Llampuga

Aquest cap de setmana de la Mercè tinc l'oportunitat de navegar fins a darrera hora ja que la meva dona és fora. No he desaprofitat l'ocasió. Ja tinc controlat on és la pesca i ahir vaig ser-hi a l'hora precisa, a la posta de sol. La recompensa: una tonyineta que vaig retornar al mar i una llampuga que va anar directament al cove. Llàstima que avui ha estat un dissabte plujós i he hagut que quedar-me a casa.

Tonyineta

Arribada la tardor els pescadors fondegen a pocs metres de la costa perseguint les dorades. Hi ha molta gent, ja que diuen que és l'única costa propera a Barcelona que encara té pesca. Jo he retornat a les meves navegades solitàries de les tardes de divendres. No m'agrada estar aturat. Prefereixo fer el curri. Ara piquen tonyinetes, tant petites que les he retornat al mar. A veure si creixen una miqueta i es poden pescar d'aquí a un parell de mesos.

La bufada del rellotger

Una setmana abans de sortir de vacances vaig veure que el Tempura feia un fum blanc, especialment quan pujava de revolucions. Ho vaig comentar amb el mecànic que em va fer una tele-visita ja que era Juliol i estava molt atrafegat. Va dissertar sobre les diferents classes de fum. El girs que quedava arran de mar era de gas-oil, el blanc que pujava cap d'alt era d'aigua, etc... però no em va aclarir de que era el meu. Hem va recomanar que buides el filtre de gas-oil i va aprofitar per vendre'm un additiu de porcellana per l'oli del motor. Així no el "griparia". Òbviament el filtre estava net i segurament l'additiu no calia. Malgrat tot, amb dificultat vaig desfer la rosca de sota i el vaig purgar. Naturalment no va deixar de fer fum durant tota la travessa a Mallorca. Afortunadament vaig fer una gran part del trajecte a vela. El fum va continuar durant tota la volta a l'illa i va sonar l'alarma de la temperatura quan amarrava a Porto Cristo. Vaig comprovar que sortia aigua per l'escapament, però per si de cas vaig canviar el rodet. El que me'l va vendre em va dir que vigiles que el circuit d'aigua salada no estigués embossat per un plàstic. No em vaig atrevir a desmuntar-lo ja que ho veia molt complicat. Si que em vaig submergir per rascar les entrades d'aigua de la cua, que també semblaven totalment netes. L'alarma va tornar a saltar amarrant a la Ràpita, però tot estava aparentment en ordre. Finalment, arribant al port de Sta. Eulària (Eivissa) l'alarma va tornar a sonar i vaig tenir que amarrar ajudat per una zodiac dels mariners. Ho havia de resoldre malgrat que era dissabte del mes d'agost. Desprès de recórrer varies marines amb unes secretaries meravelloses i uns despatxos impressionants, vaig trobar un veritable professional. Un mecànic simpàtic que va començar a desfer tubs del circuit d'aigua salada i a bufar per ells. Als pocs minuts va descobrir que hi havia una petita fuga al filtre d'aigua salada. Aquesta escletxa impedia que es fes el buit i reduïa substancialment l'aigua del circuit. Per això funcionava quan el vaixell corria ja que la mateixa arrancada feia pujar l'aigua, i en canvi no circulava quan estava al ralentí i parat. L'averia es va resoldre eliminant el filtre ja que s'havia de demanar a Madrid i tardaria uns quants dies. Em va cobrar la misèria de 50€ i em va explicar com ho havia de muntar quan rebés el recanvi. No deixa de sorprendre'm que a la nàutica hi hagi gent tant professional. Llastima que és difícil identificar-los entre tants "llestos". Es tractava d'una simple bufada, però s'havia de saber com i quan fer-la.

No cal dir que tampoc l'he trobat a Castelldefels ni a Barcelona. Ja rebré el recanvi al setembre. Sort que he pogut seguir navegant.

The music please!

Anada i tornada de les Balears from Joan Gené on Vimeo.

