Aquest divendres vaig sortir amb el Kanavel, el vaixell de fusta del meu amic. Tenia moltes ganes de provar les reparacions que havia fet durant els darrers mesos en un hangar de Port Ginesta. Durant tot el matí em va enviar missatges de mòbil fins a concretar una sortida per a les quatre de la tarda. Els dos vàrem ser puntuals i ràpidament teníem el vaixell aparellat. La sortida del pantalà amb un vaixell de quilla correguda és molt complicat. Quan ajudava a separar la proa dels vaixells veïns se'm va quedar la gafa atrapada en el tensor del back-stay d'un veler amarrat. Ràpidament vaig suggerir que s'abarloes que saltaria a recollir-la. Les presses per sortir a la mar el van fer decidir que ja la recolliríem a la tornada. Semblava ben agafada malgrat que el mànec de fusta d'aquella gafa de fusta i bronze tocava l'aigua.
Vàrem gaudir una vegada més del micro clima del Garraf. Navegàvem amb uns vint nusos de vent amb una mar lleugerament rissada. Justament la mateixa tarda que a la Costa Brava una tempesta impedia que uns helicòpters i un remolcador rescatessin un vaixell de 80 metres que navegava sense govern a 50 milles de Palamós.
Naturalment, al tornar la gafa ja no hi era. Era negre nit i no hi va haver manera de torbar-la. Vaig quedar fotut tot i que la decisió de no recollir-la al moment va ser del patró. Em sentia responsable de la pèrdua. No era una d'aquestes gafes de plàstic que porta tot-hom sinó que es tractava d'una una veritable peça d'antiquari.
Al matí següent el meu amic va estar buscant-la per tots els racons del port amb l'ajuda dels mariners. Resignat per la pèrdua va decidir sortir a navegar. Jo vaig arribar més tard després de passar per Port Ginesta a pagar el mecànic. També vaig estar buscant per tots els racons sense èxit. Quan era al varador perseguint al pintor vaig veure en Neptú caminant per fora el port a punt d'entrar al seu cotxe. Malgrat el meu Alzheimer precoç vaig caure ràpidament en que no podia ser el deu Neptú ja que era fora del port i anava amb cotxe. Era un home als principis de la seixantena agafant el que semblava un trident que no era res més que la gafa del Kanavel. L'home l'havia trobat a les roques de la bocana. Afortunadament era una bona persona que va entendre la pèrdua i em va retornar la gafa. Al mar hi ha molt bona gent. No cal dir l'alegria que va tenir el meu amic quan la va retrobar al pantalà al tornar de la seva navegada sabatina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada