Alguns dies són un acumul de males noticies. Anuncien una fuita radioactiva al Japó com a conseqüència del tsunami, en Gadafi guanya terreny als rebels, el rector de la Universitat em comunica una retallada del 15% del pressupost, i m'han retingut una part de la nòmina fins que presenti no sé quins papers. Costa trobar estímuls per seguir endavant. Només voldria anar a seure en aquest banc de Garraf i contemplar la posta de sol abans de sortir a navegar tota la nit. Potser només m'ajuda la lectura dels pensaments de l'Albert Bargués durant la seva volta al mon a la regata de la Barcelona World Race. Realment és un mestre d'encaixar adversitats. Les seves reflexions d'un home normal enmig de campions sobrehumans ajuden a no tirar mai la tovallola. Potser no és tan normal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada