Regata Puig de Vela Clàssica

4th Regata Puig Vela Clasica - Kanavel from Joan Gené on Vimeo.

Aquest dissabte vaig navegar com a convidat al Kanavel que defensava l'honor del Club Nàutic Garraf a la Regata Puig de Vela Clàssica. Tot un espectacle amb la presencia del Marikita i altres vaixells espectaculars. Malgrat l'aparent desorientació del canya del Kanavel que mostra el vídeo vàrem quedar novens dins de la categoria de vaixells clàssics.

Les llegendes dels vaixells

Tots els vaixells tenen una llegenda que sovint és molt més interessant que la seva història real. El de la Foto de dalt diuen que és d'un senyor molt ric que sempre busca companyia per  fer uns viatges increïbles. Aquest any sembla que vol anar al Carib. De fet avui he vist que ja estan acabant els arranjaments. Fins i tot han polit la teca. Potser és veritat? El de sota és el Tuvalu. Diuen que és d'uns que sortiran a donar la volta al mon. Efectivament li han col·locat un arc amb equipament, plaques solars, generador eòlic, timó de vent, etc... L'altre dia hi van posar unes banderetes i avui ja no hi és. Potser serà veritat? El cercaré per la xarxa.

Bufacaldos

El passat mes de febrer vaig publicar un post sobre aquest bot que va despertar la curiositat d'en Capitán Valdés. Ahir vaig tenir la sorpresa de veure'l exposat ja que aquest cap de setmana s'ha organitzat una regata Garraf-Murtra anomenada Bufacaldos, en honor del bot. Mostrava una placa informativa: "Bot Eivissenc, Mestre d'Aixa Vicent Costa". Ara ja en sabem més.
PD. Avui diumenge 3 de juliol, el Museu Marítim l'estava mesurant suposo per catalogar-lo.

Travessa frustrada a Andratx

Desprès de grans preparatius i de posar-hi molta il·lusió va arribar l'anhelat dia de revetlla de Sant Joan. Havia previst un pont llarg a Mallorca amb la família i una parella de joves amics. La Meteo anunciava un component nord i una Tramuntana que apareixeria moderada la matinada de la revetlla. Malgrat tot varem decidir salpar. El meu amic del vaixell de fusta que volia anar a Pollensa amb els nens la nit anterior havia desistit. Va modificar la ruta i va passar el cap de setmana al Delta. Jo seguia amb interès d'anar a Mallorca. Havia abandonat la idea d'anar a Pollensa per la Tramuntana ja que pensava que un rumb més sud seria molt més còmode.

A les cinc de la tarda sortíem contents del Garraf amb els dos tripulants novells. L'inici de la travessa va ser agradable, però a les poques milles (4 o 5) el noi ja estava totalment marejat. No el va animar la visita dels dofins ni que tots gaudíssim de la tarda més llarga de l'any. El teòric component Nord era més aviat un Sud-est que  anava rolant de forma antihoraria. Jo intentava animar al marejat dient que ara entrava de través, però que aviat vindria de l'aleta. No hi va haver manera. Quan portavem 35 milles, el noi es volia morir. No sabia que fer per fugir del Tempura. En aquell moment vaig decidir canviar de rumb per a fer que les onades vinguessin de popa. Vàrem acabar a l'Ametlla a les 6 del matí desprès de tirar uns petards pel camí. Lògicament l'anunciada Tramuntana ens la vam trobar de proa en arribar el Delta.

Les desgràcies no vàren acabar aquí. El dissabte ens anunciaven per telèfon que malauradament havia mort el marit d'una infermera amiga. Òbviament vàrem decidir tornar el mateix dia per anar a l'enterrament el diumenge. Però per compensar tanta desgràcia, Deu (que deu existir) ens va premiar amb un Garbí de 12 nusos que ens va portar amb espi des de l'Ametlla fins a Torredembarra. El noi no només no es va mareijar sinó que va gaudir molt de la travessa. Li vaig aclarir però que això no passa sovint i li vaig explicar el concepte de felicitat d'en Pérez Reverter.

S'acosta Sant Joan

 

Vaixell de fusta al Port de Tarragona aquest hivern

Coincidint amb un augment de la temperatura política al carrer i a les places ha arribat el bon temps. Ja ha deixat de ploure, ja queden enrere els diumenges d'hivern dinant amb la família al Serrallo i contemplant el "vaixell pirata" amb els nebots. Finalment podrem sortir cap a les illes el proper pont de Sant Joan. La predicció meteorològica prediu de moment una bona berbena per a passar al mar. Pensem sortir la tarda del dijous i tornar el diumenge. No sé si tirar cap a  Formentor - Pollensa o cap a la Dragonera - Andratx. Les dues són bones opcions. Llàstima que esta prevista una regata per a cada banda. Haurem de veure cap on bufa millor el vent i cap on hi han menys barcelonins.

