Les prediccions meteorològiques del pont eren certes: pluja, fred, onades i vent de llevant; tot en contra. Sortint del Garraf vaig fer un bord molt llarg cap a mar per intentar passar la punta del Llobregat. El vaixell anava molt bé, escorat, ràpid, però amb un VMG horrible. No arribaríem mai a la Costa Brava. Al cap d’una estona el pilot va començar a fer el ximplet. Semblava que perdia el rumb. Desprès va saltar l’embragament i el vaig lligar amb una goma elàstica. A l‘alçada del port de Barcelona no hi havia pilot. Els meus apanys l’havien rematat. Anava tant malament que va bloquejar la roda. La Lola (que no Dolores) va agafar la canya mentre jo intentava desmuntar el pilot. No hi havia manera i varem entrar al Port Olímpic pensant que trobaríem un mecànic. Que innocents! Era la tarda d’un dissabte de pont. Varem poder dormir a casa i el dilluns ja érem de tornada cap al Garraf. Si tot va bé dema el pujaré al Balís per a que li posin un pilot directe a la metxa. Un braç mecànic agafat al braç que es veu a la fotografia. “No hay mal que por bien no venga”. Aquest estiu navegarem més segurs i més còmodes, ja que aquest sembla que controla millor les ones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada