Una setmana abans de sortir de vacances vaig veure que el Tempura feia un fum blanc, especialment quan pujava de revolucions. Ho vaig comentar amb el mecànic que em va fer una tele-visita ja que era Juliol i estava molt atrafegat. Va dissertar sobre les diferents classes de fum. El girs que quedava arran de mar era de gas-oil, el blanc que pujava cap d'alt era d'aigua, etc... però no em va aclarir de que era el meu. Hem va recomanar que buides el filtre de gas-oil i va aprofitar per vendre'm un additiu de porcellana per l'oli del motor. Així no el "griparia". Òbviament el filtre estava net i segurament l'additiu no calia. Malgrat tot, amb dificultat vaig desfer la rosca de sota i el vaig purgar. Naturalment no va deixar de fer fum durant tota la travessa a Mallorca. Afortunadament vaig fer una gran part del trajecte a vela. El fum va continuar durant tota la volta a l'illa i va sonar l'alarma de la temperatura quan amarrava a Porto Cristo. Vaig comprovar que sortia aigua per l'escapament, però per si de cas vaig canviar el rodet. El que me'l va vendre em va dir que vigiles que el circuit d'aigua salada no estigués embossat per un plàstic. No em vaig atrevir a desmuntar-lo ja que ho veia molt complicat. Si que em vaig submergir per rascar les entrades d'aigua de la cua, que també semblaven totalment netes. L'alarma va tornar a saltar amarrant a la Ràpita, però tot estava aparentment en ordre. Finalment, arribant al port de Sta. Eulària (Eivissa) l'alarma va tornar a sonar i vaig tenir que amarrar ajudat per una zodiac dels mariners. Ho havia de resoldre malgrat que era dissabte del mes d'agost. Desprès de recórrer varies marines amb unes secretaries meravelloses i uns despatxos impressionants, vaig trobar un veritable professional. Un mecànic simpàtic que va començar a desfer tubs del circuit d'aigua salada i a bufar per ells. Als pocs minuts va descobrir que hi havia una petita fuga al filtre d'aigua salada. Aquesta escletxa impedia que es fes el buit i reduïa substancialment l'aigua del circuit. Per això funcionava quan el vaixell corria ja que la mateixa arrancada feia pujar l'aigua, i en canvi no circulava quan estava al ralentí i parat. L'averia es va resoldre eliminant el filtre ja que s'havia de demanar a Madrid i tardaria uns quants dies. Em va cobrar la misèria de 50€ i em va explicar com ho havia de muntar quan rebés el recanvi. No deixa de sorprendre'm que a la nàutica hi hagi gent tant professional. Llastima que és difícil identificar-los entre tants "llestos". Es tractava d'una simple bufada, però s'havia de saber com i quan fer-la.
No cal dir que tampoc l'he trobat a Castelldefels ni a Barcelona. Ja rebré el recanvi al setembre. Sort que he pogut seguir navegant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada