Durant els darrers mesos he tingut el blog molt oblidat ja que he estat molt ocupat en una altre blog on criticava la gestió de la sanitat pública catalana. Però ara tornaré, ja que en aquestes alçades de la democràcia he descobert que els que ara manen no toleren gaire bé les crítiques. He decidit callar davant les amenaces de deportació. Prefereixo ser un metge emprenyat, però callat de l’Eixample que un metge xerraire d’un suburbi de Barcelona. Encara que la meva coronaria ho patirà, ho guanyara la nàutica i el blog. Podré aprofitar les meravelloses tardes de divendres com la de la fotografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada