant. Els nostres amics de l'Acrobat que van posar preventivament un turmentí i una major de capa per protegir el material no han patit desperfectes i estan superant perfectament el pas de la depressió agafant un rumb obert de cenyida cap el sud, segurament per poder pujar les grans ones que es troben pel camí. No hi ha dubte que estan agafant una experiència nàutica extraordinària. Des d'aquí els felicito i els animo a seguir endavant. Aviat creuaran l'equador de la regata.

dissabte, de gener 23, 2010

Quart de la primera etapa


l'Acrobat va arribar en quarta posició en temps compensat a la primera etapa (Canàries). S'ha de dir però que la navegant solitària Pilar Pasanau amb el Iberdac Gaes Solidaria ho va fer en un tercer lloc. Es veu que aquesta noia és un "crac" de la nàutica i té l'ambició de fer carrera en les travesses oceàniques en solitari. Tot fa pensar que ho aconseguirà. La flota esta actualment travessant l'Atlàntic. L'Acrobat esta fent una bona tàctica al intentar baixar el més possible per tal d'evitar les calmes que es produeixen al mix del bassal al voltant de la latitud 21-23 N. No sé si serà prou valent d'acostar-se a Cap Verd. La Pilar, en canvi esta travessant més al Nord. El recorregut és més curt, però hi ha el risc de les encalmades. Ja veurem qui l'encerta. (La imatge és de l'Acrobat a la sortida. Fixeu-se que porta molts més artilugis per creuar l'Atlàntic que a la foto del post anterior feta a Garraf)

dimecres, de gener 20, 2010

ACROBAT affranchit le rubicond


L'Acrobat ja és a Forteventura desprès de patir sis dies de regata amb moltes encalmades, veure balenes, tortugues gegants i molt de trafic tant a l'estret com arribant a Canàries. Contents i motivats s'han aturat per fer un dinar amb carn, omplir dipòsits i salpar ràpidament. Curiosament han parat a la Marina Rubicon. Sempre que escolto aquest nom recordo d'una vinyeta de l'Astèrix. Hi sortía en Juli Cèsar dalt de la seva quadriga assenyalant de forma displicent un barbar del nord que havia capturat com esclau i que portava emmanillat amb unes cadenes. El text era: "Jules César affranchit le rubicond" que literalment vol dir en Juli César allibera el rosset i que sona igual que "Jules César ha franchit le Rubicon" que vol dir que en Juli César ha creuat el Rubicó (com efectivament va fer i ho vàrem estudiar a l'escola). No sé però a quin rubicon fà referència el nom de la marina. Nostàlgia apart, els nostres amics de l'Acrobat han d'aprofitar el vent d'avui per baixar fins al paral·lel 19ºN per agafar l'autopista dels Alisis que els portarà fins a Santo Domingo.

dimecres, de gener 13, 2010

The Hallberg Rassy concept


En tant que esperem la sortida de la regata que finalment serà el proper dijous, els del Hallberg Rassy han llançat un nou fulletó titulat the Hallberg Rassy Concept. Intenta mostrar la filosofia de l'empresa per atreure els compradors. Curiosament, en Magnus Rassy ha escollit una foto del Tempura que li vaig enviar. ¿Com és que ha escollit aquesta?

dilluns, de gener 11, 2010

Es manté la bandera d'aplaçament


Nou aplaçament de la sortida. Avui es confirma que el temporal força 8 del SW esta a les Azores i que previssiblement el dimarts serà a Cadis i la zona Josephine en la ruta cap a Canàries. Si el dijous no es pot donar la sortida aniran en conserva fins a Canàries. La idea no entusiasma als regatistes més agressius que volen començar a marcar diferències des del principi. L'Acrobat, òbviament és d'aquest parer.

dissabte, de gener 09, 2010

Ajornada la sortida del Gran Prix de l'Atlantic


Només hi han tretze, dels vint vaixells inscrits a la sortida del Gran Prix de l'Atlàntic. L'Acrobat, en el que hi navega en Mariano espera puntualment la sortida. Mots inscrits no han pogut arribar a temps a Cadis per la climatologia. A la reunió de patrons d'aquest matí, els organitzadors han decidit ajornar la sortida per la presència d'una borrasca que dona vents del SW. Suposo que volen evitar que hi hagin destrosses just davant de Cadis com va passar fa un parell d'anys, ja que de ben segur que hi hauran d'altres borrasques durant el mes que dura la travessa. La sortida serà possiblement el proper diumenge al vespre o dilluns al matí, esperant una clariana que previsiblement es produirà entre dues borrasques. Els diferents meteoròlegs no es posen d'acord sobre la data exacta de la seva arribada. Ara, els participants que tenen el bitllet de tornada comprat pateixen de no poder arribar a temps a Santo Domingo. Ja que no hi puc anar, espero poder fer un seguiment del paper de l'Acrobat a la regata al blog.

dimecres, de gener 06, 2010

The Nadal is Over



Finalment ja som al dia de reis. Tot tornarà a la quotidianitat. Oblidarem els grans objectius de pau i amor per tot-hom i reprendrem les nostres petites il·lusions i ens esforçarem per superar els nostres petits problemes. Suposo que del Nadal em molesta l'obligació de seguir un guió fixat per la societat. En tot cas, durant aquests dies m'ha ajudat molt veure els vídeos penjats a YuTube d'en Arne i la Heléne. Una parella de suecs de la meva edat (cinquantena) que amb en Yaghan, un Hallberg-Rassy de 60 peus, han donat la volta al mon durant dos anys. Són molt divertits ja que semblen de Pleasantville. No es despentinen ni perden el somriure per res. Passen per l'Antàrtida, les illes de la costa Xilena, Nova Zelanda, Austràlia, Sud-africa, Brasil i tornen a Suècia. En cap moment es mostren estressats, ni cansats ni enfadats. Gaudeixen d'unes vacances perennes. Apareixen bevent vi en copes de vidre mentre en Yaghan tot sol fa front a les mes grans adversitats marines. Neden entre balenes, veuen cocodrils i s'en en riuen d'els llops marins. Naveguen entre icebergs, i fondegen a l'Antàrtida. Malgrat tot el vaixell segeix net i polit, ells impecables. Tenen un vestit per cada circumstancia. Semblen d'un anunci del Corte Inglés. Tot és nou, tot funciona, no s'espatlla. És increïble, tant diferent de la travessa atlàntica del Neo que ha publicat en tres capítols la revista Yate. Els vídeos fan pensar que donar la volta al món és un passeig. S'ha de dir que el senyor és banquer i que porta un vaixell totalment equipat. En tot cas, desprès de seguir la travessa pel seu blog i veure ara els vídeos, tinc cada vegada més ganes d'imitar-lo, encara que en unes condicions molt més modestes. Però, potser no ho tinc clar. Recordo un nord-americà que pintava la patent de la quilla correguda d'un Island Packed al Port Olímpic. Havia venut la seva casa i feia sis anys que navegava pel món. Quan li vaig dir que l'envejava, em va respondre que jo també ho podia fer si volia. Tenia tota la raó. Segurament el meu guió no esta només fixat durant el Nadal.