Aquest pont hem aprofitat per fer una escapada a Sète per menjar les conegudes ostres de Bouzigues. L'excursió gastronòmica ja va començar ahir a Figueres a l'Hotel Emporda i acabarà quest vespre amb els "violets", les ostres i el vi de picpoul que em portat. Ens encanta Sète amb els canals al mig de la vila, l'humiat i el seu aire antic i una mica decadent. Aquí a la foto uns nois del col·legi remen per torns. Que lluny esta l'escola catalana del mar i de la nàutica!
El port és ple de vaixells de vela. No trobes els típics Beneteau o Jeanneau moderns, electrodomèstics i plastificats que fabriquen a França. Segurament només els fan per vendre'ns els a nosaltres o a les empreses de charter mallorquines. El seus velers són molt més antics i semblen haver recorregut moltes milles. Estan bruts i rovellats. Estan fets per navegar i no per presumir.
M'encanten els navegants francesos. Són tant autèntics. De fet els francesos són autèntics en tot. El francès que té una moto és un motard. Ha d'anar vestit de cuir i córrer amb la moto tant si fa sol com si plou. L'agafa tant per a anar a comprar el pa com per donar la volta al món. Els "plaisanciers" francesos són de la mateixa fusta. Ho fan per plaer, però no sembla que juguin. Mostren un aire d'autèntics professionals. A l'estany de Thau aquest matí he vist aquest vaixell de fusta habitat per un veritable navegant francès. D'edat avançada, prim, àgil, amb llargues barbes i melenes i vestit esportivament de rigorós blau marí, ha aparcat la seva bicicleta rovellada al moll per saltar al vaixell dels Sables d'Olonne on vivia. A coberta hi tenia entre milers d'estris una gran bota de rom i una línia llençada a l'aigua amb la que devia esperar recollir quelcom per dinar. La meva dona ja m'ha advertit: "uns dies és divertit, però viure-hi tot l'any és horrorós".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada