El Flicka a La Vanguardia

El passat diumenge electoral, La Vanguardia va emprar la suada metàfora del vaixell per intentar fer-nos creure que tots hi som dins i que hem de fixar un únic rumb. No faré cap acudit de la "genialitat" editorial, especialment desprès de comprovar aquell mateix dia la gran dispersió del vot i de les posicions polítiques dels catalans. Però he d'admetre que em va fer molta gràcia descobrir que els nostres polítics eren sobre el Flicka. Aquell petit vaixell de fusta anomenat noia en suec que el meu amic va anar a buscar a Suècia i que va amarrar durant molt de temps a prop del Tempura a Garraf. Recordo que vaig explicar que quan el va posar a l'aigua va tenir que passar la primera nit en vetlla dins del vaixell tapant les múltiples vies d'aigua que sorgien contínuament perquè la fusta encara no era amarada. Tampoc faré cap símil polític amb l'anècdota. En fi, La Vanguardia segurament sense voler m'ha relacionat: política, nàutica, amistat, records... Molt més que una simple metàfora de l'editorr.

Retorn a les tardes solitaries

Ahir vaig retornar a les navegades del divendres per la tarda. Malgrat que era un pont dels que volen eliminar, no hi havien gaires navegants. Només vaig veure a l'horitzó un que portava major i trinqueta i un altre que tornava amb orelles de burro a Port Ginesta.  Jo vaig aprofitar per provar el nou rellotge que em va instal·lar en Julio per substituir un Autohelm que estava amb la carcassa trencada però que encara funcionava perfectament. Ara ja tinc tota la gama: dos antics Autohelm, un Raynarine del model anterior i un d'última generació que vaig descobrir al Saló Nàutic. Realment amb el nou i70 no em caldrien els altres. Té deu pantalles programables i pot mostrar tots els paràmetres del sistema. Jo el volia per repetir les dades del GPS que tinc a la taula de cartes, però com es veu a la foto també serveix per mostrar les dades del vent. Afegeix com a novetat l'angle de vent real sobre el compas i mostra en quin sentit van les rolades. Sembla més un ordinador que un rellotge. Realment eclipsa a la resta d'instruments, però no esta l'economia per canviar-los tots. Seguiré amb els antics mentre segueixin funcionant.

Nits d'insomni

Una de cada quatre persones adultes té problemes per dormir. Naturalment jo no sóc una excepció i em costa agafar el son. A la consulta intento explicar mesures conductistes per resoldre el problema sense caure en les inútils i addictives benzodiacepines. La meva tècnica molt personal, és imaginar que navego sol amb el Tempura amb vents portants i que arribo esgotat per la travessa a una cala fosca i tranquil·la, llenço l'ancora i dormo plàcidament pel lleuger balanceig del veler. A vegades funciona.

Ja no goteja

Finalment la setmana passada es van canviar els retens de la vareta del regulador. Quan finalment el dijous a la tarda abans del pont estava acabada la feina, el mecànic posa en marxa el motor i comprova que, tal com li vaig dir, supura gas-oil pels injectors que havia reparat recentment. Finalment avui rebo la trucada de que el motor esta llest. Caldrà comprovar el seu funcionament abans de pagar la factura.

L'estereotip del jubiat

Avui a La Vanguardia en Josep Rovirosa publica un article que critica l'imatge dels jubilats que es dona als mitjans de comunicació. Assegura que correspon a un model preindustrial. Apareixen jugant a cartes o asseguts en un banc del parc. Semblen ociosos i poc productius. Res més lluny de la realitat. Efectivament, amarrat al costat del Tempura, hi ha un conductor d'autobús prejubilat per una lesió a l'espatlla que esta preparant el seu vaixell per creuar l'Atlàntic. Justament ahir un treballador de baixa li arreglava l'equip de vent enfilat a dalt del pal. Estiguem tranquils, la Seguretat Social no finança gent ociosa, sinó que simplement esponsoritza gestes nàutiques.

