Avui deien a la tele que la tonyina vermella estava al 20% de les existències que hi havia fa uns 10 anys. És un escàndol, hem de lluitar per aquesta sobre-explotació, però per altre banda em consola. No soc jo, sinó que és la tonyina. Aquest estiu desprès de fer quasi tres mil milles marines arrossegant un curri he estat incapaç de pescar una tonyina. En vaig tenir una enorme enganxada uns minuts, per`em va doblegar el am i va fugir. No soc jo! Son elles! Quin consol. Ara a frenar la sobreexplotació de la que evidentment no em sento culpable. Jo només agafo llampugues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada