Aquest any tampoc

No sé si realment la regata es resisteix, o el que passa és que perdem massa depresa la paciència en les encalmades. Amb una mica menys de participació que altres anys, es va donar puntualment la sortida de la regata de la Petroliera a les sis de la tarda. Com sempre érem al lloc adequat i vàrem sortir dels primers amb una mica d'adrenalina per la por de que ens fessin fora de la línia els altres vaixells. Com que hi havia bandera "Z" hagués suposat una desqualificació immediata. Sort que no hi ha mala bava a les sortides dels solitaris.

La pujada nocturna va ser molt agradable. El vent, que anava bornejant, ens portava a un rumb entre 180º i 210º. Quan el rumb directe era a 240º. El bordo de mar era molt més ràpid que el paral·lel a la costa. El vàrem saber aprofitar. Va ser una navegació divertida. Recordava un videojoc. Amb el vaixell ben trimat només calia tocar els botonets del pilot automàtic per maximitzar l'angle. Pujàvem a entre 28 i 35º del vent. A les set del matí passàvem la petroliera molt descansats i contents. Ho vàrem fer amb el primer terç de la flota, el que no esta gens malament si pensem que el nostre vaixell, per ràting, era dels més lents. Varem passar-la davant d'un meravellós creuer de 62 peus.

Malauradament l'alegria va durar poc. Una encalmada ens impedia avançar. A les 12 del matí encara érem aturats a més de 30 milles de Garraf. No vàrem tenir paciència i ens vàrem retirar. A les quatre de la tarda, quan arribàvem a motor a Garraf va sorgir un ventet de quinze nusos per l'aleta. Quina pena. Si haguéssim esperat ens hagués portat amb l'espí a més de sis nusos i hauríem entrat a temps. Al mar la impaciència és una mala consellera (i no és un joc de paraules per la Marina). Sort que un pardalet de la petroliera ens va animar l'encalmada, tal com es pot veure al vídeo.