Una volta ràpida

Navegant amb pluja from Joan Gené on Vimeo.

A l'hivern és difícil navegar. No pel clima que és excel·lent, sinó per la feina. Aquest divendres vaig arribar tard amb ganes de poder provar la nova patent, però no vaig poder sortir ja que era quasi fosc. Al moll hi havia un veí arreglat un pal. Era l'aventurer que havia marxat al carib amb dos companys del port. Estava content perquè ja el tenia quasi enllestit. Desprès de pagar tres mil euros ja tenia tota la nova eixàrcia. Havia arreglat els dos forats al pal d'alumini que es van produir quan la messana va caure sobre el pescant. Es va trencar un obenc quan estaven arribant a les Canàries navegant de cenyida amb un fort oleatge i quaranta nusos de vent. No la portava treballant ja que només navegava amb la major. La ruptura es devía produir pel balanceig. Sort que no se li va trencar al mig de l'Atlàntic ni va caure al cap de ningú. Em va reconèixer que era un dels temes que no havia revisat del seu vaixell abans d'emprendre el seu viatge al Carib. Llavors varen decidir tornar a Garraf a reparar el vaixell per poder re-emprendre la travessa d'aquí uns mesos. De fet van tenir un viatge complicat. Només sortir van estar amarrats a Benicarló quasi una setmana perquè un dels tripulants es va posar malalt. De tota manera no havia per dut l'entusiasme. Estava esperant que arribés la Setmana Santa per fer un viatget amb la seva dona.

Jo vaig poder fer una sortideta ràpida el dissabte següent tal com mostra el vídeo.

Patent de silicona

Vent del Nord a Garraf from Joan Gené on Vimeo.

Aquest cap de setmana, amb una previsió de cops de vent del Nord de força 7, tota la flota ha restat amarrada. El vídeo mostra que els mals auguris han quedat confirmats. Justament una ratxa va fer tombar un vaixell de regates que estava al varador per pintar la patent. El contramestre atribueix l'accident a la força del vent, la lleugeresa del veler i a la pintura de silicona que s'estava aplicant. Diu que fa lliscar els suports. Excusa o evidència? El fet és que el divendres va caure i va quedar agafat per la bastida del pintor. Segurament la mateixa lleugeresa del vaixell va fer que només patís un forat al buc i no acabés a terra amb el pal trencat, arrossegant la resta de vaixells com un joc de domino. El pobre propietari, que esperava sortir a la regata del diumenge, devia quedar doblement disgustat. Jo l'he de treure aquests mes i per si a cas li he demant al pintor que hi posi la patent tradicional (sense silicona).

15 nusos per la aleta

15 nusos per l'aleta from Joan Gené on Vimeo.

Finalment ja hem superat el Nadal. He aprofitat la primera sortida per provar el nou juguet dels reis: nua GOPRO HERO3.

Marinat de Tonyina

 Fa mesos que arrossego l'esque sense cap èxit. Ja tinc assumit que a partir de novembre no s'agafen tonyines, però el passat dissabte en va caure una. No sé si per la temperatura primaveral o perquè justament era el dia de la loteria. A 6,5 milles davant de Garraf, quan feia un gir per esquivar el Rodamón que també feia el curri vaig escoltar l'agradable soroll de la canya. Era una tonyineta despistada que com les més espabilades es va posar sota el Tempura per a intentar trencar el fil. Però no! la vaig pujar a bord. A casa la vaig congelar per matar el possible anisakis i la vaig preparar marinada. La recepta és molt senzilla.

S'agafa 1/2 litre d'oli de girasol i s'escalfa fins a gairebé l'ebullició. Llavors s'hi tiren 250 gr. de gingebre tallat a rodanxes fines. Es deixa reposar durant 2 hores i es retira el gingebre. S'agafen 250 cc d'aquest oli i s'hi afegeixen 75 cc de soja. Es talla un llom de la tonyina a daus de 2 cm i es deixa marinar durant 10 minuts en aquesta mixtura. La tonyina marinada es pot guardar tant temps com es vulgui en els altres 250 cc d'oli de soja reservats. Els daus s'empolvoren amb grans de sèsam i amb cibulet triturat. Es serveixen punxats amb un escuradents. Aquest és el procés complert de la tonyina: del mar fins a la boca. Bon Nadal a tothom!

Panamax creuant Panamà

Panamax creuant Panamà from Joan Gené on Vimeo.

Aquesta passat novembre he viatjat a Panamà per feina i òbviament no he pogut deixar de visitar el canal pel que m'agradaria passar algun dia amb el Tempura. Un Panamax, el vaixell amb la màniga més gran que pot passar pel canal (només cedeix mig metre par banda a la resclosa) paga al voltant de 300.000 US $ per les vuit hores de travessa. Lògicament precisa molts remolcadadors i mobilitza un gran nombre de persones. Un petit vaixell de vela que s'espavila tot sol, pot passar per mil o dos mil dolars. Només cal que asseguri a les autoritats del canal que pot navegar a 7 nusos, que és la velocitat que ha de mantenir per arribar al mateix temps que el  Panamax que acompanya per aprofitar les rescloses. Gràcies a Deu a Panamà plou molt, ja que les escluses que pugen els vaixells a 26 metres per sobre el nivell del mar i desprès el tornen a baixar (3 rescloses per banda) funcionen per gravetat buidant el contingut del llac. Sorprèn que aquesta immensa obra, feta a principis del segle passat (1913) pels nord-americans, i retornada a Panamà per l'acord Carter-Torrijos, funcioni encara de la mateixa manera. Les portes de les recloses per exemple son en cara les originals. Al costat però es veuen les obres del segon canal que permetrà el pas de vaixells de manega superior a la dels coneguts com Panamax. Avui com espectador. Aviat com protagonista.

El Flicka a La Vanguardia

El passat diumenge electoral, La Vanguardia va emprar la suada metàfora del vaixell per intentar fer-nos creure que tots hi som dins i que hem de fixar un únic rumb. No faré cap acudit de la "genialitat" editorial, especialment desprès de comprovar aquell mateix dia la gran dispersió del vot i de les posicions polítiques dels catalans. Però he d'admetre que em va fer molta gràcia descobrir que els nostres polítics eren sobre el Flicka. Aquell petit vaixell de fusta anomenat noia en suec que el meu amic va anar a buscar a Suècia i que va amarrar durant molt de temps a prop del Tempura a Garraf. Recordo que vaig explicar que quan el va posar a l'aigua va tenir que passar la primera nit en vetlla dins del vaixell tapant les múltiples vies d'aigua que sorgien contínuament perquè la fusta encara no era amarada. Tampoc faré cap símil polític amb l'anècdota. En fi, La Vanguardia segurament sense voler m'ha relacionat: política, nàutica, amistat, records... Molt més que una simple metàfora de l'editorr.

Retorn a les tardes solitaries

Ahir vaig retornar a les navegades del divendres per la tarda. Malgrat que era un pont dels que volen eliminar, no hi havien gaires navegants. Només vaig veure a l'horitzó un que portava major i trinqueta i un altre que tornava amb orelles de burro a Port Ginesta.  Jo vaig aprofitar per provar el nou rellotge que em va instal·lar en Julio per substituir un Autohelm que estava amb la carcassa trencada però que encara funcionava perfectament. Ara ja tinc tota la gama: dos antics Autohelm, un Raynarine del model anterior i un d'última generació que vaig descobrir al Saló Nàutic. Realment amb el nou i70 no em caldrien els altres. Té deu pantalles programables i pot mostrar tots els paràmetres del sistema. Jo el volia per repetir les dades del GPS que tinc a la taula de cartes, però com es veu a la foto també serveix per mostrar les dades del vent. Afegeix com a novetat l'angle de vent real sobre el compas i mostra en quin sentit van les rolades. Sembla més un ordinador que un rellotge. Realment eclipsa a la resta d'instruments, però no esta l'economia per canviar-los tots. Seguiré amb els antics mentre segueixin funcionant.

Nits d'insomni

Una de cada quatre persones adultes té problemes per dormir. Naturalment jo no sóc una excepció i em costa agafar el son. A la consulta intento explicar mesures conductistes per resoldre el problema sense caure en les inútils i addictives benzodiacepines. La meva tècnica molt personal, és imaginar que navego sol amb el Tempura amb vents portants i que arribo esgotat per la travessa a una cala fosca i tranquil·la, llenço l'ancora i dormo plàcidament pel lleuger balanceig del veler. A vegades funciona.

Ja no goteja

Finalment la setmana passada es van canviar els retens de la vareta del regulador. Quan finalment el dijous a la tarda abans del pont estava acabada la feina, el mecànic posa en marxa el motor i comprova que, tal com li vaig dir, supura gas-oil pels injectors que havia reparat recentment. Finalment avui rebo la trucada de que el motor esta llest. Caldrà comprovar el seu funcionament abans de pagar la factura.

