En Salman Rushdie diu que els blogs no són literatura, només son vòmits dels que hi escrivim. Segurament esta encertat. Acabo d'arribar de les curtes vacances de Càmping Naùtic d'aquesta Setmana Santa i ja tinc ganes d'explicar l'experiència al blog. De tota manera mai he pretés fer literatura, sinó que els meus relats només volen compartir l'experiència nàutica. És una forma d'allargar la forçosament curta navegada.
El dijous, desprès de fer tots els darrers encàrrecs sortíem a les dotze del matí per la bocana de Garraf amb direcció a l'Ametlla de Mar. Feia un dia molt agradable, però el pronostic pels dies següents era molt dolent. Anunciaven una tempesta entre Mallorca i les costes de Castelló i València pel dissabte. Aquest informe ens va fer desistir d'anar a les Illes, ja que aquest any ja no vull tornar a passar un altre parte a la companyia d'assegurances. Ja he complert el la quota de tempestes. Davant de Sitges hi havia la sortida de la regata que va a Formentera. Vàrem passar per davant d'ells a motor ja que, es movien molt lentament per la manca de vent. Nosaltres tiràvem a bon ritme, en aquell dia de sol i mar pla fins arribar a les vuit del vespre a l'Ametlla. El temps just per amarrar i anar a sopar un excel·lent arrossegat i unes gambes en un restaurant del port. Ens encanta l'Ametlla, conserva un esperit pescador i poc contaminat pels turistes i els barcelonins. Sort que algú havia pescat, si hagués estat per nosaltres no haguéssim sopat res de res. El curri no va agafar res de res malgrat recórrer les cinquanta milles.
El divendres va sortir encapotat, amb uns núvols de pluja, que juntament amb el pronostic de tempesta pel cap de setmana, ens van recomanar tirar enredera cap a Cambrils. Hi havia un llevant agradable que ens permetia navegar de cenyida a més de sis nusos. Vàrem fer un bordo a mar i un altre directe fins a Cambrils on arribàvem a les dues del migdia. Malgrat passar al costat d'un banc de tonyines que saltaven fora de l'aigua, cap d'elles va tenir l'amabilitat de mossegar els meus hams. Bé, suposo que es reserven per l'estiu.
Arribar a Cambrils en Divendres Sant complica molt l'alimentació. Ja eren quasi les tres de la tarda i tots els restaurants estaven plens. Finalment vàrem decidir anar a Can Gatell i ho vàrem encertar. Érem els darrers clients que van tenir taula i ens van donar un arrossegat amb espardenyes inoblidable. Era molt agradable dormir al Tempura sota la pluja, malgrat els llamps. Ni l'arrós ni els llamps ens van desvetllar.
Al matí següent vam esmorzar amb els que feien una regata justament en sentit contrari al nostre. Bufava
un ponent suau, enlloc de la terrible tempesta que anunciàvem. Vaig
atangonar el gènova per fer una popa rodona fins al Cap Salou. Curiosament, malgrat que el vent era molt fluix, i que el Tempura té la popa tancada i estreta, navegàvem més ràpid amb popa rodona que a un llarg. Una bona lliçó per un altre vegada. A l'altre banda del cap va sortir un llevant que ens va portar a set nusos de cenyida fins a Torredembarra. Allà, dinar amb els de
Valls i sopar i copes a Altafulla amb uns amics. Ens van donar una tonyina escabetxada meravellosa i uns sorollosos gin
and tonic en un pub d'uns jubilats anglesos.
Aquest matí quedava només la tornada. Con que Deu existeix, ha sortit un terral que ens permetia fer un través amb mar pla.
Anàvem disparats, amb pics de més de vuit nusos. L'alegria ha durat poc, ja que a l'alçada de Calafell el vent ha
rolat a proa i ha caigut. El meravellós terral no ha reaparegut fins a Sitges. Avui no ens dutxarem al Tempura ni dormirem amb la
caloreta de la calefacció de gasoil. Que bé s'està al Tempura.
Quatre dies d'humitat, pluja, fred i incomoditats. Ara mateix tornaria a començar.
