Aquestes solitàries tardes de febrer sense vent, són difícils d'oblidar. A poques milles de la metròpoli et trobes sol, en un mar espès, quasi sòlid, en el que es reflecteix serpentejant el pal . Només el soroll de motor, un diesel antic recentment revisat que sona com un rellotge suís.
Al matí següent surt una regata amb una nombrosa participació. Em fa mandra, però quan els veig sortir em venen ganes d'apuntar-m'hi. De ben segur que algun dia ho faré. Com navegant solitari. No em ve de gust competir, però si el navegar en mig d'una flota.
Aquest any ens tornarem a apuntar a la regata de La Petrolera. Us mantindré informats.
diumenge, de febrer 26, 2012
diumenge, de febrer 19, 2012
Regata per Carnaval
La setmana de reparacions serà més una mica més llarga. Encara espero que el mecànic en canvii la bomba de refrigeració d'aigua dolça. Tot arribarà al seu temps. L'onada de fred esta finalitzant i el dia de carnaval s'ha fet una gran regata a Port Ginesta. Recordo que als anys vuitanta, quan navegava amb Hobie Cat, algú em va dir: -"Estava a la platja a França i vaig veure passar una regata amb quaranta creuers"-. Amb uns anys de retard ara ja passa el mateix aquí. El nombre de creuers ha crescut espectacularment i tots els diumenges es fan regates. Esperem que la crisi no ho malbarati.
dimecres, de febrer 15, 2012
Tots al varador
diumenge, de febrer 12, 2012
Febrer: de revisions
He aprofitat aquests dies de
fred per fer totes les revisions del Tempura. Ja he revistat tos els
instruments de seguretat (balsa, radiobalisa i armilles). El mecànic
esta fent la posta a punt del motor i canviant la bomba d'aigua del
sistema de refrigeració i en Jairo em pintarà la patent la propera
setmana. Tornaré a tenir el Tempura a punt per seguir navegant a
tope. Ja començo a somiar i pensar com puc a anar a Còrsega aquest
proper estiu.
dilluns, de gener 30, 2012
Visita de la Marta
dissabte, de gener 21, 2012
Les pedres del Garraf
Aquesta situació anticiclònica ha fet baixar el nivell del mar. Avui a la bocana del port de Garraf sortien pedres per tot arreu i a les roques de l'espigó s'observava clarament la baixada. No sé si aquest va ser el problema del capità del Costa Concòrdia a l'Illa de Giglio o l'embarrancament va ser culpa de la famosa noia moldava. (cherchez la femme). En tot cas un equip de regates italià (First 44.7) que avui sortia a una competició de club ho ha pogut patir en pròpia pell. Ha quedat clavat per la quilla en el canal de dins del port i s'ha vist obligat a canviar d'amarrament. No ha pogut arribar al seu lloc. Puc certificar però, que tota la tripulació era masculina. Cap moldava a bord.
PD. (Espero que en Carles Ramos em perdoni l'ironia sobre aquesta "altre opinió" sobre el naufragi)
diumenge, de gener 08, 2012
Navegació hivernal
Desprès d'unes vacances nadalenques i d'un viatge a Paris, he retornat a les rutines habituals: la feina, les emprenyades per l'inadequada política sanitària, el cotxe nou i les navegades am el Tempura. Els matins de dissabte d'hivern són impressionants. Sol, vent i temperatura increïble. Algun avantatge ha de tenir l'escalfament global. Llàstima però que la navegació és un esport que requereix molt de temps. Has de preparar el vaixell, soltar amarres, sortir del port, recollir les defenses, pujar les veles... Quan ja ho has fet tot, ja torna a ser l'hora de recollir. Sortir més d'hora no és una bona solució. Al matí no hi ha vent, arriba al mig-dia, justament a l'hora de dinar amb la família. Tinc comprovat que durant un matí puc fer entre 12 i 14 milles navegant unes dues hores i mitja. Tinc ganes de poder disposar de més temps per fer travesses realment llargues. Es veritat que molt aviat serem a l'estiu. Ja he de pensar a portar a revisar la balsa salvavides, la radiobalisa, les armilles salvavides automàtiques i els extintors; també he de demanar hora per pintar la patent, ara que el varador és més econòmic i de concertar una revisió del motor amb el mecànic. L'hivern també permet seguir per Internet als privilegiats que poden navegar tot l'any. A mi m'agrada l'història de la Taru i l'Alex, una parella de joves que van decidir penjar-ho tot, abandonar Barcelona i donar la volta al món. No són els típics jubilats avorrits, sinó una fotògrafa finesa fashion que té l'habilitat de posar a les seves pròpies fotografies i un francès antipàtic i tatuat que porta el vaixell. Fins ara navegaven en un Hallberg Rassy 35 i ara, malgrat no haver-lo venut, s'han embarcat en el Duende, un classic i elegant Herreshoff 43'. Com que la crisi no perdona, no han pogut vendre el Caos i ara segueixen la seva aventura amb dos vaixells al Carib. Temps difícils pels navegants!
dissabte, de desembre 31, 2011
Bon any 2012
divendres, de desembre 16, 2011
Ponentada a Garraf
Finalment l'anunciada ventada no ha estat a Garraf tant forta com deien. La roca que presideix el port ofereix una protecció natural als vents aponentats. Com que bufava de terra el mar tampoc estava massa agitat. Com veureu al vídeo, desprès de l'experiència dels cops a la línia blava amb la llanxa, he preferit deixar el Tempura perfectament abarloat amb el vaixell gros de pesca que no és tant perillós.
dijous, de desembre 15, 2011
La Gran Ventada
dimarts, de desembre 13, 2011
dimarts, de desembre 06, 2011
Friki
diumenge, de desembre 04, 2011
The Garraf Globe
Dissabte 3 de desembre.
Hem d'esperar tota una setmana de rotllos per a gaudir uns minuts.
diumenge, de novembre 20, 2011
Cap de Setmana Electoral
He passat aquest cap de setmana electoral a bord del Tempura. El divendres, quan buscava infructuosament una tonyina vaig saber per RAC1 que la Chacón no volia aparèixer al debat d'en Josep Cuni a TV8. El dissabte vaig reflexionar navegant al llarg de la costa de Castelldefels amb un vent de 10-13 nusos del Nord-Nord-Est que venia de terra i que permetia navegar molt ràpid de cenyida cap al Prat. Al vídeo mostro la velocitat de GPS ja que per mandra no havia muntat la corredera. L'alegria va durar fins que va aparèixer la pluja. Avui anirem a votar en un dia solejat. No sé exactament que votem, ja que tot sembla apuntar que en Rajoy serà president fins que la Merquel vulgui. Bé, aquest blog no és per parlar de política.
diumenge, de novembre 13, 2011
Estiuet de Sant Martí
Estiuet de Sant Martí al Garraf from Joan Gené on Vimeo.
Desprès d'una setmana estressant, amoïnat amb les meves petites coses, he gaudit d'un meravellós dissabte al matí, amb un vent de 7-10 nusos, mar pla i temperatura estiuenca en ple mes de Novembre. Que més puc esperar. La cerveseta, és clar!
dimecres, de novembre 09, 2011
50 anys de Saló
He celebrat el 50 aniversari del Saló Nàutic de Barcelona anant a visitar l'exposició flotant del Port Vell amb el meu amic i company de navegades Mariano. Aquí apareix en una foto feta amb el telèfon mòbil al interior d'un meravellós Hallberg Rassy de 64 peus. Segurament la peça més valuosa de l'exposició. Un caprici de dos mil·lions d'€. Aquest vaixell és propietat d'un alemany que desprès d'haver-lo mostrat al Saló de Gènova i de Barcelona se l'emporta el proper dilluns a Mallorca, tal com m'ha comentat l'amic Miquel Carrion que també he pogut saludar avui.
