Ones de Garraf

Les ones de Garraf en un dia fred i plujós d'hivern. (28/1/2011)

Núvols, humitat i fred a Garraf. Un dia per quedar-se a casa a la vora de la llar de foc. Desisteixo de sortir i aprofito per veure on puc instal·lar el AIS que he comprat. Revisant comprovo que el Nasa meteorològic que aquest estiu no funcionava simplement esta desendollat. Ho arreglo i penso que posaré la pantalla a la taula de cartes, al costat del plòter. No retiraré el Nasa com havia previst.

Finalment el pintor ha esgotat els arguments i la setmana del 14 pintarà. Al menys això és el que ha promès. Ja tinc la balsa,i els extintors a revisar com cada any. Aquesta vegada, a més toca renovar el certificat de navegabilitat. Aprofito a fer la burocràcia aquests dies d'hivern, ja que en el moment menys pensat sorgirà a la primavera. El que ho dubti que miri la foto presa aquesta tarda de divendres.

P.D, molt decebut per la retirada del Foncia. Ara només té l'al·licient de veure com el Cali es va desenganxant de la cua i esperar que els bascs s'acostin al Praper Virbac que esta intractable.

Neptú és al mar

Aquest divendres vaig sortir amb el Kanavel, el vaixell de fusta del meu amic. Tenia moltes ganes de provar les reparacions que havia fet durant els darrers mesos en un hangar de Port Ginesta. Durant tot el matí em va enviar missatges de mòbil fins a concretar una sortida per a les quatre de la tarda. Els dos vàrem ser puntuals i ràpidament teníem el vaixell aparellat. La sortida del pantalà amb un vaixell de quilla correguda és molt complicat. Quan ajudava a separar la proa dels vaixells veïns se'm va quedar la gafa atrapada en el tensor del back-stay d'un veler amarrat. Ràpidament vaig suggerir que s'abarloes que saltaria a recollir-la. Les presses per sortir a la mar el van fer decidir que ja la recolliríem a la tornada. Semblava ben agafada malgrat que el mànec de fusta d'aquella gafa de fusta i bronze tocava l'aigua.

Vàrem gaudir una vegada més del micro clima del Garraf. Navegàvem amb uns vint nusos de vent amb una mar lleugerament rissada. Justament la mateixa tarda que a la Costa Brava una tempesta impedia que uns helicòpters i un remolcador rescatessin un vaixell de 80 metres que navegava sense govern a 50 milles de Palamós.

Naturalment, al tornar la gafa ja no hi era. Era negre nit i no hi va haver manera de torbar-la. Vaig quedar fotut tot i que la decisió de no recollir-la al moment va ser del patró. Em sentia responsable de la pèrdua. No era una d'aquestes gafes de plàstic que porta tot-hom sinó que es tractava d'una una veritable peça d'antiquari.

Al matí següent el meu amic va estar buscant-la per tots els racons del port amb l'ajuda dels mariners. Resignat per la pèrdua va decidir sortir a navegar. Jo vaig arribar més tard després de passar per Port Ginesta a pagar el mecànic. També vaig estar buscant per tots els racons sense èxit. Quan era al varador perseguint al pintor vaig veure en Neptú caminant per fora el port a punt d'entrar al seu cotxe. Malgrat el meu Alzheimer precoç vaig caure ràpidament en que no podia ser el deu Neptú ja que era fora del port i anava amb cotxe. Era un home als principis de la seixantena agafant el que semblava un trident que no era res més que la gafa del Kanavel. L'home l'havia trobat a les roques de la bocana. Afortunadament era una bona persona que va entendre la pèrdua i em va retornar la gafa. Al mar hi ha molt bona gent. No cal dir l'alegria que va tenir el meu amic quan la va retrobar al pantalà al tornar de la seva navegada sabatina.

Garraf World Race

El vídeo filmat el divendres per la tarda i el dissabte pel mati mostra la variació de vents i condicions climàtiques d'aquesta petita part de la costa . Cal sortir del Garraf per experimentar els plaers de la navegació? Evidentment Si! Ah! seguim sense pintar.

Seguim sense pintar

Les excuses es multipliquen: ara ja parlem del temps, de les vacances de Nadal i de la humitat. La qüestió és que no pintem. El passat divendres vaig anar ben d'hora al varador per activar-la situació. El pintor no hi era. Vaig acabar fent-me càrrec d'un pot de pintura que el transportista no sabia on deixar. Quan va arribar el pintor em va dir "Doctor no tindrà una recepta?". Vaig acabar fent la recepta i acceptant un nou endarreriment de la pintada. Sort que vaig sortir a navegar en un dia boirós de temperatura agradable..

El Tempura també hi era

El Tempura apareix en aquest vídeo descobert a You Tube de la sortida de la Barcelona World Race. És el petit veler que navega amb la major desplegada.

Sortida de la Barcelona World Race 2010

La sortida de la Barcelona World Race. Apostem per la victòria de'n Desjoyeux, encara que li costi desplegar el Codi "0" com es veu al vídeo

El Village de la Barcelona World Race

Jaume Munbrú responent a la premsa. Gràcies a la BWR la nàutica esta començant a ser mediàtica

Desjoyeaux, el fill del creador del Glènans, possiblement el futur guanyador de la BWR.

