"Cuando entró el Sur fué magnífico" em deia un noi gallec recentment incorporat al Club de Garraf. Vàrem coincidir a Torredembarra aquest pont de Sant Joan. Un Garbí moderat ens hi va portar el dissabte. Però el front de la berbena feia témer el pitjor. Xiulaven els pals i picaven les drisses. La Méteo tampoc era gaire tranquil·litzadora. Assenyalava Tramuntana al Golf de Lleó i a Menorca i aquesta situació portava inestabilitat i mar de fons a la Costa Daurada. Vaig coincidir amb l'Alex a capitania. "Luego entrará el Sur y voy sólo" em va comentar amb temor. Em vaig oferir a estar en contacte per ràdio malgrat que només tenia l'ajuda de la meva dona. Els dos coneixíem el parte i temíem una incòmoda tornada a Garraf. Com sempre les previsions van ser poc acurades. Al cap d'un parell de milles el terral que ens empenyia es va aturar sobtadament. Després d'uns minuts de calma es va fer el Sud. Quina meravella, primer només bufaven sis o set nusets. Vaig aixecar un genaker i vaig posar el Tempura al través per anar guanyant velocitat. Anava més endins del que calia però al menys mantenia al voltant de 5 nusos de velocitat. De mica en mica el vent va anar pujant i ens va permetre arrumbar directament a Garraf a més de set nusos. Poc a poc vaig anar atrapant l'Alex a la canya del seu First clàssic que havia sortit una mica abans i havia fet un tros a motor. A port em comentava la seva alegria quan va entrar el Sud. Aquell vent que tant temia i que va ser tant agradable per navegar. El que no sap és que aquest ventet tèrmic hi és quasi sempre a casa nostra. Som més privilegiats del que pensem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada