De Garraf a Garraf

Aquest cap de setmana d'anticicló he navegat entre Garraf i Garraf. Curiosament no vaig poder penjar el vídeo que el resumia a YouTube pel copyright de la cançó. Es veu que el Crosby Still Nash and Young ho tenen controlat, però no en Leonard Cohen. Queda millor amb la segona cançó, la de'n Cohen.

"La météo"

Avui he aprés a la web de la Vendée Globe que hi ha una dita marinera francesa que diu « qui trop écoute la météo perd ses heures au bistrot ». Segurament, sense conèixer-la, me la vaig aplicar quan vaig travessar el Tornado de Salou a plena matinada. Un altre vegada no he de ser tant mariner francès i no no he de fer tant de cas de les seves dites. Amb aquest cel que feia a Castelldefels el dissabte passat era millor quedar-se al bistrot, encara que tinc pressa per anar a provar el nou anemòmetre i les noves veles quan arribin. Potser estic aprenent.

Tsunami a Llança

Avui han fet la reparació de l'anemòmetre. Ja només falta esperar les veles i que la companyia pagui. Demà li enviaré les factures per fax.
En les meves navegacions per Internet he vist aquesta onada que sembla un veritable Tsunami a Llança. Recordo que a la meva infància aquesta montanyeta era una veritable illa i aquest parking una platja. Segurament el mar vol tornar-ho tot al seu lloc.

Deures del Tempura

Aquest Nadal no fa temps per navegar. Avui hi havien boires, mar plana i manca de vent. Un clima molt adequat per anar amb cotxe a Port Ginesta a comprar. He trobat un aparell elèctric que s'adapta perfectament al WC del Tempura. No és per enrampar al que faci pipi, sinó per evitar la manxada postmiccional. Un article interessant a considerar per aquest estiu. La part negativa és que cada vegada vaig posant més instruments elèctrics sense ampliar les bateries i que augmento el risc de que els instal·ladors malmetin el vaixell. Sempre puc posar un altre bateria que ajudi a aguantar l'equipament però el risc dels instal·ladors por curosos és difícil de neutralitzar. També he arreglat els barbers de l'espí. Ja només em falten les pasteques que he encarregat. Quan les tingui sortiré a provar-los. Puc navegar amb espí encara que no hagi rebut encara el génova que he encarregat.

La calma desprès de la tempesta

Ahir al vespre costava de creure que fos el mateix mar que feia passar les ones per sobre l'espigó un parell de dies abans. El passeig solitari davant la Costa del Garraf em va ajudar a acabar l'any en pau i reflexió i també va servir per remolcar a un altre veler que s'havia quedat sense gas-oil a una milla de la bocana. Justament és la llumeta que es veu davant del port del Garraf. Bon any a tots!

Pitjor al Port Olímpic

La llevantada que ha estat moderada al Garraf en canvi ha fet estralls al Port Olímpic que és al costat. Segurament el Port del Garraf ha quedat més protegit perquè la seva costa queda més orientada cap al Sud i en conseqüència no ha rebut la tempesta de llevant tant de ple com el Port Olímpic. El vídeo mostra com les ones passen per sobre l'espigó de Gregal del Port Olímpic. Molts vaixells van quedar malmesos i un home va perdre la vida. Poca broma amb el Mediterrani.

LLevantada al Nadal 2008

A més de torrons i cava, aquest Nadal ens ha portat vent, ones i neu. Aquí una mostra del que passava al Garraf.

Finalment

Desprès d'un mes i mig, els de Pantaenius van comunicar-me que pagaven totes les despeses, excepte l'estada al Port de Tarragona. Cap problema. Ahir mateix ja vaig demanar les veles i entre avui i demà puc posar en marxa el tema de l'anemòmentre i la politja. És un bon regal de Nadal. Ja només falta que arribi la familia californiana per aconseguir un estat d'ànim proper a la felicitat complerta. Bon Nadal.

Quan falta?

Els de Pantenius encara estan esperant l'informe del Meteocat i jo no puc deixar de pensar en les properes vacances. Aquest any hem d'anar a la costa del Nord d'Àfrica. Primer una escala a Mallorca i d'allà fer un salt una mica llarg fins a Tunis. Amb els vents predominants es preveu una llarga empopada com la de la foto. Aquesta és de la tarda que vam fer la travessa entre l'estret de Messina i Taormina. Bufaven més de 20 nusos de popa i el Peli feia la mig diada a proa i la resta a les lliteres. El fotut va ser tornar al cap de dos dies.

Llarga espera

Els de Pantaenius encara no s'han pronunciat. Em comuniquen que esperen un comunicat oficial de Meteocat..... Excuses per allargar el proces. Ahir vaig sopar amb un vell amic irlandès que té un Hallberg Rassy 36. Va ser ell qui em va ajudar a decidir-me a comprar el Tempura. Fa tretze anys que treballem plegats en projectes internacionals, però vàrem disfrutar explicant històries dels nostres vaixells i planejant viatges impossibles. El vaig animar a baixar-lo al Garraf. Amb un Easyjet de 70 € podria navegar amb sol cada cap de setmana.

Jo ja he començat a preparar el viatge de l'estiu comprant un pilot del Nort d'Àfrica.

Llevantada

Aquest dissabte he anat a regar el tempura i a seguir reparant un petit cop al gelcoat. No ha calgut treure la màniga perquè plovia i la llevantada feia passar les ones per sobre l'espigó. Amb la ratxa que porto, si no estiguessin les veles esquinçades segur que aquesta tempesta m'hauria enxampat navegant. Aquest hivern de fret, borrasques, neu i crisi ha fet oblidar l'escalfament global. Pobres venedors de plaques solars i generadors eòlics.

Baccarat

L'aturada forçosa a l'espera que l'assegurança acabi d'esfullar la margarida, m'ha permès fer uns petits arranjaments i passejar-me pel port. Cada dia tinc que anar a mirar el Baccarat, un yawl de 52 peus dissenyat per Stephen & Sparkman. Una joia, que segons el butlletí de l'associació de propietaris de Stephen & Sparkman va ser completament restaurada l'any 1999 i que pertany a un holandes anomenant Hans Kettering. Té farratges de bronze i poliches de fusta. Esta impecable, sembla acabat de fer. Fa un parell de mesos que hi és i suposo que hi serà fins el proper estiu. El propietari que ara deu navegar pel Mediterrani l'haurà deixat per hivernar. El port és tranquil però de ben segur que no el varen avisar de la polseguera que hi ha al Garraf. Em temo que per assegurar-se de que l'any que ve també torni, el president del Club el fa regar a diari. Mireu la màniga sobre la coberta. Tal com està, de ben segur que no l'ha deixada en Hans de Rotterdam.

Aprofitar la parada

Aquest amarratge forçós motivat per la lentitud de la companyia d'assegurances per donar el vist i plau als danys i pagar m'ha permès arreglar una mica el pobre Tempura. He netejat la tapisseria que encara era bruta de sal del Tirrè i he canviat les bateries. He fet el negoci amb un amic mecànic que les ha aconseguit a bon preu. També he començat a preparar el viatge de l'any que ve. He anat a Força 6 a comprar el llibre de Rod Heikell del Nord d'Africa, però no l'han trobat. Era perdut dins les caixes que s'havien emportat al Saló Nàutic. Ja hi tornaré la setmana propera. Al Google Maps he vist que la costa del Nord d'Àfrica és a 170 milles de la costa de Mallorca. A veure si aquest any la travessa és un passeig i no enxampo més tempestes. Amb aquest ritme acabaré fent la nova versió del llibre "Navegar con Mal Tiempo", que és molt bo per cert. Una pacient em va regalar la darrera edició.

Les conseqüències de la tempesta

Les proves de la tempesta, un anemòmetre perdut, la major i el gènova esquinçats i la corriola del cap de l'enrotllador del gènova arrancada. Ara he de fer tota la burrocràcia de l'assegurança i a perseguir el veler i els instal·ladors. Sort que avui ja he començat a netejar i endreçar el pobre Tempura, que no ha perdut ni la compostura ni l'elegància. El meu nebot de Pamplona assegura que ja no tornarà a navegar. No és veritat ja que em va acompanyar a portar el vaixell de Tarragona a Garraf.

Tornado a Salou i nosaltres navegant

Gran regata del Tempura Team

Desprès d'una setmana boja de feina amb viatge a Anglaterra inclòs, va arribar el divendres. Astutament vaig organitzar-ho tot per a sortir aviat de la feina, dinar i arribar a Garraf abans de la reunió de patrons de les 16:30. Al pantalà vaig trobar al company que m' havia engrescat a fer la regata. S'havia agafat un dia de festa per preparar el vaixell i descansar. El meu nebot Xut i jo no havíem tingut tanta sort. Vam arribar amb el temps just per pujar la vela que havíem baixat per reparar la guia del gènova. Vam fer una Cocacola amb els companys i cap a la reunió.

Ràpidament vaig veure que la cursa era seriosa. Tots aquells navegants solitaris, callats, musculats, fibrosos i curtits per moltes hores de navegació, imposaven. El jutge de regata ens va donar la informació de la cursa. Ens va recordar que havíem d'avisar quan estesem davant del far de Tortosa, així com una hora abans de l'arribada. Immediatament vàrem soltar les amarres per anar cap a la sortida. Justament aquesta sortida em va sorprendre. Van plantar la línia d'esquenes al vent i quan faltava un minut em va estranyar que tots volien sortir amurats a babord amb l'espí aixecat. No ho podia creure. Té raó en Mariano quan diu que hi deu haver un acord tàcit entre els solitaris de no molestar-se a la sortida. Jo no vaig ser tant valent. També em vaig acostar de babord però amb gènova per tenir mobilitat si entrava en conflicte de preferència. De fet vàrem fer una bona sortida a barlovent de la flota. Al cap de 200 metres vàrem aixecar l'espí amb tota tranquil·litat. Hi havia molt poc vent i dificultosament avançàvem a uns tres nusos. Estava content ja que vam quedar dins de la flota. Un parell de vaixells es van quedar despenjats i al cap d'un parell d'hores vam sentir que abandonaven. Curiosament un d'ells era el company de pantalà.

Desprès d'una guerra d'orsades amb un solitari que malgrat el meu placatge va acabar finalment guanyant la cursa, vaig observar que el vent rolava cap a terra. Vaig ser el primer en trabujar i agafar el bordo de terra. A mitja nit anàvem sols a bona marxa veient com els altres tiraven mar endins. A les tres ja érem al far de Tortosa i al donar la posició vàrem veure amb alegria que anàvem pel mig de la flota. Aquí va entrar un vendaval del Delta. Ens va sorprendre amb l'espí aixecat al través. No vàrem poder més que posar-nos de popa per arriar-lo. La maniobra ens va fer recular una milla i mitja. Els que havien fet el bordo de mar no van tenir aquest ensurt ja que ja havien baixat l'espí perquè el vent els entrava amb un angle més tancat.

A continuació, malgrat un petit xàfec, vam tenir els millors moments de navegació. Les ratxes del Delta ens empenyien a 8 nusos. Amb el vent per l'aleta el Tempura semblava una motora, navegava adreçat aixecant una estela considerable. Alguna ratxa ens feia escorar tant que perdíem sustentació de la pala del timó. Veiem els altres molt lluny i teníem esperança de fer un bon paper. Malauradament el vent va anar baixant i la velocitat va caure fins a sis nusos. A l'alba veiem quatre vaixells, tots darrera nostre. Només havia anunciat l'arribada per radio un únic veler. Estàvem eufòrics. Nosaltres ja hi érem. Pensàvem que fèiem pòdium. En Xut va comunicar exultant que arribàvem. "Voy a soltar la bomba" deia al connectar el transmissor. Efectivament a les 9:16 creuàvem la línia entre el far de Peníscola i la llum verda del port de Benicarló. Ens vam abraçar d'alegria. Peró aquesta eufòria va durar molt poc. A port hi havien els vaixells dels murris que no havien anunciat la seva arribada per despistar als competidors. La nostra innocència ens havia portat a un triomfalisme excessiu. Malgrat tot vam ser els septes de dotze participants en la nostra categoria. La majoria amb vaixells de regata, buidats per dins i amb veles de Kevlar. Nosaltres amb l'ancora a proa, les veles enrotllables i la coberta de teca. El Tempura és un crac. Un veler excepcional que malgrat les seves condicions d'habitabilitat i seguretat també pot plantar cara als velers de regata més ràpids.

