dissabte, de desembre 31, 2011
Bon any 2012
divendres, de desembre 16, 2011
Ponentada a Garraf
Finalment l'anunciada ventada no ha estat a Garraf tant forta com deien. La roca que presideix el port ofereix una protecció natural als vents aponentats. Com que bufava de terra el mar tampoc estava massa agitat. Com veureu al vídeo, desprès de l'experiència dels cops a la línia blava amb la llanxa, he preferit deixar el Tempura perfectament abarloat amb el vaixell gros de pesca que no és tant perillós.
dijous, de desembre 15, 2011
La Gran Ventada
dimarts, de desembre 13, 2011
dimarts, de desembre 06, 2011
Friki
diumenge, de desembre 04, 2011
The Garraf Globe
Dissabte 3 de desembre.
Hem d'esperar tota una setmana de rotllos per a gaudir uns minuts.
diumenge, de novembre 20, 2011
Cap de Setmana Electoral
He passat aquest cap de setmana electoral a bord del Tempura. El divendres, quan buscava infructuosament una tonyina vaig saber per RAC1 que la Chacón no volia aparèixer al debat d'en Josep Cuni a TV8. El dissabte vaig reflexionar navegant al llarg de la costa de Castelldefels amb un vent de 10-13 nusos del Nord-Nord-Est que venia de terra i que permetia navegar molt ràpid de cenyida cap al Prat. Al vídeo mostro la velocitat de GPS ja que per mandra no havia muntat la corredera. L'alegria va durar fins que va aparèixer la pluja. Avui anirem a votar en un dia solejat. No sé exactament que votem, ja que tot sembla apuntar que en Rajoy serà president fins que la Merquel vulgui. Bé, aquest blog no és per parlar de política.
diumenge, de novembre 13, 2011
Estiuet de Sant Martí
Estiuet de Sant Martí al Garraf from Joan Gené on Vimeo.
Desprès d'una setmana estressant, amoïnat amb les meves petites coses, he gaudit d'un meravellós dissabte al matí, amb un vent de 7-10 nusos, mar pla i temperatura estiuenca en ple mes de Novembre. Que més puc esperar. La cerveseta, és clar!
dimecres, de novembre 09, 2011
50 anys de Saló
He celebrat el 50 aniversari del Saló Nàutic de Barcelona anant a visitar l'exposició flotant del Port Vell amb el meu amic i company de navegades Mariano. Aquí apareix en una foto feta amb el telèfon mòbil al interior d'un meravellós Hallberg Rassy de 64 peus. Segurament la peça més valuosa de l'exposició. Un caprici de dos mil·lions d'€. Aquest vaixell és propietat d'un alemany que desprès d'haver-lo mostrat al Saló de Gènova i de Barcelona se l'emporta el proper dilluns a Mallorca, tal com m'ha comentat l'amic Miquel Carrion que també he pogut saludar avui.
diumenge, de novembre 06, 2011
La Tardor
El canvi climàtic esta endarrerint les estacions. La calor no va arribar fins l'agost, però s'ha allargat fins novembre. Ara ja tenim pluja, fred, vent i fulles caigudes. No ve de gust sortir a navegar. Ni tan sols fer reparacions. La humitat i el fred penetren fins les parts més internes del nostre cos. Quan fa aquest temps penso en els pobres nòrdics que malgrat el clima surten fins i tot a l'hivern. Tot i que havent estat treballant a Sibèria, a Finlandia, a Dinamarca o a Irlanda del Nord a l'hivern, he de dir que no he passat enlloc tant fred com a Barcelona. Potser perquè aquí anem 
menys abrigats i perquè les cases estan menys preparades. Si no, ja m'ho direu el fred que passareu veient els vaixells del Salò Nàutic al Port Vell.
dimarts, de novembre 01, 2011
Leviatan
El cap de setmana que s'ha estrenat la serie Pan Am (en la que la meva filla Marta és Associate Producer) a Canal+, en el que molta gent ha fet pont per la festa de la Castanyada, o de Tots Sants, ara anomenada paganament de Halloween (segons el Papa), jo he sortit a navegar la tarda del dilluns. Després d'un parell de dies de llevantada el mar era pla amb un ventet de Garbí. A l'horitzó, a la zona on infructuosament i obstinadament busco llampuges i tonyines hi vaig veure un gran petrolier fondejat. Malgrat que la tarda s'havia escurçat pel canvi d'horari m'hi vaig acostar. A la fotografia mostro l'aspecte monstruós que oferia la seva proa amb l'aigua caient per les gateres. Tant aviat com vaig creuar la seva proa va llevar l'ancora i va partir. Que hi feia? M'esperava? Esperava l'hora d'entrar a Barcelona (el més probable) o tenia una avaria? És possible ja que a cada moment feia un soroll estrany, com una explosió i a continuació apareixia fum per la xemeneia tal com es veu a la fotografia. No serà que aquest és el motor d'arranque dels petroliers? En tot cas un Leviatan que ens ha vingut a visitar.
diumenge, d’octubre 23, 2011
Iatrogènia nàutica
Desprès d'un parell de setmanes desatenent el Tempura per obligacions professionals i familiars, avui l'he anat a veure malgrat la pluja. Havia de polir un arranjament al gelcoat. Tapava un cop que va rebre a la popa amb el moll de formigó de Cala Rajada per l'horrible mar de fons que hi havia aquell dia d'agost. Com sempre ha quedat millor, però no perfecte. Hauré de donar un altre capa. Per rutina he revisat la sentina i amb sorpresa he vist que era plena d'aigua. Ràpidament he comprovat les aixetes de fons, la metxa, el motor... i res de res. Desprès de moltes càbales he recordat que el darrer dia vaig posar el filtre d'aigua salada que havia trencat aquest estiu. Òbviament era l'aigua que havia caigut al manipular els tubs de refrigeració. A la nàutica passa com a la medicina, davant l'aparició d'un problema nou, sempre has de pensar que no sigui l'efecte advers d'un tractament anterior.
diumenge, d’octubre 09, 2011
Trolling
El mes d'ocubre és el millor per pescar al currican al Garraf. S'agafen moltes llampuges i les tonyines ja comencen a tenir una mida acceptable. Només cal saber on són. Afortunadament ja començo a saber-ho.
Pescar al currican en anglès s'anomena "trolling". Un terme que també s'empra en les comunitats virtuals. S'utilitza per designar l'acció d'entrar als foros per enredar la troca. Arrossegar un esqué per portar la discussió cap a terrenys no volguts per la comunitat i així generar baralles i malestar. El mateix que fem nosaltres al mar, que arrosseguem un peixet de plàstic per enganyar a les pobres llampugues per portar-les al forn.
dijous, d’octubre 06, 2011
Marxa l'anticicló i persisteix la tempesta
Finalment sembla que marxa l'anticicló meteorològic però persisteix la tempesta sobre la sanitat catalana. És esgotador. Els arbres no els deixen veure el bosc i els polítics de l'oposició aprofiten per embolicar-ho més. Prefereixo recordar aquesta arribada a l'Atmella de Mar per sopar un bon arrosejat.
dissabte, d’octubre 01, 2011
Jörn Zander
Avui a Vilanova hem acomiadat a Jörn Zander amb una processó de
vaixells per llençar al mar les cendres d'aquest gran navegant des de la
coberta del seu vaixell, el Jadic. El mar també ha volgut participar de
la cerimònia oferint un meravellós dia solejat d'octubre amb un llevant
generós que animava a sortir. En Jörn va ser un referent per
tot el grup d'amics que vàrem compartir el Suan i el Sinofós. Més gran
que nosaltres, ens donava lliçons en les regates llargues. Destacava en
les situacions difícils. Comptava amb la capacitat de sacrifici que
marca els grans navegants. Aquesta mateixa fortalesa l'aplicava a la
seva pròpia vida. Amb una increïble enteresa ha afrontat la fatalitat de
la malaltia que se l'ha empotat. Com a metge, he tingut el privilegi de
poder-lo acompanyar en aquesta difícil etapa, sempre rodejat pel
calor i el suport de tota la seva amplia família. Em va impressionar quan fa pocs mesos en Jörn em preguntava si era pruent sortir a la Ruta de la Sal. Òbviament li vaig dir que ho fes ja que era el que més li agradava. Recordareu que va ser aquella dura regata que pots van acabar i en la que el Jadic va trencar el pal. A l'hospital m'explicava amb il·lusio les característiques del pal nou que havien comprat, al mateix temps que acceptava la fi d'una vida que havia estat molt plena, especialment en la seva faceta familiar.diumenge, de setembre 25, 2011
Les vacances, tan aprop i tan lluny
dissabte, de setembre 24, 2011
Llampuga
Aquest cap de setmana de la Mercè tinc l'oportunitat de navegar fins a darrera hora ja que la meva dona és fora. No he desaprofitat l'ocasió. Ja tinc controlat on és la pesca i ahir vaig ser-hi a l'hora precisa, a la posta de sol. La recompensa: una tonyineta que vaig retornar al mar i una llampuga que va anar directament al cove. Llàstima que avui ha estat un dissabte plujós i he hagut que quedar-me a casa.
dissabte, de setembre 10, 2011
Tonyineta
dilluns, d’agost 29, 2011
La bufada del rellotger
Una setmana abans de sortir de vacances vaig veure que el Tempura feia un fum blanc, especialment quan pujava de revolucions. Ho vaig comentar amb el mecànic que em va fer una tele-visita ja que era Juliol i estava molt atrafegat. Va dissertar sobre les diferents classes de fum. El girs que quedava arran de mar era de gas-oil, el blanc que pujava cap d'alt era d'aigua, etc... però no em va aclarir de que era el meu. Hem va recomanar que buides el filtre de gas-oil i va aprofitar per vendre'm un additiu de porcellana per l'oli del motor. Així no el "griparia". Òbviament el filtre estava net i segurament l'additiu no calia. Malgrat tot, amb dificultat vaig desfer la rosca de sota i el vaig purgar. Naturalment no va deixar de fer fum durant tota la travessa a Mallorca. Afortunadament vaig fer una gran part del trajecte a vela. El fum va continuar durant tota la volta a l'illa i va sonar l'alarma de la temperatura quan amarrava a Porto Cristo. Vaig comprovar que sortia aigua per l'escapament, però per si de cas vaig canviar el rodet. El que me'l va vendre em va dir que vigiles que el circuit d'aigua salada no estigués embossat per un plàstic. No em vaig atrevir a desmuntar-lo ja que ho veia molt complicat. Si que em vaig submergir per rascar les entrades d'aigua de la cua, que també semblaven totalment netes. L'alarma va tornar a saltar amarrant a la Ràpita, però tot estava aparentment en ordre. Finalment, arribant al port de Sta. Eulària (Eivissa) l'alarma va tornar a sonar i vaig tenir que amarrar ajudat per una zodiac dels mariners. Ho havia de resoldre malgrat que era dissabte del mes d'agost. Desprès de recórrer varies marines amb unes secretaries meravelloses i uns despatxos impressionants, vaig trobar un veritable professional. Un mecànic simpàtic que va començar a desfer tubs del circuit d'aigua salada i a bufar per ells. Als pocs minuts va descobrir que hi havia una petita fuga al filtre d'aigua salada. Aquesta escletxa impedia que es fes el buit i reduïa substancialment l'aigua del circuit. Per això funcionava quan el vaixell corria ja que la mateixa arrancada feia pujar l'aigua, i en canvi no circulava quan estava al ralentí i parat. L'averia es va resoldre eliminant el filtre ja que s'havia de demanar a Madrid i tardaria uns quants dies. Em va cobrar la misèria de 50€ i em va explicar com ho havia de muntar quan rebés el recanvi. No deixa de sorprendre'm que a la nàutica hi hagi gent tant professional. Llastima que és difícil identificar-los entre tants "llestos". Es tractava d'una simple bufada, però s'havia de saber com i quan fer-la.
No cal dir que tampoc l'he trobat a Castelldefels ni a Barcelona. Ja rebré el recanvi al setembre. Sort que he pogut seguir navegant.
dijous, d’agost 25, 2011
The music please!
Anada i tornada de les Balears from Joan Gené on Vimeo.
Ja porto una setmana treballant i sembla que fa un segle que vaig ser a les Balears. Aquest vídeo en és un record. Una de les anècdotes divertides es va produir al fondeig d'Espalmador. Vàrem arribar de bon matí desprès un fondeig molt mogut a Ses Illetes. Ens venia de gust baixar a terre a banyar-nos a la zona de mar obert ja que dins de la cala l'aigua era bruta de tanta gent que hi havia. Vàrem fondeijar separats de tothom, però al retornar estàvem rodejats, especialment amb perill de col·lisió amb un gran vaixell a motor anglès habitat per tres obesos que semblaven pare, fill i mariner amb "dret a frec". Ens vàrem passar el dia vigilant-lo i afortunadament no vàrem xocar i quan va marxar la gent va tenir l'amabilitat de moure's. Un altre vaixell que semblava d'un constructor alacantí que havia col·locat el dèficit a la CAM el va orientar a fondejar en un lloc correcte, sobre tot, vigilant que estès prou separat. Al fer-se fosc tots vàrem sopar a coberta i vàrem contemplar els estels prenent una copa. Els del vaixell anglès, a més de preparar un suculent sopar, van posar música. Fet que va encendre al constructor alacantí que va cridar des de coberta:-"the music please!"-. Es va produir immediatament el silenci, bé no del tot. Només sentíem rugir del ralentí del potent motor del constructor que no va tenir cap objecció en deixar-lo en marxa tota la nit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)