Aquest estiu em van començar a saltar les tires de Silkaflex de la teca de coberta, especialment a les zones de més pas. No hi havia forma de tornar-les a enganxar. Vaig fer diversos invents sense fortuna desorientat per les recomanacions d'uns venedors interessats en encolomar-me material inútil. Finalment ho he acabat resolent amb el consell d’un fuster molt amable de Port Ginesta i amb la col·laboració directa d’un noi que estava posant una coberta de teca sintética a un barco de la meva palanca. Les indicacions han estat certeres i ara ho tinc perfectament reparat. Fins i tot em va fer una classe pràctica. Estava content perqué la seva obra en un barco de casco metàlic havia animat al propietari d'un altre de fibra i quan estava fent aquest segon li havia sortit un tercer client. Estava sorprès, mai li havien encarregat tantes cobertes senceres. Sempre feia petits arranjaments amb l’ajuda d'una noia rumana que l’acompanya i que per les discussions que tenien semblava la seva parella. Es curiós que ens comportem com els nens del cole. Una cosa es posa de moda i tots la copiem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada