Ahir a la tarda, en una de les meves tradicionals navegacions del divendres vaig sortir buscant la meva balena. Feia un Garbí de vuit nusos que amb un mar totalment pla em donava uns quatre nusos per tirar endins en busca de la balena a cinc o sis milles de la costa. Anava a proa com un proel de la Copa Amèrica a la sortida, mirat cap a totes bandes quan vaig veure una aleta que s'acostava. Cada vegada era més aprop i semblava que xocaríem. En un primer moment vaig pensar que seria un peix lluna, però quan s'anava apropant i ja era a uns pocs metres, vaig témer per un moment que sortís de l'aigua un animal més gros que el Tempura. Afortunadament no va ser així i el peix lluna es va enfonsar.
Tornant vaig passar una manega per la coberta amb l'alegria de que la crisi ha reduït la feina de neteja. La fabrica de ciment no treballa tant i a Garraf h ha molta menys pols. El Tempura es manté molt més net. Mireu quin goig que fa a la foto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada