Aquest divendres desprès de dinar m’he escapat a navegar . He notat que ja som a la tardor perqué no podia anar amb màniga curta. La petita navegada m’ha tret tota la tensió, mal d’esquena, falta d’energia i l' actitud griposa i depressiva que tenia. Al mar només he trobat el veí que té un vaixell de fusta. El va portar de Suècia ara fa un any. Había perseguid un vaixell similar per Anglaterra i finalment el va trobar en un magatzem suec. Quan el va botar al Garraf li entrava aigua per tot arreu. Com que temia que s’enfonsés es va quedar al vaixell tota la nit mirant els rajolinets d’aigua que entraven. Però no va ser així. Els vaixells de fusta son com les botes de vi, amb el líquid s’inflen i tanquen els forats. Ara l’ha vernissat i esta com nou, fa molt de goix.
1 comentari:
Hola Yu Ang!
Bucant blogs en català sobre temes nàutics he descobert el teu. I m'ha cridat especialment aquesta entrada sobre el teu veí que navega en un veler de fusta. Jo també soc del "ram de la fusta", de tota la vida. Vaig començar a navegar en vaixells de fusta de jovenet i me'n vaig enamorar. M'agraden els vaixells clàssics i les embarcacions tradicionals, especialment de vela llatina, que és el tipus de navegació que practivo habitualment. Penso que els vaixells de fusta són peces úniques, cadascun amb la seva pròpia història; una mena de criatures vives amb les quals pots arribar a establir una relació molt intensa. Al menys així és com jo ho visc. Si vols fer una ullada a tot aquest món et convido a visitar el meu blog. Hi accediràs clicant sobre el meu nom.
M'agradaria subscriure'm al teu, per anar rebent les actualitzacions, però no veig com fer-ho des de la teva pàgina. La veritat és que jo soc novell en tot aixo dels feeds, RSS, etc.
Bé, espero fondejar de tant en tant per la teva pàgina i compartir experiències marineres.
Salutacions.
Joan
Publica un comentari a l'entrada