Al sopar el Xut comentava a la resta de competidors que aquella era la seva primera regata. -Serà la primera regata d'altura- el van corregir. - No, no la primera regata de la meva vida- deia. No ho podien creure.

Nunca digas de esta agua no beberé

"Ni que este cura no es mi padre" deia el capità del regiment d'Osca on vaig fer les milícies. Malgrat l'accident d'en Mariano a la darrera i única regata que vaig participar amb el Tempura (l'any 2007), m'he apuntat a una altra cursa. Ha estat l'Antoni, veí de pantalà que m'ha engrescat a participar a la Garraf-Benicarló del proper cap de setmana. Aquesta vegada no em pot acompanyar en Mariano ja que des de que esta jubilat té massa feina donant classes de vela al Port Olímpic. Em feia mandra anar sol i finalment he aconseguit la companyia d'en "Xut", el meu nebot. No sap res de vela però és simpàtic i un gran cuiner. Malgrat el seu nom, atorgat pel seu avi quan de petit no parlava però s'hi fixava, ara és un gran conversador. Serà una molt bona companyia per aquesta travessa de 85 milles. He actualitzat el ràting i estic content ja que me l'han millorat. Ara és de 0.9364. No és excel·lent, però millor que l'anterior quan es van equivocar i em posàvem una calat de 2.85 m quan és d'un metro menys. No trauré l'ancora ni em mataré buidant el vaixell. No vaig a guanyar. Sóc un d'els vaixells més lents. Ja ens va passar l'altre vegada que amb en Mariano vàrem fer una molt bona sortida, però després durant més d'una hora ens van estar passant tots els altres per tenir més velocitat. No hi estàvem acostumats. Amb en Farra sempre anàvem davant. Per tant no m´he de preocupar si durant la regata vaig el darrer. Espero que els vents siguin favorables i ens permetin anar amb un rumb directe. Amb un company inexperimentat afegeixo mes desavantatge si he de fer moltes maniobres. En definitiva l'objectiu és arribar a Benicarló a vela i sopar amb la resta de la flota i dormir al vaixell amb la Dolors que vindrà per autopista.

A vegades treballo

Estic content perquè han publicat el meu article "La ruta de los volcanes". Apareix en el YATE del mes d'octubre. Pot semblar sorprenent la velocitat de publicació sino se sap que conec al Germán, el seu director. Per primera vegada penjo un link que no és nàutic, però fa referència a la meva navegació per la xarxa. Quan no blogeijo ni navego edito o presento la meva web als mitjans. Aquí hi ha la prova.

Quan no estic navegant

Curiosament m'han publicat l'¡article que apareix en YATE del mes d'Octubre. Suposo que aquesta velocitat s'explcia per la meva coneixená del Germán, director de la revista.

Article per YATE

És curiós que cada vegada que tinc la necessitat d'escriure, tinc l'oportunitat de fer-ho. Fa poc, quan tenia una "neura" professional, vaig començar a escriure un episodi autobiogràfic per a alliberar-me. ESADE juntament amb RBA editors em varen donar la possibilitat de publicar-ho. Van obrir una convocatòria de relats de narrativa empresarial i vaig poder presentar l'escrit tiolat "El Síndrome del Jarrón Chino". A mitjans de novembre sabré si ho publiquen.

Ara volia explicar el viatge a les Eòliques i YATE ha obert una nova secció titulada "Travesía Sugerida" on invita als lectors a que exposin la seva experiència. Si els agrada, no només ho publiquen sinó que també regalen una caçadora de Musto. La pena és que només permet 1100 paraules. He tingut que mossegar-me la llengua. Bé nomes una mica ja que ho acabaré d'explicar al blog. Un instrument immillorable pels que tenim incontinència oral i digital.