diumenge, de novembre 06, 2011
La Tardor
El canvi climàtic esta endarrerint les estacions. La calor no va arribar fins l'agost, però s'ha allargat fins novembre. Ara ja tenim pluja, fred, vent i fulles caigudes. No ve de gust sortir a navegar. Ni tan sols fer reparacions. La humitat i el fred penetren fins les parts més internes del nostre cos. Quan fa aquest temps penso en els pobres nòrdics que malgrat el clima surten fins i tot a l'hivern. Tot i que havent estat treballant a Sibèria, a Finlandia, a Dinamarca o a Irlanda del Nord a l'hivern, he de dir que no he passat enlloc tant fred com a Barcelona. Potser perquè aquí anem 
menys abrigats i perquè les cases estan menys preparades. Si no, ja m'ho direu el fred que passareu veient els vaixells del Salò Nàutic al Port Vell.
dimarts, de novembre 01, 2011
Leviatan
El cap de setmana que s'ha estrenat la serie Pan Am (en la que la meva filla Marta és Associate Producer) a Canal+, en el que molta gent ha fet pont per la festa de la Castanyada, o de Tots Sants, ara anomenada paganament de Halloween (segons el Papa), jo he sortit a navegar la tarda del dilluns. Després d'un parell de dies de llevantada el mar era pla amb un ventet de Garbí. A l'horitzó, a la zona on infructuosament i obstinadament busco llampuges i tonyines hi vaig veure un gran petrolier fondejat. Malgrat que la tarda s'havia escurçat pel canvi d'horari m'hi vaig acostar. A la fotografia mostro l'aspecte monstruós que oferia la seva proa amb l'aigua caient per les gateres. Tant aviat com vaig creuar la seva proa va llevar l'ancora i va partir. Que hi feia? M'esperava? Esperava l'hora d'entrar a Barcelona (el més probable) o tenia una avaria? És possible ja que a cada moment feia un soroll estrany, com una explosió i a continuació apareixia fum per la xemeneia tal com es veu a la fotografia. No serà que aquest és el motor d'arranque dels petroliers? En tot cas un Leviatan que ens ha vingut a visitar.
diumenge, d’octubre 23, 2011
Iatrogènia nàutica
Desprès d'un parell de setmanes desatenent el Tempura per obligacions professionals i familiars, avui l'he anat a veure malgrat la pluja. Havia de polir un arranjament al gelcoat. Tapava un cop que va rebre a la popa amb el moll de formigó de Cala Rajada per l'horrible mar de fons que hi havia aquell dia d'agost. Com sempre ha quedat millor, però no perfecte. Hauré de donar un altre capa. Per rutina he revisat la sentina i amb sorpresa he vist que era plena d'aigua. Ràpidament he comprovat les aixetes de fons, la metxa, el motor... i res de res. Desprès de moltes càbales he recordat que el darrer dia vaig posar el filtre d'aigua salada que havia trencat aquest estiu. Òbviament era l'aigua que havia caigut al manipular els tubs de refrigeració. A la nàutica passa com a la medicina, davant l'aparició d'un problema nou, sempre has de pensar que no sigui l'efecte advers d'un tractament anterior.
diumenge, d’octubre 09, 2011
Trolling
El mes d'ocubre és el millor per pescar al currican al Garraf. S'agafen moltes llampuges i les tonyines ja comencen a tenir una mida acceptable. Només cal saber on són. Afortunadament ja començo a saber-ho.
Pescar al currican en anglès s'anomena "trolling". Un terme que també s'empra en les comunitats virtuals. S'utilitza per designar l'acció d'entrar als foros per enredar la troca. Arrossegar un esqué per portar la discussió cap a terrenys no volguts per la comunitat i així generar baralles i malestar. El mateix que fem nosaltres al mar, que arrosseguem un peixet de plàstic per enganyar a les pobres llampugues per portar-les al forn.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)