L'infern Català

Es diu que hi havia una vegada un home que s'havia portat malament durant tota la seva vida i que en conseqüència va estar condemnat a anar a l'infern. Malgrat tot, com que no era tant dolent, Sant Pere li va concedir un privilegi i li va preguntar:

- On vols anar, a l'infern català o a l'alemany?
- Com és l'infern alemany? Va respondre l'home.
- Doncs, és un lloc o cada matí baixa un obrer amb un cubell ple de merda i una brotxa. Passa tot el dia pintant de dalt a baix a tots els pecadors que hi viuen.
- I com és l'infern català? Va continuar indagant l'home.
- Doncs, és exactament el mateix. Cada matí baixa un obrer amb els mateixos instruments i fa la mateixa feina.
- Així, on és la diferència? va preguntar l'home tot preocupat.
- Doncs que a l'infern català, un dia l'obrer esta de baixa, l'altre no han portat la merda o s'ha oblidat d'agafar la brotxa.

La conclusió és molt senzilla l'infern català es un bon lloc per viure, però un mal lloc per treballar.

Això mateix és el que m'ha passat. Aquesta setmana tenien que posar el Tempura al varadero per a pintar les ratlles blaves i polir el blanc. Tot era a punt, però diuen que no ha arribat la pintura. Si la cosa s'endarrereix molt arribarem a Nadal que és quan el pintor fa vacances...... País, que diria en Forges.

PD. L'acudit de l'infern es confirma. La setmana passada era la pintura, aquesta esta de baixa amb la grip. El post era premonitori.