Michèle Paret i Dominique Wavre, una parella suïssa que només es retroba a les regates. Curiós. Sembla que ella esta molt més "cachas" que ell que té un aspecte d'escanyolit. Segurament però que té d'altres habilitats.

Loïck Peyron i Jean-Pierre Dick, els guanyadors de l'anterior edició.

Barcelona World Race

Tota mala noticia té una contrapartida positiva. Si et va malament la feina, doncs tens més temps per navegar. Si no et treuen el Tempura al varador per pintar, doncs pots anar a la sortida de la Barcelona World Race. Així ho faré.

Espero que aquest any la Guardia Civil ordeni bé els espectadors i no els posi al mig de la trajectòria dels vaixells. Segurament hauran aprés que els velers no poden anar en línia recta a la boia de desmarque que tenen al vent. Estic molt il·lusionat per veure quin paper fa en Cali. És un noi que havia navegat alguna vegada amb nosaltres amb el Farra (un Farr de 31 peus). Recordo que a una de les primeres regates que varem fer amb el Farra, que justament va ser a Garraf, s'ens va quedar una drissa enredada a dalt del pal. En Cali, sense pensar-ho dues vegades i sense arnés, es va lligar un altre drissa a la cintura i aprofitant l'escorada de la cenyida va pujar per la vela fins dalt del pal per desfer l'embolic. A l'arribada la resta de regatistes varen comentar la gesta. Com que no sabien que portàvem un tripulant excepcional, un navegant habitual del Farra, al voltant de la seixantena, va aprofitar el malentès per fer veure que ell havia estat l'heroi.

Vacances de Nadal

Sovint no som conscients del privilegi que suposa viure en un país en el que malgrat no plou mai al gust de tothom, si que ofereix un clima envejable per a tots. Sinó que li diguin al suec del "Akvileja" que fa tres dies es va trobar el seu vaixell bloquejat al pantalà per una capa de 37 cm de gel. El mol innocent volia fer "la navegada de Nadal". Jo si que la podré fer, ja que seguim "sin noticias de Gurb" i tindré el vaixell a l'aigua per anar a la sortida de la Barcelona World Race. I will keep you informed (es nota que ja és aquí la filla americana).

L'infern Català

Es diu que hi havia una vegada un home que s'havia portat malament durant tota la seva vida i que en conseqüència va estar condemnat a anar a l'infern. Malgrat tot, com que no era tant dolent, Sant Pere li va concedir un privilegi i li va preguntar:

- On vols anar, a l'infern català o a l'alemany?
- Com és l'infern alemany? Va respondre l'home.
- Doncs, és un lloc o cada matí baixa un obrer amb un cubell ple de merda i una brotxa. Passa tot el dia pintant de dalt a baix a tots els pecadors que hi viuen.
- I com és l'infern català? Va continuar indagant l'home.
- Doncs, és exactament el mateix. Cada matí baixa un obrer amb els mateixos instruments i fa la mateixa feina.
- Així, on és la diferència? va preguntar l'home tot preocupat.
- Doncs que a l'infern català, un dia l'obrer esta de baixa, l'altre no han portat la merda o s'ha oblidat d'agafar la brotxa.

La conclusió és molt senzilla l'infern català es un bon lloc per viure, però un mal lloc per treballar.

Això mateix és el que m'ha passat. Aquesta setmana tenien que posar el Tempura al varadero per a pintar les ratlles blaves i polir el blanc. Tot era a punt, però diuen que no ha arribat la pintura. Si la cosa s'endarrereix molt arribarem a Nadal que és quan el pintor fa vacances...... País, que diria en Forges.

PD. L'acudit de l'infern es confirma. La setmana passada era la pintura, aquesta esta de baixa amb la grip. El post era premonitori.

Les regates són com les tómboles

Les regates són com les tómboles, i no és perquè es guanyin de forma aleatòria. Ben al contrari, els guanyadors sempre són els més bons. Faci el temps que faci i portin el vaixell que portin. Ho dic perquè els organitzadors saben acontentar a tot-hom. "Siempre toca, sino es un jamón es una pelota". A les classificacions de la regata Corinthian apareixem els cinques del nostre grup el dia de la regata i els setés de la classificació final, malgrat que no vàrem fer les dues regates llargues. El que no es conforma és perquè no vol. A la foto el petit Tempura apareix tapat pels velers de regata (ESP 8590).

Bones cenyides del Tempura

M'hagués pogut imaginar que una regata del 5 de desembre, coincidint amb el pont de la Constitució no podía estar reservada per a "domingueros". Efectivament a l'esmorzar previ a la regata hi van anar arribant un conjunt de vells coneguts experts navegants de Vilanova, el Marítim i el Port Olímpic. Hi havien 12 vaixells inscrits al grup de creuer i 3 al de promoció. No cal dir que el Tempura era el més lent per ràting. El recorregut era un triangle olímpic amb les boies separades una milla i mitja. En definitiva, una feinada pels dos sèniors i pel jove inexpert.

