Al Mediterrani és difícil fondejar amb plena seguretat. Pel meu gust, el més segur, confortable i espectacular és el fondeig d'Espalmador (Formentera). Només comparable al de l'Illa de Vulcano (port menor). És veritat que fa anys, amb un Bavaria llogat, una ventada de mitja nit ens va fer garrejar fins la platja. Vaig tenir un ensurt al treure el cap pel tambutxo despertat pel soroll de les drisses picant el pal, i dels motors dels altres vaixells que maniobraven. Ara no passaria ja que per a protegir la Posidònia han posat unes boies. Em sembla perfecte, encara que hi ha gent que segueix tirant l'ancora i que no m'agrada que es burocratitzi encara més la ja burocratitzada nàutica. Sortosament aquest estiu vàrem poder agafar una boia d'un que només hi va anar a passar el dia. D'altres es van trobar amb la sorpresa de que malgrat estar perfectament instal·lats a la boia, cap al vespre arribava algú que "acreditava" que aquella boia era seva i els feia fora. Justament això li va passar a un creuer del Garraf que durant el dia gaudia d'un meravellós fondeig aprop de la platja. Em va sobtar que li passes justament en ell, ja que semblava que fos el director general. Organitzava a tot-hom que arribava, fent-lo fora del seu costat. Sempre, òbviament mostrant que era pel millor interès del que arribava. Jo, naturalment vaig ser un d'els afectats. Al vespre, quan prenia un gin tònic de Hendrick's contemplant la llum de la lluna (foto) no vaig poder més que somriure al veure que el company del Garraf tenia que abandonar aquella boia que custodiava amb tant de cel i sortia a buscar-ne un altre a la quinta forca amb cara de pocs amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada