La regata de "La Petrolera" per a solitaris i a dos, desprès de dotze edicions s'ha convertit en un clàssic del litoral català. Pel Tempura suposa un veritable repte. Encara no l'hem pogut acabar. El primer any ens vàrem retirar a les tres de la matinada quan una pantocada va arreplegar a en Mariano a la proa i li va trencar el menisc. El segon, a les sis de la tarda del dissabte ens vàrem atipar de fer bordades davant de Sitges amb un vent de proa que ens impedia avançar. L'any passat ens vàrem retirar avorrits d'esperar l'arribada del vent per tornar. Naturalment, seguint la llei de Murphy i totes les lleis marineres, el vent va bufar tant aviat havíem arrancat el motor. Aquest any, ens hem proposat acabar. Costi el que costi.
diumenge, d’abril 03, 2011
Aquest any l'acabem
La regata de "La Petrolera" per a solitaris i a dos, desprès de dotze edicions s'ha convertit en un clàssic del litoral català. Pel Tempura suposa un veritable repte. Encara no l'hem pogut acabar. El primer any ens vàrem retirar a les tres de la matinada quan una pantocada va arreplegar a en Mariano a la proa i li va trencar el menisc. El segon, a les sis de la tarda del dissabte ens vàrem atipar de fer bordades davant de Sitges amb un vent de proa que ens impedia avançar. L'any passat ens vàrem retirar avorrits d'esperar l'arribada del vent per tornar. Naturalment, seguint la llei de Murphy i totes les lleis marineres, el vent va bufar tant aviat havíem arrancat el motor. Aquest any, ens hem proposat acabar. Costi el que costi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Doncs que aneu bé!!
Gràcies
Joan
Publica un comentari a l'entrada