Navegació hivernal

Desprès d'unes vacances nadalenques i d'un viatge a Paris, he retornat a les rutines habituals: la feina, les emprenyades per l'inadequada política sanitària, el cotxe nou i les navegades am el Tempura. Els matins de dissabte d'hivern són impressionants. Sol, vent i temperatura increïble. Algun avantatge ha de tenir l'escalfament global. Llàstima però que la navegació és un esport que requereix molt de temps. Has de preparar el vaixell, soltar amarres, sortir del port, recollir les defenses, pujar les veles...  Quan ja ho has fet tot, ja torna a ser l'hora de recollir. Sortir més d'hora no és una bona solució. Al matí no hi ha vent, arriba al mig-dia, justament a l'hora de dinar amb la família.  Tinc comprovat que durant un matí puc fer entre 12 i 14 milles navegant unes dues hores i mitja. Tinc ganes de poder disposar de més temps per fer travesses realment llargues. Es veritat que molt aviat serem a l'estiu. Ja he de pensar a portar a revisar la balsa salvavides, la radiobalisa, les armilles salvavides automàtiques i els extintors; també he de demanar hora per pintar la patent, ara que el varador és més econòmic i de concertar una revisió del motor amb el mecànic. L'hivern també permet seguir per Internet als privilegiats que poden navegar tot l'any. A mi m'agrada l'història  de la Taru i l'Alex, una parella de joves que van decidir penjar-ho tot, abandonar Barcelona i donar la volta al món. No són els típics jubilats avorrits, sinó una fotògrafa finesa fashion que té l'habilitat de posar a les seves pròpies fotografies i un francès antipàtic i tatuat que porta el vaixell. Fins ara navegaven en un Hallberg Rassy 35 i ara, malgrat no haver-lo venut, s'han embarcat  en el Duende, un classic i elegant Herreshoff 43'. Com que la crisi no perdona, no han pogut vendre el Caos i ara segueixen la seva aventura amb dos vaixells al Carib. Temps difícils pels navegants!