Aquest any si!

La imatge mostre l'arribada a l'Alguer des de Maó l'agost de 2006, en el primer viatge llarg del Tempura. Després de tot un dia i una nit de navegació amb una mica de Tramuntana vam entrar a l'Alguer navegant a un llarg amb el Genaker. Una passada! Segurament no tant agradable pel meu gendre John que feia la seva primera travessa.

L'any passat les dificultats familiars van impedir que arribéssim a Sicília, ni tan sols vam anar a Sardenya, però no tornarà a passar. La idea és insistent. Hi penso a diari i segurament és un dels pocs pensaments agradables ( a banda de la boda de la filla) que em permeten tirar endavant dins d'aquesta feina monòtona, avorrida i sovint inútil que faig.

El itinerari inicial esta bastant marcat. Penso fer la primera escala a Fornells, per estrenar la gasolinera inaugurada al final de la temporada passada. Si el temps ho permet, la segona escala serà Sardenya. La intenció és arribar a Carloforte, malgrat les dificultats de l'entrada indicada per boies, especialment si es fa de nit. Tampoc podré repostar fàcilment ja que la gasolinera és al port pesquer que té un calat de 1,8 metros i jo en faig més de 1,9, però la resta d'alternatives encara són pitjors.

D'aquí ja penso saltar a Sicília i desprès a les Eòliques. Tinc feina repassant el "Italian Waters Pilot" d'en Rod Heikell. També hauré de preparar el Tempura. Pobret, no li he renovat la patent i el mecànic, avisat des del mes de gener, encara no ha tingut un minut per a canviar-li l'oli. Afortunadament el SSM ja ha revisat tots els temes de seguretat, la canya de pesca esta a reparar i jo només he de fer uns petits arranjaments a l'enrotllador que no em costaran gaire. He d'aconseguir una peça que m'han d'enviar de València i quedar una tarda amb en Mariano per a que m'ajudi a pujar al pal. Aquest cop penso comprar una cadireta per no tornar a patir una crisi de pànic quan sigui dalt. Cada pujada és una comprovació de que el calendari corre inexorablement.