dimecres, de juny 29, 2011

Travessa frustrada a Andratx




Desprès de grans preparatius i de posar-hi molta il·lusió va arribar l'anhelat dia de revetlla de Sant Joan. Havia previst un pont llarg a Mallorca amb la família i una parella de joves amics. La Meteo anunciava un component nord i una Tramuntana que apareixeria moderada la matinada de la revetlla. Malgrat tot varem decidir salpar. El meu amic del vaixell de fusta que volia anar a Pollensa amb els nens la nit anterior havia desistit. Va modificar la ruta i va passar el cap de setmana al Delta. Jo seguia amb interès d'anar a Mallorca. Havia abandonat la idea d'anar a Pollensa per la Tramuntana ja que pensava que un rumb més sud seria molt més còmode.

A les cinc de la tarda sortíem contents del Garraf amb els dos tripulants novells. L'inici de la travessa va ser agradable, però a les poques milles (4 o 5) el noi ja estava totalment marejat. No el va animar la visita dels dofins ni que tots gaudíssim de la tarda més llarga de l'any. El teòric component Nord era més aviat un Sud-est que  anava rolant de forma antihoraria. Jo intentava animar al marejat dient que ara entrava de través, però que aviat vindria de l'aleta. No hi va haver manera. Quan portavem 35 milles, el noi es volia morir. No sabia que fer per fugir del Tempura. En aquell moment vaig decidir canviar de rumb per a fer que les onades vinguessin de popa. Vàrem acabar a l'Ametlla a les 6 del matí desprès de tirar uns petards pel camí. Lògicament l'anunciada Tramuntana ens la vam trobar de proa en arribar el Delta.

Les desgràcies no vàren acabar aquí. El dissabte ens anunciaven per telèfon que malauradament havia mort el marit d'una infermera amiga. Òbviament vàrem decidir tornar el mateix dia per anar a l'enterrament el diumenge. Però per compensar tanta desgràcia, Deu (que deu existir) ens va premiar amb un Garbí de 12 nusos que ens va portar amb espi des de l'Ametlla fins a Torredembarra. El noi no només no es va mareijar sinó que va gaudir molt de la travessa. Li vaig aclarir però que això no passa sovint i li vaig explicar el concepte de felicitat d'en Pérez Reverter.