Aquest vespre, quan dormíem amb la intenció de llevar-nos d'hora per tornar a Garraf, ens ha despertat la Tramuntana. Una ventolera horrorosa que ens ha impedit sortir. Bufava a més de 40 nusos dins del port de Roses. Imagina al Cap de Creus. El baixarem entre-setmana.
El Tempura ens espera a Roses desprès de fer una pujada amb poc vent, però de popa. Transit al port de Barcelona i una nit a Palamós amb anemones, espardenyes, gambes i cap roig. A l'arribada una tempesta d'estiu?? Quin estiu?
Ja ha arribat el bon temps. Aquest cap de setmana ja pujaré a bord el fora borda, el dingui, les ulleres submarines i la canya de pesca de fons que em va regalar la meva filla i en Jordi per Nadal. Aprofitarem per costejar fins a Roses on deixaré el Tempura tota la setmana per retornar al Garraf l'altre cap de setmana. No hi ha gaire bon pronòstic, però que hi farem. Em fa molta il·lusió dormir al Tempura per primera vegada aquest any. Som-hi! (la foto Polaroid és un record de l'amarrada a Santa Eulàlia, Eivissa, l'any passat).
Sóc dels que creuen en les casualitats i dels que pensen que les coses passen per que sí. Crec que són uns ingenus els que opinen que tot esta premeditat i que hi han uns totpoderosos que mouen tots els fils i fan complots mundials. Esta clar que en hi han uns que ho intenten, però afortunadament no s'en en surten del tot. En aquest blog ha passat un altre casualitat. Al mateix temps que feia referència del blog de la Taru i l'Alex que volien donar la volta al mon en un Hallberg Rassy 35, ells van passar una nit al Garraf. Mireu al seu blog quines fotografies més boniques del Garraf. És ben cert que la bellesa esta als ulls del que mira. Per cert, aquest any s'han avançat les tonyines. En hi han moltes. Malauradament encara són petites. Espero que la resta de pescadors faran com jo i retornaran al mar totes les tonyinetes petites que pesquin. Avui en hi he retornat tres. Les altres duges serviran per fer cebiche de tonyina. A continuació la recepta de la meva filla Marta:
1 lliura de tonyina, tallada en daus de 1/2 polzada 1/2 ceba vermella, tallada a daus petits. 1 dent d'all picat 1 to 2 xilis, sense llavors i tallats a daus petitets. 1 cullerada d'alcaparres 1 aguacate madur tallat en daus petits sal i pebre a gust. 1/3 tassa de suc de llima 1/4 tassa d'oli verge d'oliva 1/4 - 1/2 cup de cilantro picat amanida, rúcula o espinacs per servir.
1. Tallar la tonyina i posar a la nevera mentre prepareu la resta d'ingredients. 2. posar la ceba a un bol petit i cobrir amb aigua. Deixar-la durant 5 minuts, després escórrer l'aigua i assecar amb tovallons de paper. 3. a un bol mitjà, combinar la tonyina, l'all, el xili, les alcaparres, l'aguacate, sal i pebre i dues cullerades del suc de llima. Barrejar amb compte. Afegir la tonyina al bol. 4. Barrejar la resta del suc de llima i de l'oli d'oliva. Afegir a la tonyina i barrejar tot. Afegir sal i pebre al gust. Cobrir i posar a la nevera durant 15 minuts, barrejant de tant en tant. 5. Just abans de servir, afegir el cilantro i barrejar tot. Provar i afegir sal, pebre o oli si fa falta. Posar amanida als plats i posar el cebiche a sobre per servir.
Hallberg Rassy ha publicat en la seva web aquest blog de la Taru i l'Alex que s'anomena: "The World Tour". Ella és finlandesa i ell francès. Volen donar la volta al món en un Hallberg-Rassy 35. De moment són a Barcelona i ja han fet una excursió a la Costa Brava. Sembla que malgrat les bones intencions no es desenganxen de la vida urbanita. Treballen més de deu hores diàries i no tenen temps de preparar el vaixell per la travessa. El blog val molt la pena per les seves fotografies. Semblen més artistes que mariners. A mi de moment m'han inspirat per anar a passar un cap de setmana a Roses. El meu germà s'encarregarà de buscar un amarrament. El tema més complicat però és aconseguir un amarre.
Avui, quan posava Boracol a la coberta del Tempura, he pensat que hem copiat el pitjor de Grècia. Només hem sabut ser tant obedients com ells, acatant les indicacions de la Unió Europea i dels Estats Units. No hem imitat les platges solitàries d'aigua clara. A la imatge mostro el vaixell que vàrem llogar l'any 2005 a les Iòniques. Una setmana inoblidable navegant amb cinc dones (dona, dues filles, cunyada i neboda) per unes illes solitàries en les que el propietari del restaurant t'ajudava a amarrar per assegurar-se el que sovint era l'únic client. Perquè no hem copiat tot això?
Les peripècies de l'Acrobat no finalitzen. L'Amador va decidir retornar tot sol, creuant l'Atlantic com un veritable navegant de la Vendee Globe. Avui, he vist que ja ha arribat a les Açores (vuere el recorregut). No hi ha dubte que aquest noi té un gran futur nàutic.
L'equip també ha tingut el seu moment de glòria apareixent a la portada d'una revista nàutica.
Ahir, 15 nusos de llevant i mar plana. ¿Que més es pot esperar? A les set de la tarda vaig passar davant la sortida de la regata Port Ginesta-Sant Carles de la Ràpita. El Skipper va fer una molt bona sortida però aquest matí en Mariano m'ha informat que quan eren a punt d'arribar ha caigut el vent i no han acabat fent tant bon paper. Jo vaig estar a punt de trabutxar i seguir-los fins a l'arribada. Feia un bon vent, una temperatura agradable i tenia galetes i aigua a bord. Però aquells segons de rauxa varen ser efímers. Sopar a casa i a veure la tele. Quines ganes tinc de poder passar encara que sigui un cap de setmana al Tempura!
La Globalització és arreu, fins i tot al Garraf. Quan el mecànic em va comunicar que calia canviar el segellador de l'eix del timó només vaig pensar en la factura. Per minimitzar problemes em vaig oferir a posar-me en contacte amb els de Hallberg Rassy de Suècia que de forma molt eficient em varen enviar un esquema de desmuntatge per email i em comunicaren que m'enviaven les juntes per correu postal urgent. Arribarien en un parell de dies. Jo seguia preocupat amb la factura del varador i amb la que em clavaria el mecànic. Li vaig comunicar totes les meves tribulacions al meu amic Mariano que ràpidament em va dir: ¿Ja t'arribarà la junta amb el col·lapse aeri Europeu pel volcà? Efectivament! Ostres! No hi havia caigut. L'aeroport d'Estocolm estava tancat per les cendres de l'erupció del volcà islandès. La globalització és terrible. Amb l'Internet i els mòbils ens fa l'efecte que tot és aquí mateix i no és així. Un volcà islandès retenia el Tempura al varador i augmentava la meva factura. Increïble, sembla de pel·lícula de James Bon.
Malgrat tot, i sense les peces, el mecànic va procedir a desmuntar el timó per revisar que a banda de les juntes no hi haguessin altres problemes. Per aquelles casualitats de la vida, aquell dia el mecànic tenia un espectador inesperat. Era el propietari de l'altre Hallberg Rassy del Garraf, un 31 peus que porta el mateix timó que el meu 34. Volia veure com es desmuntava perquè justament el seu vaixell, encara que era totalment nou, tenia el mateix problema que el meu. Ja havia rebut el recanvi però no el precisava en aquell moment, ja que el seu vaixell encara era a l'aigua. Generosament em va cedir les seves juntes que varen encaixar perfectament en el timó del Tempura. L'endemà, desprès de massillar la reparació, van posar el Tempura a l'aigua.
Aquest divendres, una setmana més tard d'haver-les demanat, han arribat les meves juntes i els hi he pogut retornar. El Tempura ja navega totalment estanc. Curiosament les casualitats no s'acaben aquí. El generós armador del Hallberg Rassy 31 del Garraf és company de professió i possiblement també de curs. Encara que en aquella època al Clínic es formaven tants metges que no ens coneixíem tots. Eren els temps del Dr. Ganon. Ara el Dr. House també destapa vocacions, però la selectivitat s'ocupa de només deixar entrar les noies. Com a les discoteques
Com cada any, l'arribada de la primavera marca l'inici de la revisió del Tempura. Malauradament cada vegada és una mica més vell i precisa més cosetes per fer la posta a punt. Afortunadament la sang encara no arriba al riu. Mostro l'imatge del Tempura ahir al varador feta amb el meu iPhone a les set del vespre. És difícil coordinar pintors i mecànics, malgrat que afortunadament al Garraf no hi ha cap problema per treure el tempura de l'aigua i per aconseguir que el pintor i el mecànic t'atenguin amb rapidesa. Aquest cap de setmana no navegaré, però ja puc començar a somiar amb l'estiu. Tornar a reprendre l'il·lusió d'anar a Tunísia. Potser passant per Carloforte (Sardenya) per evitar fer travesses de més de 24-30 hores. De moment encara es pot somiar, desprès veurem si la meteorologia, la feina, la família, o els tripulants em permetran complir el meu desig. Esperem que pugui ser.