Bufava un vent de 260º de més de 15 nusos que feia unes ràfegues que en contacte amb els penya-segats del Garraf produïa unes rolades curioses. El cel era cobert, però la temperatura agradable. Només van caure unes gotes quan aparellàvem.

Malgrat tot vàrem fer una bona sortida i una millor cenyia. Vàrem passar els quarts a la boia de cenyida. Estàvem contents ja que ens manteníem al mig de la flota malgrat que teníem menys tripulants i molt pitjor ràting. Malauradament al primer llarg ens va costar aixecar el genaker i ens varen passar dos vaixells. Posteriorment les coses es varen anar complicant. El jove acompanyant es va marejar i teníem que esperar que el pobre noi descarregués per a poder fer les maniobres. El Tempura però es mostrava superb a les cenyides, especialment quan pujava el vent. Aguantava l'angle de cenyida millor que els regata més lleugers. Al final vàrem acabar vuitens en temps compensat, però a tres minuts del cinquè. En tot moment vàrem estar dins de la regata. El que té molt mèrit si considerem els contrincants, la tripulació reduïda i l'aspecte del Tempura: ancora a la proa, enrotlladors, veles de dacron. En tot cas, em costarà molt tornar a convèncer al meu jove que vingui a una regata. Potser no vindrà ni al dinar de Nadal.

Regata de Nadal

El Tempura s'estrena en una regata de boies a Port Ginesta. És la prova de Nadal que esta dins la Regata Corinthian que surt del Marítim de Barcelona el dissabte, fa la competició de Nadal a Port Ginesta el diumenge i retorna a Barcelona el dilluns. També s'estrenarà en l'art de la competició nàutica el company de la meva filla. Espero, pel meu bé que li agradi. (foto: port del Garraf ahir al vespre amb l' iphone)

Costa de Ponent

Que curtes són les tardes de novembre, però que boniques....

Fondejant amb una línia a terra

Aquest vídeo irònic presenta la feinada de fondejar llançant una amarra a terra. L'aventura la vaig fer amb el meu nebot aquest estiu a Menorca. Malgrat tot el Tempura es va moure tota la nit i la novia del meu nebot, tot i ser molt esportista, va quedar totalment marejada. Espero que no sigui la darrera vegada que puja al Tempura.

Vosté que hi fà aquí

Un venedor del Saló que m'estava mostrant un Grand Soleil em va preguntar quin vaixell tenía. Quan li vaig dir un Hallberg Rassy 34, em va respondre: "I vostè que hi fà aquí?". El venedor té molta raó. Desprès de visitar el Saló torno molt content a navegar amb el meu petit veler. És una meravella. Aquest vídeo filmat aquest matí en és una mostra.

Venen a comprar o a mirar?

La foto correspon a un dels que denomino creuer-monovolum. Aquest és de Moody, l'inventor.

Aquesta tarda he visitat el saló amb en Jordi i he comprovat que seguia solitari. Hem volgut xafardejar uns catamarans i una hostessa alta i guapa ens ha barrat el pas. Sense miraments ens ha preguntat si veníem a comprar o a mirar. La pregunta era sorprenent, però m'ha fet gràcia ja que la noia semblava poc disposada a perdre temps. Volia vendre els catamarans de 50 peus sense dilacions. Suposo que pensava que no fèiem cara de compradors i ja érem a divendres, molt aprop de la cloenda. Afortunadament un venedor ha intercedit en la nostra ajuda i ens ha deixat passar tot informant-nos que els catamarans també es podien llogar. Definitivament no fem cara de compradors de catamarans.

No als creuers-monovolum

La visita al Saló Nàutic flotant ha estat una mica decebedora, no només pel reduït nombre de marques i de vaixells sinó pel tipus de velersexposats. Segurament estic tornant-me vell, però no m'agraden aquests velers inspirats en els monovolums. Com tampoc m'agraden els monovolums o els tot-terrenys d'anar per l'autopista. Ara, Beneteau ha tret un creuer hibrid de motoveler imitant al Moody que també hi era amb dos models nous. Són horrorosos! No deuen servir per navegar, només són per estar confortablement al pantalà i per fondejar en una cala amb mar pla i molt de sol. Només em va semblar excepcional el Solaris de 60 peus que estava exposat. Tant fantàstic com el seu preu, al voltant de tres milions de euros. Dels més normals, destacaven els X, amb models de regata i de creuer de luxe i tot un assortit de Bavaria, Jeanneau i Beneteau. Tots directament orientats a la navegació "dominguera". Entenc que la crisi hagi reduït la participació, però em costa de creure que també fomenti el mal gust. (El de la foto és un que vaig creuar pel Nord de Menorca, només un enyorança del tipus de vaixell que estava absent).

El Caos ja ha sarpat

Sailing from Tarragona from taru tuomi on Vimeo.

Aquest divendres per la tarda vaig anar a Port ginesta armat amb la càmera fotogràfica per immortalitzar el Caos abans de la seva partida. Massa tard! havia sarpat pel matí. El vídeo és del Caos. M'encanta per la similitud amb el meu Tempura. Algun dia jo també ho faré.