Les tardes s'allarguen

Els divendres a la tarda són un moment especial, el millor de tot el cap de setmana. Hi han dos dies de festa per davant que encara no s'han espatllat. És la situació més propera a la felicitat. Encara no he anat al super o he perdut tota la tarda davant de l'ordinador preparant un avorrit Powerpoint. A més, durant l'hivern el port esta solitari, només hi han els mariners, els que treballen al varador i els pocs que viuen en un vaixell. Justament aquesta setmana em van dir que una parella, nebots d'un antic soci de vaixell, estan vivint en el Suan a Port Ginesta. Un Falcon de 28 peus fet a Vic que irònicament s'anomenava Suan perquè sona com Swan. Suposo que el deuen haver arreglat ja que per dins estava totalment destrossat per les nostres regates i sobre tot, per les dels primers propietaris. Afortunadament les tardes cada vegada són més llargues i menys fredes. Aquest divendres a les quatre quan vaig arribar el mar estava com un plat, però afortunadament va aparèixer un Garbí que ràpidament va pujar fins a 16 - 18 nusos. Tot un plaer per a cenyir, fer bordos i tornar d'empopada. El que fa temps que no apareix és la pesca. Malgrat tot, jo no perdo l'ocasió de tirar la canya. La pel·lícula recull l'empopada i la radio que sempre m'acompanya en aquestes tardes de relax i vela.