Unes gotetes d'oli

Fa temps que el Volvo 2030 del Tempura perd unes gotetes d'oli per la varilla del regulador. Abans tacava desprès de llargues travesses, però cada vegada ho fa al cap de menys temps de rodar. Li vaig comentar l'avaria al mecanic oficial que en fa el manteniment i molt serios em va dir: "canvia el motor". Sens dubte aquesta era una solució definitiva, però poc ajustada a la situació econòmmica actual. El motoret esta al voltant dels vuit mil euros més IVA (del 21%).

Aprofitant una petita reparació a Santa Eulàlia (Eivissa), li vaig fer la mateixa pregunta a l'expert mecanic eivissenc que va donar la mateixa resposta. Realment, potser aquella era la solució, però preferia eixugar la sentina amb un drapet abans d'invertir aquesta gran quantitat d'euros per resoldre un petit problema. L'ingenier que va fer la revisió pel certificat de navegació també em va fer notar les taquetes d'olli a la primera inspecció. Però vaig superrar perfectament la revisió passant un drapet per la sentina abans de la seva visita. A grans mals grans remeis.

Vaig estar buscant per Internet una solució a "oil leaks in Volvo 2030"  i vaig descobrir un forum on un patró preguntava el mateix problema. Tenia molts comentaris i finalment unes instruccions clarissimes de com resoldre-ho. Ràpidament vaig veure perquè els mecanics no ho volien arreglar. No es tractava de canviar una peça, sino de desmuntar tot el regulador, retirant primer la corretja de l'alternador i la bomba d'aigua. Una vegada dins del regulador s'havien de desmuntar moltes cosetes petites, amb milers de peces. Era llarg fins i tot per explicar-ho. En definitiva, era una feina entretinguda, però no impossible, com semblava desprendre's dels primers consells. Finalment m'he decidit. He encarregat al mecanic que ho arregli. Ara falta esperar que trobi el moment per entretenir-se amb el Tempura. Ja explciaré com ha anat.

Retornem al Blog

Aquest estiu, una boda i un funeral m'han mantingut apartat del blog i del mar. Les vacances marineres es van limitar a tres dies per la costa catalana, només baixar fins a l'Ametlla i pujar. Les fotos en són un record.  També he canviat d'amarrament. He abandonat el pantalà número 6 on hi tenia grans companys, però amb una incòmoda columna i un gran desnivell entre el pantalà flotant i la coberta. Ara sóc al moll de ponent. Puc aparcar el cotxe davant del Tempura i hi puc accedir fàcilment. Molt més còmode per carregar i descarregar. Espero continuar fent posts de forma regular.

Regata Puig Vela Clàssica

Com cada any , el meu amic Javier m'ha convidat a participar a la Regata Puig de Vela Clàssica. Aquesta vegada amb un Kanavel que lluïa un interior totalment reformat. El vaixell ha estat tot l'hivern a Badalona, on han redissenyat, modificat i envernissat les cabines i la sala central d'aquest meravellós vaixell de fusta de l'any 1966. Han estat tres dies de regata amb molt de vent. Jo només he pogut participar el dissabte. Feia una mar creuada i un llevant suau. El recorregut era el que popularment s'anomena un "carrusel": donar una volta de 12,5 M a un grup de 4 balisses. Divertidíssim, vàrem posar totes les veles i fins i tot vam canviar l'espí per un genaker quan navegàvem al través a tota velocitat. Finalment arribàvem al mig de la flota, el que és molt interessant atenent al gran nivell de la regata. Al vídeo apareixem navegant al través amb genaker blau amb lletres (minut 2:05 i 2:13). Fem patxoca! Llastima que la Elsa va finalitzar amb una lesió al genoll que esperem que no sigui res de seriós.
PD les fotos són el Kanavel en diferents moments de la regata