L'estereotip del jubiat

Avui a La Vanguardia en Josep Rovirosa publica un article que critica l'imatge dels jubilats que es dona als mitjans de comunicació. Assegura que correspon a un model preindustrial. Apareixen jugant a cartes o asseguts en un banc del parc. Semblen ociosos i poc productius. Res més lluny de la realitat. Efectivament, amarrat al costat del Tempura, hi ha un conductor d'autobús prejubilat per una lesió a l'espatlla que esta preparant el seu vaixell per creuar l'Atlàntic. Justament ahir un treballador de baixa li arreglava l'equip de vent enfilat a dalt del pal. Estiguem tranquils, la Seguretat Social no finança gent ociosa, sinó que simplement esponsoritza gestes nàutiques.

Unes gotetes d'oli

Fa temps que el Volvo 2030 del Tempura perd unes gotetes d'oli per la varilla del regulador. Abans tacava desprès de llargues travesses, però cada vegada ho fa al cap de menys temps de rodar. Li vaig comentar l'avaria al mecanic oficial que en fa el manteniment i molt serios em va dir: "canvia el motor". Sens dubte aquesta era una solució definitiva, però poc ajustada a la situació econòmmica actual. El motoret esta al voltant dels vuit mil euros més IVA (del 21%).

Aprofitant una petita reparació a Santa Eulàlia (Eivissa), li vaig fer la mateixa pregunta a l'expert mecanic eivissenc que va donar la mateixa resposta. Realment, potser aquella era la solució, però preferia eixugar la sentina amb un drapet abans d'invertir aquesta gran quantitat d'euros per resoldre un petit problema. L'ingenier que va fer la revisió pel certificat de navegació també em va fer notar les taquetes d'olli a la primera inspecció. Però vaig superrar perfectament la revisió passant un drapet per la sentina abans de la seva visita. A grans mals grans remeis.

Vaig estar buscant per Internet una solució a "oil leaks in Volvo 2030"  i vaig descobrir un forum on un patró preguntava el mateix problema. Tenia molts comentaris i finalment unes instruccions clarissimes de com resoldre-ho. Ràpidament vaig veure perquè els mecanics no ho volien arreglar. No es tractava de canviar una peça, sino de desmuntar tot el regulador, retirant primer la corretja de l'alternador i la bomba d'aigua. Una vegada dins del regulador s'havien de desmuntar moltes cosetes petites, amb milers de peces. Era llarg fins i tot per explicar-ho. En definitiva, era una feina entretinguda, però no impossible, com semblava desprendre's dels primers consells. Finalment m'he decidit. He encarregat al mecanic que ho arregli. Ara falta esperar que trobi el moment per entretenir-se amb el Tempura. Ja explciaré com ha anat.

Retornem al Blog

Aquest estiu, una boda i un funeral m'han mantingut apartat del blog i del mar. Les vacances marineres es van limitar a tres dies per la costa catalana, només baixar fins a l'Ametlla i pujar. Les fotos en són un record.  També he canviat d'amarrament. He abandonat el pantalà número 6 on hi tenia grans companys, però amb una incòmoda columna i un gran desnivell entre el pantalà flotant i la coberta. Ara sóc al moll de ponent. Puc aparcar el cotxe davant del Tempura i hi puc accedir fàcilment. Molt més còmode per carregar i descarregar. Espero continuar fent posts de forma regular.

Regata Puig Vela Clàssica

Com cada any , el meu amic Javier m'ha convidat a participar a la Regata Puig de Vela Clàssica. Aquesta vegada amb un Kanavel que lluïa un interior totalment reformat. El vaixell ha estat tot l'hivern a Badalona, on han redissenyat, modificat i envernissat les cabines i la sala central d'aquest meravellós vaixell de fusta de l'any 1966. Han estat tres dies de regata amb molt de vent. Jo només he pogut participar el dissabte. Feia una mar creuada i un llevant suau. El recorregut era el que popularment s'anomena un "carrusel": donar una volta de 12,5 M a un grup de 4 balisses. Divertidíssim, vàrem posar totes les veles i fins i tot vam canviar l'espí per un genaker quan navegàvem al través a tota velocitat. Finalment arribàvem al mig de la flota, el que és molt interessant atenent al gran nivell de la regata. Al vídeo apareixem navegant al través amb genaker blau amb lletres (minut 2:05 i 2:13). Fem patxoca! Llastima que la Elsa va finalitzar amb una lesió al genoll que esperem que no sigui res de seriós.
PD les fotos són el Kanavel en diferents moments de la regata