Un potent ponent ha marcat l'entrada de la primavera. A Garraf bufava entre 18 i 23 nusos, però com que entrava paral·lel a la costa, el mar era totalment pla. La cenyida va ser magnifica, amb la major i el gènova rissats escorava fins a mullar la regala. La tornada, al través n'empenyia a més de 7 nusos: increïble, tal com es veu a la foto. Aquest dissabte però, l'he destinat a fer neteja i petit manteniment. Estic massa cansat per aguantar ratxes de 29 nusos d'aparent com ahir.
No sé si realment la regata es resisteix, o el que passa és que perdem massa depresa la paciència en les encalmades. Amb una mica menys de participació que altres anys, es va donar puntualment la sortida de la regata de la Petroliera a les sis de la tarda. Com sempre érem al lloc adequat i vàrem sortir dels primers amb una mica d'adrenalina per la por de que ens fessin fora de la línia els altres vaixells. Com que hi havia bandera "Z" hagués suposat una desqualificació immediata. Sort que no hi ha mala bava a les sortides dels solitaris.
La pujada nocturna va ser molt agradable. El vent, que anava bornejant, ens portava a un rumb entre 180º i 210º. Quan el rumb directe era a 240º. El bordo de mar era molt més ràpid que el paral·lel a la costa. El vàrem saber aprofitar. Va ser una navegació divertida. Recordava un videojoc. Amb el vaixell ben trimat només calia tocar els botonets del pilot automàtic per maximitzar l'angle. Pujàvem a entre 28 i 35º del vent. A les set del matí passàvem la petroliera molt descansats i contents. Ho vàrem fer amb el primer terç de la flota, el que no esta gens malament si pensem que el nostre vaixell, per ràting, era dels més lents. Varem passar-la davant d'un meravellós creuer de 62 peus.
Malauradament l'alegria va durar poc. Una encalmada ens impedia avançar. A les 12 del matí encara érem aturats a més de 30 milles de Garraf. No vàrem tenir paciència i ens vàrem retirar. A les quatre de la tarda, quan arribàvem a motor a Garraf va sorgir un ventet de quinze nusos per l'aleta. Quina pena. Si haguéssim esperat ens hagués portat amb l'espí a més de sis nusos i hauríem entrat a temps. Al mar la impaciència és una mala consellera (i no és un joc de paraules per la Marina). Sort que un pardalet de la petroliera ens va animar l'encalmada, tal com es pot veure al vídeo.
Avui m'hagués agradat publicar una foto del Tempura nevat com els vaixells suecs que apareixen a la web de Hallberg-Rassy i poder assenyalar al peu que l'imatge corresponia al Garraf durant el mes de març. Però no ha pogut ser. No per falta de neu, ja que ahir va caure una nevada històrica, sinó per la meva prevenció a conduir per les carreteres bloquejades per la neu. No volia dormir al cotxe com han fet molts catalans. Però, d'aquest temporal, el més agradable va ser la llevantada que vàrem gaudir el dissabte passat navegant amb en Mariano. Bufaven entre 16 i 20 nusos i varem aixecar l'espí. Aconseguíem planejades de més vuit nusos. Era l'entrenament per la propera regata de la Petrolera del 19 de Març. Esperem poder-la finalitzar aquest any. En la primera vàrem acabar a urgències amb en Mariano amb el menisc triturat. A la segona ens vam retirar quan fèiem bordos xinesos davant de Garraf per un error estratègic. Vàrem engegar el motor per poder sopar a casa. Aquest any si! De moment entrenem! i de quina manera.
Ara que ja hem vist la rectificació d'una ratificació, que la Copa Amèrica ha retornat al nou món, que aquí no para de ploure, i que ja s'ha acabat el carnaval, l'Acrobat ha arribat a Santo Domingo. Ho ha fet en quart lloc en temps real i tercer en temps compensat. Els nostres amics han pujat al pòdium. Enhorabona! És una bona recompensa a la llarga travessa de 33 dies i 33 nits. També ha estat molt meritori el quart lloc de Pilar Pasanau que ho ha fet en solitari. Espero amb ansietat fer una cervesa la propera setmana amb en Mariano (amb barba blanca a la foto). Les seves aventures m'ajudaran a superar el tedi de l'ex-oasi català.
Quan aquí a Barcelona estem patint els dies més freds de l'any i en Tomas Molina ens amenaça amb neu a nivell de la costa, els nostres amics de l'Acrobat han posat el peu a terra d'Antigua. Hi vàren arribar ahir a les vuit del vespre. Una hora desprès de que tanquessin les botigues. Com que estaven esgotats van decidir sopar calent, anar a fer "mojitos" i repartir aquest matí desprès de posar gas-oil, carregar aigua i comprar queviures. En Mariano m'ha trucat aquest matí, molt content. Ha comentat que malgrat que la convivència ha estat excel·lent, és molt dur compartir un vaixell de 38 peus amb uns altres cinc homes durant tants dies. Les dificultats per la dutxa, per menjar de forma adequada, l'absència de nevera, etc. Encara que reconeix que la navegació ha estat immillorable amb molts canvis de mar i de vents. Tot-hom s'ha comportat de forma exquisida i en tot moment ha regnat un gran ambient de camaraderia. Com que no tic imatges d'Antigua adjunto un vídeo d'un Hallberg Rassy de 31 peus provat a més de 40 nusos de vent per la revista Yachting Monthly. Segurament la crisi ha fet que la marca s'interessi per les eslores més petites. És espectacular les velocitats que agafa i com aguanta la ventolera.
Quan estava al banc intentant arreglar els embolics que he trobat a la meva tornada a l'hivern de Barcelona desprès d'una setmana divertida a l'estiu de Sao Paulo, he rebut una trucada sorprenent. Era l'iridium d'en Mariano que es connectava des de l'Acrobat a unes mil milles de Santo Domingo. Es notava cansat i content. M'ha dit que no ha calgut emprar la farmaciola que els vàrem preparar i que havien esgotat les existències. La tempesta i les encalmades han allargat la travessa molt més del que estava previst. Estan esperant arribar a una de les illes de Barlovent per recarregar aigua i queviures. Les darreres jornades els hi han estat molt favorables i ara van els quarts en temps real. Malgrat tot, temen arribar desprès del temps límit, sinó és així, segur que pugen al pòdium. Segur que ho aconseguiran
Sembla que aquesta tarda de dissabte arribaran els vents favorables del Nord que ajudaran als nostres amics de l'Acrobat a fer rumb directe cap a Santo Domingo. Encara els hi manquen més de dues mil milles per amarrar en terres caribenyes. Jo seré fora una setmaneta a Sao Paulo. De ben segur que arribaré a temps per a comentar l'arribada de l'Acrobat.
La borrasca Atlàntica que ha creuat la regata ha fet les primeres destrosses. Apareixen les primeres desercions cap a Cap Verd i Canàries, i sorgeixen les primeres ruptures. Els organitzadors celebren a la seva web la inestimable col·laboració de Rafael del Castillo que amb la seva Rueda de los Navegantes ha ajudat a tots els que passaven penúries al mig de l'Atlàntic. El Niob Sisé, que va primer en temps real, ha trencat la botavara, però a hores d'ara ja ha superat la borrasca. La Pilar Pasanau que estava més al Nord s'ha trobat amb el pitjor: vents de més de 50 nusos, però ja esta baixant. Els nostres amics de l'Acrobat que van posar preventivament un turmentí i una major de capa per protegir el material no han patit desperfectes i estan superant perfectament el pas de la depressió agafant un rumb obert de cenyida cap el sud, segurament per poder pujar les grans ones que es troben pel camí. No hi ha dubte que estan agafant una experiència nàutica extraordinària. Des d'aquí els felicito i els animo a seguir endavant. Aviat creuaran l'equador de la regata.
l'Acrobat va arribar en quarta posició en temps compensat a la primera etapa (Canàries). S'ha de dir però que la navegant solitària Pilar Pasanau amb el Iberdac Gaes Solidaria ho va fer en un tercer lloc. Es veu que aquesta noia és un "crac" de la nàutica i té l'ambició de fer carrera en les travesses oceàniques en solitari. Tot fa pensar que ho aconseguirà. La flota esta actualment travessant l'Atlàntic. L'Acrobat esta fent una bona tàctica al intentar baixar el més possible per tal d'evitar les calmes que es produeixen al mix del bassal al voltant de la latitud 21-23 N. No sé si serà prou valent d'acostar-se a Cap Verd. La Pilar, en canvi esta travessant més al Nord. El recorregut és més curt, però hi ha el risc de les encalmades. Ja veurem qui l'encerta. (La imatge és de l'Acrobat a la sortida. Fixeu-se que porta molts més artilugis per creuar l'Atlàntic que a la foto del post anterior feta a Garraf)
