Finalment aquest cap de setmana es va celebrar la regata de La Petrolera. Va ser dur. Vam emprar 13 hores per fer les 40 milles que separen Garraf de La Petroliera. Al principi hi havia amb un Garbí molt agradable que ens feia cenyir a bon ritme, però ràpidament va caure rolant cap al Sud. Va ser una nit difícil, amb vents canviants i molt lleugers que impedien el rumb directe. Ens obligaven a fer travessos per a buscar una mica d'aparent. El genaker ens va ajudar a tirar endavant, encara que no va ser fins a les set del matí que vam aconseguir donar la volta a La Petroliera. Al tornar va sortir un Gregal que ens permetia navegar a uns sis nusos de velocitat. Aquí vàrem fer l'error de no haver anat més cap al Nord quan el vent encara era fluix, ja que el Gregal va anar pujant fins a més de vint nusos. Ens va portar a l'alçada de Cubelles. Fer bordos cap a Garraf es va tornar un martiri. El vent feina un ventall i anava rolant a mesura que fèiem els bordos de forma que era impossible quadrar el Garraf. Fèiem el que un altre vaixell anomenava "bordos xinesos". Pujaves, baixaves i estaves pràcticament al mateix lloc. No hi havia vent, el mar era de proa i les rolades sempre anaven en contra. A les cinc de la tarda, desprès de 23 hores de regata encara érem davant de Sitges i ja estàvem tips. No teníem més entrepans i estàvem esgotats, així que : motor i retirada. Ja diuen que una retirada a temps és una victòria. Més de la meitat de la flota va fer el mateix. El vaixell que feia bordos amb nosaltres i que va creuar la Petrolera darrera nosaltres va entrar a les 7 del vespre. Malgrat tot va ser molt divertit. Vàrem trobar molts dofins. Aquí mostro una foto del meu company remenant el gènova davant la Petroliera i uns dofins que vaig fotografiar el divendres anterior davant de Garraf.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada