Tramuntana i pluja a la Costa Brava

El pintor, el temps i la família van permetre que la Dolors i jo poguéssim sortir del Port Olímpic el mateix dijous a mig mati. Amb un vent de migjorn molt lleuger el genaker no donava més de 3 o 4 nusos de velocitat al pesat Tempura. Dominava la mar de fons que venia del nord-dest com consequència de la Tramuntana. Ràpidament vaig passar al "moto-veler" per poder arribar a sopar a Palamós. De fet hi varem ser al vespre, amb una mitjana de més de sis nusos. Els del Club Nàutic de la Costa Brava no van ser gaire hospitalaris i ens van deixar tota la nit a la gasolinera. El vigilant es va quedar emboscat pel fum de la sega cigarreta dins la garita. Un bon sopar a casa d'un empurdanés que desconeixia la targeta VISA però que dominava les gambes i les cloïsses ens va donar ànims per a dormir calents al Tempura amb tota la calefacció donada. El sol ens va despertar amb una brisa que ens va permetre farribar a Llafranch a vela passant per les Formigues. Un arrós amb trompetes de la mort i tornada a vela cap a la Marina de Palamós.


Les prediccions desaconsellaven seguir cap al Nord, efectivament l'endemà pluja i fred. Una bona ocasió per a tornar a menjar bé i fer migdiades al Tempura. El diumenge vàrem començar el retorn, la Dolors temía la Tramuntana, però vam agrair aquest vent de popa que ens empenyia plans cap a Blanes. L'alegria va durar poc, ja que ràpidament entrava un Garbí que ens obligava a fer bords. A l'alçada de Blanes començava a ploure i vam decidir amarrar. Al port hi havia un gran ambient per un campionat mundial femení de vela lleugera. Amb un sol brillant i una lleugera brisa vam sortir de Blanes l'endemà fent bordades per a superar la punta del Tordera. Al mateix temps passava un Ro de 34 peus italià. Va anar endins i va treure les veles. Nosaltres havíem superat el Tordera i anàvem cenyint cap el Port Olímpic. Era una bona ocasió per a fer curses amb els Italians. Ho vam fer durant hores i he d'admetre que costava desenganxar-se. El vent va anar punjant i això ens va facilitar que arribéssim a perdre'ls. Com deia la Dolors, "tu vas estressat, però ells potser no fan cap cursa". En tot cas, ens va agradar veure el Montseny nevat des del mar.


Arribant a Barcelona el vent de proa va va pujar a més de 20 nusos. Semblava que estiguéssim al tràiler de "Deep Water". Els grops mediterranis tenen aquestes coses. Vam amarrar al Port Olimpic i el divendres següent el vaig baixar al Garraf. No gaire bon temps, però un vent suficient per a fer unes quantes milles a vela i com sempre en el Mediterrani, la majoria de cenyida.