Avui a Vilanova hem acomiadat a Jörn Zander amb una processó de
vaixells per llençar al mar les cendres d'aquest gran navegant des de la
coberta del seu vaixell, el Jadic. El mar també ha volgut participar de
la cerimònia oferint un meravellós dia solejat d'octubre amb un llevant
generós que animava a sortir. En Jörn va ser un referent per
tot el grup d'amics que vàrem compartir el Suan i el Sinofós. Més gran
que nosaltres, ens donava lliçons en les regates llargues. Destacava en
les situacions difícils. Comptava amb la capacitat de sacrifici que
marca els grans navegants. Aquesta mateixa fortalesa l'aplicava a la
seva pròpia vida. Amb una increïble enteresa ha afrontat la fatalitat de
la malaltia que se l'ha empotat. Com a metge, he tingut el privilegi de
poder-lo acompanyar en aquesta difícil etapa, sempre rodejat pel
calor i el suport de tota la seva amplia família. Em va impressionar quan fa pocs mesos en Jörn em preguntava si era pruent sortir a la Ruta de la Sal. Òbviament li vaig dir que ho fes ja que era el que més li agradava. Recordareu que va ser aquella dura regata que pots van acabar i en la que el Jadic va trencar el pal. A l'hospital m'explicava amb il·lusio les característiques del pal nou que havien comprat, al mateix temps que acceptava la fi d'una vida que havia estat molt plena, especialment en la seva faceta familiar.
Avui a Vilanova hem acomiadat a Jörn Zander amb una processó de
vaixells per llençar al mar les cendres d'aquest gran navegant des de la
coberta del seu vaixell, el Jadic. El mar també ha volgut participar de
la cerimònia oferint un meravellós dia solejat d'octubre amb un llevant
generós que animava a sortir. En Jörn va ser un referent per
tot el grup d'amics que vàrem compartir el Suan i el Sinofós. Més gran
que nosaltres, ens donava lliçons en les regates llargues. Destacava en
les situacions difícils. Comptava amb la capacitat de sacrifici que
marca els grans navegants. Aquesta mateixa fortalesa l'aplicava a la
seva pròpia vida. Amb una increïble enteresa ha afrontat la fatalitat de
la malaltia que se l'ha empotat. Com a metge, he tingut el privilegi de
poder-lo acompanyar en aquesta difícil etapa, sempre rodejat pel
calor i el suport de tota la seva amplia família. Em va impressionar quan fa pocs mesos en Jörn em preguntava si era pruent sortir a la Ruta de la Sal. Òbviament li vaig dir que ho fes ja que era el que més li agradava. Recordareu que va ser aquella dura regata que pots van acabar i en la que el Jadic va trencar el pal. A l'hospital m'explicava amb il·lusio les característiques del pal nou que havien comprat, al mateix temps que acceptava la fi d'una vida que havia estat molt plena, especialment en la seva faceta familiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada