dilluns, de desembre 06, 2010

Bones cenyides del Tempura


M'hagués pogut imaginar que una regata del 5 de desembre, coincidint amb el pont de la Constitució no podía estar reservada per a "domingueros". Efectivament a l'esmorzar previ a la regata hi van anar arribant un conjunt de vells coneguts experts navegants de Vilanova, el Marítim i el Port Olímpic. Hi havien 12 vaixells inscrits al grup de creuer i 3 al de promoció. No cal dir que el Tempura era el més lent per ràting. El recorregut era un triangle olímpic amb les boies separades una milla i mitja. En definitiva, una feinada pels dos sèniors i pel jove inexpert.

Bufava un vent de 260º de més de 15 nusos que feia unes ràfegues que en contacte amb els penya-segats del Garraf produïa unes rolades curioses. El cel era cobert, però la temperatura agradable. Només van caure unes gotes quan aparellàvem.

Malgrat tot vàrem fer una bona sortida i una millor cenyia. Vàrem passar els quarts a la boia de cenyida. Estàvem contents ja que ens manteníem al mig de la flota malgrat que teníem menys tripulants i molt pitjor ràting. Malauradament al primer llarg ens va costar aixecar el genaker i ens varen passar dos vaixells. Posteriorment les coses es varen anar complicant. El jove acompanyant es va marejar i teníem que esperar que el pobre noi descarregués per a poder fer les maniobres. El Tempura però es mostrava superb a les cenyides, especialment quan pujava el vent. Aguantava l'angle de cenyida millor que els regata més lleugers. Al final vàrem acabar vuitens en temps compensat, però a tres minuts del cinquè. En tot moment vàrem estar dins de la regata. El que té molt mèrit si considerem els contrincants, la tripulació reduïda i l'aspecte del Tempura: ancora a la proa, enrotlladors, veles de dacron. En tot cas, em costarà molt tornar a convèncer al meu jove que vingui a una regata. Potser no vindrà ni al dinar de Nadal.