Aquesta sequera, no només ha servit per a que els polítics diguessin tota mena de rucades i enfrontessin uns catalans amb els altres. Sinó que també ha ajudat que el pintor encara no hagi acabat la seva feina. Des de que rebem a Barcelona els vaixells amb aigua de Tarragona i del Roina, no ha parat de ploure, tant a les capçaleres dels rius com al varadero de Garraf. Tenim els pantans plens, les lleres dels rius a vessar i el pobre Tempura encara no esta pintat. Si us plau, que pari una mica de ploure per a que els pintors puguin fer la seva feina. Aquest estiu vull navegar i encara he de fer algunes reparacions menors. M'afegeixo a les pregaries d'en Montilla i d'en Baltasar per a que plogui racionalment. Com diu en Serrat jo sóc d'un país que no sap ploure.
2 comentaris:
que boniquet el tempura! Jo també vull atravessar el mediterrani! maleïts americans que no saben fer vacances!
Avui he estat amb una senyora de la Kaiser Permanentede CAlifornia i potser m'arreglaré per a venir a un viatge d'estudis a Los Angeles. A l'octubre.
Publica un comentari a l'entrada