HR Twin

Cap de setmana de sorpreses. El divendres vaig trobar un germà bessó al pantalà. L'altre Hallberg Rassy de Garraf s'ha mogut al meu costat. Per una banda content del germà bessó, amb el que comparteixo no només l'afició als HR i a la nàutica, sinó també la mateixa professió i edat. Per altre banda, trist de perdre a en Luis com a veí. Un molt agradable mecànic jubilat de la RENFE que s'havia transformat en un llop de mar propietari d'una motora sorollosa. El dissabte el mar era mogut i rissat. El pas d'un front va deixar un llevant plujós amb una mar mogudeta.  No sé si aquestes condicions metereològiques o l'esque que vaig comprar a en Xavi per dos euros, la qüestió és que de bon matí van començar a picar. Un parell de bonítols es van escapar perquè l'esque barat portava un am senzill que ràpidament el vaig substituir per un de doble. És l'ideal per a enganxar els bonítols, com queda demostrat a la foto. M'encata pescar al curri a vela. És impossible carregar el bonítol si no atures el vaixell i per això has d'enrotllar el gènova i aproar el Tempura. Tot una taula d'exercicis, especialment quan encara arrossego la tendinitis de l'espatlla dreta.

Calma TOTAL

CALMA TOTAL from Joan Gené on Vimeo.

Ja no fa fum

Gran decepció a la sortida a provar els injectors refabricats. Anava millor però sortia fum quan el motor anava a tope. Al revisar-ho vaig veure que gotejava el filtra d'aigua salada que havia muntat el passat mes de setembre. L'he fet revisar i efectivament estava mal muntat, perdia el buit i no xuclava prou aigua de mar. Ara ja va com un rellotge. Només manca pescar. Segueixo fent salat. Sort que el Prudenci s'ha ofert a orientar-me. Espero amb il·lusió la seva master class.

Segueixo amarrat

Segueixo amarrat. En Xavi em diu que ha estat ocupat amb la fira nàutica de Port Ginesta, sort que no m'ha dit amb la mostra de modelisme naval de Garraf. En tot cas, m'ha promès que posa els injectors en proper dilluns. Un amic m'aconsella canviar de mecànic.

PD avui (22/5/12) em truca per dir que ja està arreglat i que puc passar a pagar. Va llegir el post?

Injectors refabricats

Com cada any he començat amb el problema del fum del motor. L'any passat el fum era blanc i es va atribuir encertadament a una pèrdua del buit en el vas del filtre d'aigua salada. Ho vaig resoldre navegant sense vas durant totes les vacances i posant un recanvi al tornar. Aquesta primavera torna a fer una mica de fum quan el motor va a moltes revolucions. El fum és més gris i baix. Es sent també un olor desagradable de gasoil mal cremat. Malgrat que el mecànic m'assegura que puc anar tirant fins la propera revisió, no m'he volgut arriscar a tenir problemes durant les vacances i he fet que ho arreglin. En Xavi ha retirat els injectors (teòrics culpables), els ha portat a re-fabricar i els tornarà a posar (suposadament) aquesta setmana. Espero que tingui raó i que el problema desaparegui.

Iots envernissats

Aquests dies que comença a fer bon temps, encara que plogui, m'evoquen les vacances. Especialment aquelles en les que alguns estiuejaven, passant llargues temporades fora de la ciutat. Els marines ja han envernissat els meravellosos iots clàssics de Saint Tropez i els senyors s'acosten al port amb els seus cotxes esportius. Per si voleu fer el mateix, recomano sopar un plateau a Le Cale al port i al sortir prendre una copa amb musica en viu, al costat, a Le Quai. Una marxa impressionant. Per cert, han tancat la famosa Maison Blanche. Una pena.

Gone Tanning

Aquests darrers deu dies no he estat precisament prenent el sol, com diu aquest cartell de Saint Tropez. He fet un viatge interessant a Àsia Central, al Tajikistan. He recorregut cents de kilòmetres per unes carreteres impossibles per avaluar la formació dels metges de família en aquell país, dins d'un projecte del Banc Mundial. Quan aquella pobre gent sentia que em presentaven com un expert del Banc Mundial, pensaven que veien al Pare Noel i d'alguna manera era així. La supervivència del projecte depenia de la meva valoració. Els pobres tajics, amb els pitjors indicadors de salut d'Àsia Central només gasten 105 US$ per habitant i any en el sistema sanitari. Nosaltres, tot i les retallades, en gastem quasi 1800 US$ i encara ens queixem.

Escala a Sete

 Una parada a Sete per menjar unes ostres ha comptat amb la sorpresa de trobar una concentració de grans vaixells clàssics, entre ells el Santa Eulalia. La foto mostra un Sete d'altres temps. La concentració es va fer entre el 6 i el 9 d'Abril. Hi van participar vaixells tant espectaculars i exòtics com els que apareixen a les fotografies. Encara estem molt lluny de França.

Més animals que vent

 

 

 

Com cada any, la nostra participació a la Regata de la Petroliera ha estat un desastre des del punt de vista dels resultats esportius. Malgrat les previsions hi ha hagut molt poc vent. La majoria s'ha retirat en veure que no es podia complir el temps límit. Nosaltres no hem estat una excepció, encara que considero que hem fet una molt bona regata. Vam creuar la petroliera al mig de la flota, malgrat tenir un ràting dels més baixos. Vam virar entre vaixells de més de 40 peus. L'èxit (relatiu) ha estat saber seguir la corrent que baixa paralel·la a la costa fins el Cap Salou i desprès puja cap a la plataforma. També ha estat no obsessionar-se pel rumb directe. És important deixar que el vaixell corri, especialment a les popes. Malgrat que l'aigua no semblava gaire neta, hem vist molts dofins i peixos lluna durant tota la travessa. A mitja nit, un peix ratlla s'ens ha apropat a xafardejar. Primer era una taca que ens ha espantat, però es veia perfectament amb la llanterna. Com sempre, els ocells de la petroliera han pujat al vaixell i fins i tot una oreneta perduda s'ha refugiat al Tempura. No podia seguir volant en mig de tanta aigua. Estava esgotada. Ens va ajudar a portar el timó, va jugar amb nosaltres i es va quedar dins del vaixell fins al Garraf. El millor ha estat ser lluny de tot (feina, internet, noticies, retallades, corrupció..) durant quasi 30 hores. (Ah!, Gràcies, més de 10 mil visites)

La calma abans de la tempesta

Un cap de setmana ple de guàrdies i reunions m'ha allunyat del Garraf. Només és la calma abans de la llarga navegada de la propera setmana a la Regata de la Petrolera.

El capità Haddock surt a la finestra

 

Odio les nàutiques de senyors mudats i secretaries exuberants.  M'agraden les nàutiques desendreçades en les que hi han moltes coses. Hi pots trobar de tot, fins i tot el capità Haddock mirant per la finestra. No és una qüestió de preu, ja que ambdues tenen molta capacitat de fer-te una clavada. Només és qüestió de comoditat. No m'agrada que em tractin com un senyor ric. Entre altres coses perquè no ho sóc.  

 

Aquesta setmana he rebut la nova capota pel Tempura que he posat aquest matí, juntament amb un tub de la silicona per repassar les ratlles de la teca. Un matí ocupat i extremadament satisfactori, encara que massa curt.

Garraf Strait

La proximitat al Port de Barcelona fa de la costa del Garraf un zona de pas de molts vaixells de càrrega. L'AIS és un instrument imprescindible per xafardejar el seu nom, bandera, velocitat, rumb i port de destí, així com la seva hora esperada d'arribada. Si surts una mica endins, com vaig fer aquest divendres per la tarda els trobes de tornada. l'AIS però 'avisa si hi ha risc de col·lisió amb molta antelació. Crec que hauria de ser obligatori per a tots els vaixells esportius que s'allunyen de la costa. Segurament ho serà en breu quan algú vegi el negoci i faci els contactes pertinents. Som així.