HR Twin

Cap de setmana de sorpreses. El divendres vaig trobar un germà bessó al pantalà. L'altre Hallberg Rassy de Garraf s'ha mogut al meu costat. Per una banda content del germà bessó, amb el que comparteixo no només l'afició als HR i a la nàutica, sinó també la mateixa professió i edat. Per altre banda, trist de perdre a en Luis com a veí. Un molt agradable mecànic jubilat de la RENFE que s'havia transformat en un llop de mar propietari d'una motora sorollosa. El dissabte el mar era mogut i rissat. El pas d'un front va deixar un llevant plujós amb una mar mogudeta.  No sé si aquestes condicions metereològiques o l'esque que vaig comprar a en Xavi per dos euros, la qüestió és que de bon matí van començar a picar. Un parell de bonítols es van escapar perquè l'esque barat portava un am senzill que ràpidament el vaig substituir per un de doble. És l'ideal per a enganxar els bonítols, com queda demostrat a la foto. M'encata pescar al curri a vela. És impossible carregar el bonítol si no atures el vaixell i per això has d'enrotllar el gènova i aproar el Tempura. Tot una taula d'exercicis, especialment quan encara arrossego la tendinitis de l'espatlla dreta.

Calma TOTAL

CALMA TOTAL from Joan Gené on Vimeo.

Ja no fa fum

Gran decepció a la sortida a provar els injectors refabricats. Anava millor però sortia fum quan el motor anava a tope. Al revisar-ho vaig veure que gotejava el filtra d'aigua salada que havia muntat el passat mes de setembre. L'he fet revisar i efectivament estava mal muntat, perdia el buit i no xuclava prou aigua de mar. Ara ja va com un rellotge. Només manca pescar. Segueixo fent salat. Sort que el Prudenci s'ha ofert a orientar-me. Espero amb il·lusió la seva master class.

Segueixo amarrat

Segueixo amarrat. En Xavi em diu que ha estat ocupat amb la fira nàutica de Port Ginesta, sort que no m'ha dit amb la mostra de modelisme naval de Garraf. En tot cas, m'ha promès que posa els injectors en proper dilluns. Un amic m'aconsella canviar de mecànic.

PD avui (22/5/12) em truca per dir que ja està arreglat i que puc passar a pagar. Va llegir el post?

Injectors refabricats

Com cada any he començat amb el problema del fum del motor. L'any passat el fum era blanc i es va atribuir encertadament a una pèrdua del buit en el vas del filtre d'aigua salada. Ho vaig resoldre navegant sense vas durant totes les vacances i posant un recanvi al tornar. Aquesta primavera torna a fer una mica de fum quan el motor va a moltes revolucions. El fum és més gris i baix. Es sent també un olor desagradable de gasoil mal cremat. Malgrat que el mecànic m'assegura que puc anar tirant fins la propera revisió, no m'he volgut arriscar a tenir problemes durant les vacances i he fet que ho arreglin. En Xavi ha retirat els injectors (teòrics culpables), els ha portat a re-fabricar i els tornarà a posar (suposadament) aquesta setmana. Espero que tingui raó i que el problema desaparegui.

Iots envernissats

Aquests dies que comença a fer bon temps, encara que plogui, m'evoquen les vacances. Especialment aquelles en les que alguns estiuejaven, passant llargues temporades fora de la ciutat. Els marines ja han envernissat els meravellosos iots clàssics de Saint Tropez i els senyors s'acosten al port amb els seus cotxes esportius. Per si voleu fer el mateix, recomano sopar un plateau a Le Cale al port i al sortir prendre una copa amb musica en viu, al costat, a Le Quai. Una marxa impressionant. Per cert, han tancat la famosa Maison Blanche. Una pena.

Gone Tanning

Aquests darrers deu dies no he estat precisament prenent el sol, com diu aquest cartell de Saint Tropez. He fet un viatge interessant a Àsia Central, al Tajikistan. He recorregut cents de kilòmetres per unes carreteres impossibles per avaluar la formació dels metges de família en aquell país, dins d'un projecte del Banc Mundial. Quan aquella pobre gent sentia que em presentaven com un expert del Banc Mundial, pensaven que veien al Pare Noel i d'alguna manera era així. La supervivència del projecte depenia de la meva valoració. Els pobres tajics, amb els pitjors indicadors de salut d'Àsia Central només gasten 105 US$ per habitant i any en el sistema sanitari. Nosaltres, tot i les retallades, en gastem quasi 1800 US$ i encara ens queixem.