Les proves de la tempesta, un anemòmetre perdut, la major i el gènova esquinçats i la corriola del cap de l'enrotllador del gènova arrancada. Ara he de fer tota la burrocràcia de l'assegurança i a perseguir el veler i els instal·ladors. Sort que avui ja he començat a netejar i endreçar el pobre Tempura, que no ha perdut ni la compostura ni l'elegància. El meu nebot de Pamplona assegura que ja no tornarà a navegar. No és veritat ja que em va acompanyar a portar el vaixell de Tarragona a Garraf.
1 comentari:
pobret tempura! Encara sort que vosaltres vau aguantar millor que les veles...
Publica un comentari a l'entrada