La felicitat del primer dia

Mireu la cara de felicitat d'aquest home que recull el seu HR 37 nou a la drassana Hallberg Rassy  de l'Illa d'Ëllos. Només tornarà a sentir aquesta sensació de plaer el dia que aconsegueixi vendre'l.

Cala Pregonda

Aquests dies de calor i els problemes amb el sistema sanitari em porten cada dia més a somiar amb unes vacances que s'acosten ràpidament. Massa ràpidament.

Amb en Cali a la regata Conde de Godó

Avui regata de clasics Conde de Godó amb en Kanavel. De moment un paper bastant discret, però he tingut la gran alegria de poder saludar a en Cali Santmartí del vaixell We are Water de la regata Barcelona World Race.

Quan comença la Llevandatada

Quan comença la llevantada, al Garraf bufa un vent meravellós de 20 nusos que et porta al través mar endins sense grans ones. Ahir es va donar aquesta circumstancia. Els nois dels 49er volaven. Fins i tot varen sortir els Optmist. Suposo que per curtir-se. Amb la companyia del meu veí del vaixell de fusta vàrem fer una sortida amb genaker que va mantenir la corredora a més de 7 nusos. Molt divertit, però res a veure amb quan navegava aquesta "rasca" amb el Hobie Cat. Vaig gaudir però també vaig enyorar l'adrenalina de les planejades al trapezi. Un parell de velers que curiosament anaven arrissats ens van fer un amago de pique, però no hi va haver color. Crec que han posat el seu vaixell a la venda.

Es comença respirar aire de vacances

Aquests dies quan al matí baixo caminant cap al centre a treballar començo a respirar aire de vacances. Fa una bona temperatura i la llum em recorda les albes a Soller fondejant desprès d'haver arribat tard al vespre de la travessa des de Garraf. Molts anys ha estat la primera nit de vacances al Tempura. Per avançar cap a aquest moment he estat repassant la coberta del Tempura i els petits cops al gelcoat. Res en comparació a la feinada que deuen tenir els armadors d'aquests velers de fusta de Saint Tropez i de Menorca

Fotos de la regata de La Petrolera

 En Mariano i jo mateix a la cinquena fila

 El Tempura davant d'aquest gran Hanse blau arrissat

El tempura segueix davant del Hanse blau i apareix al primer pla aquest vaixell vermell

Aquestes són les fotos de la Petrolera en les que surt el Tempura. En ambdues és al centre la imatge amb el logo de Hallberg Rassy a la vela, una especie de gran R en un vaixell blanc amb una línia blava i la patent també blava. Llàstima que aquest vent fort només ens va ajudar a sortir. Desprès va desaparèixer totalment i només quatre vaixells vàren conseguir arribar-

Són molt més glamuroses les regates d'Antigua que ens mostren la Taru i l'Alex a la seva web i les imatges de quant estan navegant amb el Sojana.

També aprofito el post per felicitar a en Joan Sol per l'editorial que li va dedicar el diari Avui al seu blog El Mar és el Camí el passat dissabte. Un merescut reconeixement al líder dels blogaires nàutics.

Sempre ens quedarà Sète

Davant la previsió de pluges i de mal temps, vàrem decidir deixar amarrat el Tempura i pujar a Paris. De tornada hem parat a Sète a menjar unes ostres. Afortunadament les previsions es varen complir i en canvi a París varem gaudir d'uns dies d'estiu. En Mariano va fer la Ruta de la Sal més ràpida de la història. Sortien a les nou del matí de Barcelona i a les 12 ja sopaven a Eivissa. El guanyador absolut va ser el nostre amic Amador Magraner de l'Acrobat, que amb una tripulació experimentada de Pollença va tenir els pebrots de posar l'espí a Barcelona i no baixar-lo fins a Eivissa, malgrat suportar ratxes de quaranta nusos. L'altre amic, en Zander del Jadic no va tenir tanta sort ja que va trencar el pal. La Ruta de la Sal, que aquesta vegada es va fer en memòria d'en traspassat Farrés, sempre esta plena d'emocions.

Reparant la coberta

Calpe

Garrucha

Garrucha

Per fer una mica de vacances he emprat les dues darreres tardes a reparar la teca de la conerta. Tot una feinada el reposar els taps, polir, netejar,....  Però m'ha permès començar a sentir les sensacions del viatge de l'estiu. De moment no hi haurà travessa de Setmana Santa. La previsió de pluges ens ha desanimat. Presento fotos de viatges anteriors que donen un ambient d'estiu, de dormir al port i de menjars exòtics "bogabante". Deu ser un animal nou del Mediterrani. M'ha fet molta enveja el fondeig de la Taru i l'Alex

Back to Garraf

Per fugir de la disbauxa sanitària, que millor que una navegada amb espí i escoltar les històries indiviuduals de "La Petrolera". Dels més de quaranta velers participants, només tres vàren arribar a temps.

Balena

No comentaré la regata ja que la manca de vent va deslluir el nostre resultat. De tota manera vaig gaudir d'un meravellós dia estiuenc de navegació i de la companyia d'en Mariano. El més interessant va ser que cap a les sis, al llevar-me desprès de fer un cop de cap, el meu company em va dir: "fa una hora que no avancem." Ens trobàvem unes 20 milles davant de Torredembarra. Hi havien tres nusos de vent al cap del pal, però l'absència de vent a la superfície només permetia que ens moguéssim al través a una velocitat d'un nus. Estàvem parats. "T'has perdut els dofins, fa molta estona que escolto com bufen. Amb la foscor no els he pogut veure". Al començar a clarejar vaig veure com a uns cent metres hi havia una cosa molt grossa que bufava i treia un petit xorro d'aigua. Només podia ser una balena. La primera que veig amb el Tempura. Vaig fer aquesta foto moguda que no es veu res de res. L'espectacle va valdre la pena. No ens hi vàrem acostar ja que estàvem en regata. Rucs!

La Vela a la portada de La Vanguardia

En temps de crisi i de futbol és d'agrair que La Vanguardia avui hagi publicat l'arribada del Virbac-Paprec 3. Des d'aquest blog vull felicitar a en Jean Pierre Dick i a en Loïck Peyron. També a l'equip Mapfre que per estrenar-se en les regates de circumnavegació ha fet un excel·len paper. Felicitats a l'Iker Martinez i a en Xabi Fernández. És nota que a més de bascs són campions olímpics. Ara queda esperar la resta de participants, especialment al meu amic Cali que també té tot el seu mèrit.

Aquest any l'acabem

La regata de "La Petrolera" per a solitaris i a dos, desprès de dotze edicions s'ha convertit en un clàssic del litoral català. Pel Tempura suposa un veritable repte. Encara no l'hem pogut acabar. El primer any ens vàrem retirar a les tres de la matinada quan una pantocada va arreplegar a en Mariano a la proa i li va trencar el menisc. El segon, a les sis de la tarda del dissabte ens vàrem atipar de fer bordades davant de Sitges amb un vent de proa que ens impedia avançar. L'any passat ens vàrem retirar avorrits d'esperar l'arribada del vent per tornar. Naturalment, seguint la llei de Murphy i totes les lleis marineres, el vent va bufar tant aviat havíem arrancat el motor. Aquest any, ens hem proposat acabar. Costi el que costi.

La coberta de teca

Ara que tinc el Tempura perfectament pintat em toca revisar la teca. La fusta és material fungible i amb el sol i els anys es va desgastant. No em crec als que diuen que l'aigua de mar la conserva, ja que les zones més mullades (proa i plataforma de bany) són les més desgastades. El problema és repassar el Silkaflex que queda massa alt o reposar el que ha saltat. Cal posar-li imprimació per que agafi. Ja en tinc pràctica. Però el veritable problema són els taps. Alguns queden a ras de la rosca que subjecta la teca a coberta. He tret alguns cargols, però en la majoria no hi puc posat el tap ja que només queda la profunditat del gruix del cap del cargol. La solució és ben senzilla. No ser tan neuròtic i relaxar-me una mica. Acavo veient unes coses que ningú més ho veu.

El darrer bany d'hivern

El passat divendres, amb les presses per sortir a navegar desprès de quasi un mes de pintures i arranjaments, se'm va quedar atrapada l'hèlix amb el mort. Eren les quatre, feina una tarda molt agradable. Em moria de ganes de sortir. Ràpidament vaig pensar que si avisava el bussejador ja em podia oblidar de navegar aquella tarda. El dissabte tenia guàrdia i dinar familiar el diumenge. La sogra es diu Pepa. Així que entre les ganes de navegar i les de fer una dolenteria, vaig decidir fer un capbussó. El meu amic del vaixell de fusta que envernissava la coberta m'observava amb una rialla. Despullat i guarnit amb unes ulleres de piscina roses de la seva filla, em vaig tirar a l'aigua. No cal dir que estava gelada. Feia tant fred que no aguantava gens l'apnea sota el Tempura. Van caldre tres submersions per desfer l'embolic. Finalment vaig poder sortir a navegar. Estic content de comprovar en viu i en directe que tinc les coronaries a prova de bomba. Amés, avui dilluns ni tan sols estic constipat. Ha estat una bona forma d'acomiadar l'hivern.

Més val anar a passejar

Alguns dies són un acumul de males noticies. Anuncien una fuita radioactiva al Japó com a conseqüència del tsunami, en Gadafi guanya terreny als rebels, el rector de la Universitat em comunica una retallada del 15% del pressupost, i m'han retingut una part de la nòmina fins que presenti no sé quins papers. Costa trobar estímuls per seguir endavant. Només voldria anar a seure en aquest banc de Garraf i contemplar la posta de sol abans de sortir a navegar tota la nit. Potser només m'ajuda la lectura dels pensaments de l'Albert Bargués durant la seva volta al mon a la regata de la Barcelona World Race. Realment és un mestre d'encaixar adversitats. Les seves reflexions d'un home normal enmig de campions sobrehumans ajuden a no tirar mai la tovallola. Potser no és tan normal.