Ja porto una setmana treballant i sembla que fa un segle que vaig ser a les Balears. Aquest vídeo en és un record. Una de les anècdotes divertides es va produir al fondeig d'Espalmador. Vàrem arribar de bon matí desprès un fondeig molt mogut a Ses Illetes. Ens venia de gust baixar a terre a banyar-nos a la zona de mar obert ja que dins de la cala l'aigua era bruta de tanta gent que hi havia. Vàrem fondeijar separats de tothom, però al retornar estàvem rodejats, especialment amb perill de col·lisió amb un gran vaixell a motor anglès habitat per tres obesos que semblaven pare, fill i mariner amb "dret a frec". Ens vàrem passar el dia vigilant-lo i afortunadament no vàrem xocar i quan va marxar la gent va tenir l'amabilitat de moure's. Un altre vaixell que semblava d'un constructor alacantí que havia col·locat el dèficit a la CAM el va orientar a fondejar en un lloc correcte, sobre tot, vigilant que estès prou separat. Al fer-se fosc tots vàrem sopar a coberta i vàrem contemplar els estels prenent una copa. Els del vaixell anglès, a més de preparar un suculent sopar, van posar música. Fet que va encendre al constructor alacantí que va cridar des de coberta:-"the music please!"-. Es va produir immediatament el silenci, bé no del tot. Només sentíem rugir del ralentí del potent motor del constructor que no va tenir cap objecció en deixar-lo en marxa tota la nit.

Regata Puig de Vela Clàssica

4th Regata Puig Vela Clasica - Kanavel from Joan Gené on Vimeo.

Aquest dissabte vaig navegar com a convidat al Kanavel que defensava l'honor del Club Nàutic Garraf a la Regata Puig de Vela Clàssica. Tot un espectacle amb la presencia del Marikita i altres vaixells espectaculars. Malgrat l'aparent desorientació del canya del Kanavel que mostra el vídeo vàrem quedar novens dins de la categoria de vaixells clàssics.

Les llegendes dels vaixells

Tots els vaixells tenen una llegenda que sovint és molt més interessant que la seva història real. El de la Foto de dalt diuen que és d'un senyor molt ric que sempre busca companyia per  fer uns viatges increïbles. Aquest any sembla que vol anar al Carib. De fet avui he vist que ja estan acabant els arranjaments. Fins i tot han polit la teca. Potser és veritat? El de sota és el Tuvalu. Diuen que és d'uns que sortiran a donar la volta al mon. Efectivament li han col·locat un arc amb equipament, plaques solars, generador eòlic, timó de vent, etc... L'altre dia hi van posar unes banderetes i avui ja no hi és. Potser serà veritat? El cercaré per la xarxa.

Bufacaldos

El passat mes de febrer vaig publicar un post sobre aquest bot que va despertar la curiositat d'en Capitán Valdés. Ahir vaig tenir la sorpresa de veure'l exposat ja que aquest cap de setmana s'ha organitzat una regata Garraf-Murtra anomenada Bufacaldos, en honor del bot. Mostrava una placa informativa: "Bot Eivissenc, Mestre d'Aixa Vicent Costa". Ara ja en sabem més.
PD. Avui diumenge 3 de juliol, el Museu Marítim l'estava mesurant suposo per catalogar-lo.

Travessa frustrada a Andratx

Desprès de grans preparatius i de posar-hi molta il·lusió va arribar l'anhelat dia de revetlla de Sant Joan. Havia previst un pont llarg a Mallorca amb la família i una parella de joves amics. La Meteo anunciava un component nord i una Tramuntana que apareixeria moderada la matinada de la revetlla. Malgrat tot varem decidir salpar. El meu amic del vaixell de fusta que volia anar a Pollensa amb els nens la nit anterior havia desistit. Va modificar la ruta i va passar el cap de setmana al Delta. Jo seguia amb interès d'anar a Mallorca. Havia abandonat la idea d'anar a Pollensa per la Tramuntana ja que pensava que un rumb més sud seria molt més còmode.

A les cinc de la tarda sortíem contents del Garraf amb els dos tripulants novells. L'inici de la travessa va ser agradable, però a les poques milles (4 o 5) el noi ja estava totalment marejat. No el va animar la visita dels dofins ni que tots gaudíssim de la tarda més llarga de l'any. El teòric component Nord era més aviat un Sud-est que  anava rolant de forma antihoraria. Jo intentava animar al marejat dient que ara entrava de través, però que aviat vindria de l'aleta. No hi va haver manera. Quan portavem 35 milles, el noi es volia morir. No sabia que fer per fugir del Tempura. En aquell moment vaig decidir canviar de rumb per a fer que les onades vinguessin de popa. Vàrem acabar a l'Ametlla a les 6 del matí desprès de tirar uns petards pel camí. Lògicament l'anunciada Tramuntana ens la vam trobar de proa en arribar el Delta.

Les desgràcies no vàren acabar aquí. El dissabte ens anunciaven per telèfon que malauradament havia mort el marit d'una infermera amiga. Òbviament vàrem decidir tornar el mateix dia per anar a l'enterrament el diumenge. Però per compensar tanta desgràcia, Deu (que deu existir) ens va premiar amb un Garbí de 12 nusos que ens va portar amb espi des de l'Ametlla fins a Torredembarra. El noi no només no es va mareijar sinó que va gaudir molt de la travessa. Li vaig aclarir però que això no passa sovint i li vaig explicar el concepte de felicitat d'en Pérez Reverter.

S'acosta Sant Joan

 

Vaixell de fusta al Port de Tarragona aquest hivern

Coincidint amb un augment de la temperatura política al carrer i a les places ha arribat el bon temps. Ja ha deixat de ploure, ja queden enrere els diumenges d'hivern dinant amb la família al Serrallo i contemplant el "vaixell pirata" amb els nebots. Finalment podrem sortir cap a les illes el proper pont de Sant Joan. La predicció meteorològica prediu de moment una bona berbena per a passar al mar. Pensem sortir la tarda del dijous i tornar el diumenge. No sé si tirar cap a  Formentor - Pollensa o cap a la Dragonera - Andratx. Les dues són bones opcions. Llàstima que esta prevista una regata per a cada banda. Haurem de veure cap on bufa millor el vent i cap on hi han menys barcelonins.

La felicitat del primer dia

Mireu la cara de felicitat d'aquest home que recull el seu HR 37 nou a la drassana Hallberg Rassy  de l'Illa d'Ëllos. Només tornarà a sentir aquesta sensació de plaer el dia que aconsegueixi vendre'l.

Cala Pregonda

Aquests dies de calor i els problemes amb el sistema sanitari em porten cada dia més a somiar amb unes vacances que s'acosten ràpidament. Massa ràpidament.

Amb en Cali a la regata Conde de Godó

Avui regata de clasics Conde de Godó amb en Kanavel. De moment un paper bastant discret, però he tingut la gran alegria de poder saludar a en Cali Santmartí del vaixell We are Water de la regata Barcelona World Race.

Quan comença la Llevandatada

Quan comença la llevantada, al Garraf bufa un vent meravellós de 20 nusos que et porta al través mar endins sense grans ones. Ahir es va donar aquesta circumstancia. Els nois dels 49er volaven. Fins i tot varen sortir els Optmist. Suposo que per curtir-se. Amb la companyia del meu veí del vaixell de fusta vàrem fer una sortida amb genaker que va mantenir la corredora a més de 7 nusos. Molt divertit, però res a veure amb quan navegava aquesta "rasca" amb el Hobie Cat. Vaig gaudir però també vaig enyorar l'adrenalina de les planejades al trapezi. Un parell de velers que curiosament anaven arrissats ens van fer un amago de pique, però no hi va haver color. Crec que han posat el seu vaixell a la venda.

Es comença respirar aire de vacances

Aquests dies quan al matí baixo caminant cap al centre a treballar començo a respirar aire de vacances. Fa una bona temperatura i la llum em recorda les albes a Soller fondejant desprès d'haver arribat tard al vespre de la travessa des de Garraf. Molts anys ha estat la primera nit de vacances al Tempura. Per avançar cap a aquest moment he estat repassant la coberta del Tempura i els petits cops al gelcoat. Res en comparació a la feinada que deuen tenir els armadors d'aquests velers de fusta de Saint Tropez i de Menorca

Fotos de la regata de La Petrolera

 En Mariano i jo mateix a la cinquena fila

 El Tempura davant d'aquest gran Hanse blau arrissat

El tempura segueix davant del Hanse blau i apareix al primer pla aquest vaixell vermell

Aquestes són les fotos de la Petrolera en les que surt el Tempura. En ambdues és al centre la imatge amb el logo de Hallberg Rassy a la vela, una especie de gran R en un vaixell blanc amb una línia blava i la patent també blava. Llàstima que aquest vent fort només ens va ajudar a sortir. Desprès va desaparèixer totalment i només quatre vaixells vàren conseguir arribar-

Són molt més glamuroses les regates d'Antigua que ens mostren la Taru i l'Alex a la seva web i les imatges de quant estan navegant amb el Sojana.

També aprofito el post per felicitar a en Joan Sol per l'editorial que li va dedicar el diari Avui al seu blog El Mar és el Camí el passat dissabte. Un merescut reconeixement al líder dels blogaires nàutics.

Sempre ens quedarà Sète

Davant la previsió de pluges i de mal temps, vàrem decidir deixar amarrat el Tempura i pujar a Paris. De tornada hem parat a Sète a menjar unes ostres. Afortunadament les previsions es varen complir i en canvi a París varem gaudir d'uns dies d'estiu. En Mariano va fer la Ruta de la Sal més ràpida de la història. Sortien a les nou del matí de Barcelona i a les 12 ja sopaven a Eivissa. El guanyador absolut va ser el nostre amic Amador Magraner de l'Acrobat, que amb una tripulació experimentada de Pollença va tenir els pebrots de posar l'espí a Barcelona i no baixar-lo fins a Eivissa, malgrat suportar ratxes de quaranta nusos. L'altre amic, en Zander del Jadic no va tenir tanta sort ja que va trencar el pal. La Ruta de la Sal, que aquesta vegada es va fer en memòria d'en traspassat Farrés, sempre esta plena d'emocions.

Reparant la coberta

Calpe

Garrucha

Garrucha

Per fer una mica de vacances he emprat les dues darreres tardes a reparar la teca de la conerta. Tot una feinada el reposar els taps, polir, netejar,....  Però m'ha permès començar a sentir les sensacions del viatge de l'estiu. De moment no hi haurà travessa de Setmana Santa. La previsió de pluges ens ha desanimat. Presento fotos de viatges anteriors que donen un ambient d'estiu, de dormir al port i de menjars exòtics "bogabante". Deu ser un animal nou del Mediterrani. M'ha fet molta enveja el fondeig de la Taru i l'Alex

Back to Garraf

Per fugir de la disbauxa sanitària, que millor que una navegada amb espí i escoltar les històries indiviuduals de "La Petrolera". Dels més de quaranta velers participants, només tres vàren arribar a temps.

Balena

No comentaré la regata ja que la manca de vent va deslluir el nostre resultat. De tota manera vaig gaudir d'un meravellós dia estiuenc de navegació i de la companyia d'en Mariano. El més interessant va ser que cap a les sis, al llevar-me desprès de fer un cop de cap, el meu company em va dir: "fa una hora que no avancem." Ens trobàvem unes 20 milles davant de Torredembarra. Hi havien tres nusos de vent al cap del pal, però l'absència de vent a la superfície només permetia que ens moguéssim al través a una velocitat d'un nus. Estàvem parats. "T'has perdut els dofins, fa molta estona que escolto com bufen. Amb la foscor no els he pogut veure". Al començar a clarejar vaig veure com a uns cent metres hi havia una cosa molt grossa que bufava i treia un petit xorro d'aigua. Només podia ser una balena. La primera que veig amb el Tempura. Vaig fer aquesta foto moguda que no es veu res de res. L'espectacle va valdre la pena. No ens hi vàrem acostar ja que estàvem en regata. Rucs!

La Vela a la portada de La Vanguardia

En temps de crisi i de futbol és d'agrair que La Vanguardia avui hagi publicat l'arribada del Virbac-Paprec 3. Des d'aquest blog vull felicitar a en Jean Pierre Dick i a en Loïck Peyron. També a l'equip Mapfre que per estrenar-se en les regates de circumnavegació ha fet un excel·len paper. Felicitats a l'Iker Martinez i a en Xabi Fernández. És nota que a més de bascs són campions olímpics. Ara queda esperar la resta de participants, especialment al meu amic Cali que també té tot el seu mèrit.

Aquest any l'acabem

La regata de "La Petrolera" per a solitaris i a dos, desprès de dotze edicions s'ha convertit en un clàssic del litoral català. Pel Tempura suposa un veritable repte. Encara no l'hem pogut acabar. El primer any ens vàrem retirar a les tres de la matinada quan una pantocada va arreplegar a en Mariano a la proa i li va trencar el menisc. El segon, a les sis de la tarda del dissabte ens vàrem atipar de fer bordades davant de Sitges amb un vent de proa que ens impedia avançar. L'any passat ens vàrem retirar avorrits d'esperar l'arribada del vent per tornar. Naturalment, seguint la llei de Murphy i totes les lleis marineres, el vent va bufar tant aviat havíem arrancat el motor. Aquest any, ens hem proposat acabar. Costi el que costi.

La coberta de teca

Ara que tinc el Tempura perfectament pintat em toca revisar la teca. La fusta és material fungible i amb el sol i els anys es va desgastant. No em crec als que diuen que l'aigua de mar la conserva, ja que les zones més mullades (proa i plataforma de bany) són les més desgastades. El problema és repassar el Silkaflex que queda massa alt o reposar el que ha saltat. Cal posar-li imprimació per que agafi. Ja en tinc pràctica. Però el veritable problema són els taps. Alguns queden a ras de la rosca que subjecta la teca a coberta. He tret alguns cargols, però en la majoria no hi puc posat el tap ja que només queda la profunditat del gruix del cap del cargol. La solució és ben senzilla. No ser tan neuròtic i relaxar-me una mica. Acavo veient unes coses que ningú més ho veu.

El darrer bany d'hivern

El passat divendres, amb les presses per sortir a navegar desprès de quasi un mes de pintures i arranjaments, se'm va quedar atrapada l'hèlix amb el mort. Eren les quatre, feina una tarda molt agradable. Em moria de ganes de sortir. Ràpidament vaig pensar que si avisava el bussejador ja em podia oblidar de navegar aquella tarda. El dissabte tenia guàrdia i dinar familiar el diumenge. La sogra es diu Pepa. Així que entre les ganes de navegar i les de fer una dolenteria, vaig decidir fer un capbussó. El meu amic del vaixell de fusta que envernissava la coberta m'observava amb una rialla. Despullat i guarnit amb unes ulleres de piscina roses de la seva filla, em vaig tirar a l'aigua. No cal dir que estava gelada. Feia tant fred que no aguantava gens l'apnea sota el Tempura. Van caldre tres submersions per desfer l'embolic. Finalment vaig poder sortir a navegar. Estic content de comprovar en viu i en directe que tinc les coronaries a prova de bomba. Amés, avui dilluns ni tan sols estic constipat. Ha estat una bona forma d'acomiadar l'hivern.

Més val anar a passejar

Alguns dies són un acumul de males noticies. Anuncien una fuita radioactiva al Japó com a conseqüència del tsunami, en Gadafi guanya terreny als rebels, el rector de la Universitat em comunica una retallada del 15% del pressupost, i m'han retingut una part de la nòmina fins que presenti no sé quins papers. Costa trobar estímuls per seguir endavant. Només voldria anar a seure en aquest banc de Garraf i contemplar la posta de sol abans de sortir a navegar tota la nit. Potser només m'ajuda la lectura dels pensaments de l'Albert Bargués durant la seva volta al mon a la regata de la Barcelona World Race. Realment és un mestre d'encaixar adversitats. Les seves reflexions d'un home normal enmig de campions sobrehumans ajuden a no tirar mai la tovallola. Potser no és tan normal.

Tothom vol pintar

Avui quan he anat a pagar el pintor (que afortunadament s'ha moderat) m'ha dit que havia rebut varies demandes per pintar el buc de diferents vaixells que volen ser tan bonics com el meu. Els ha castigat com en a mi. Fins l'any que ve! que aquesta tècnica és molt laboriosa i dona molta feina. Ara que ja ve el bon temps ja estarà molt ocupat pintant les patents dels que només naveguen a l'estiu. Espero que aquest de la foto no s'hagi posat a la cua, ja que no és probable que arribi a Nadal.

L'Amadea ha mort

El Tempura ja esta llest per tornar a surar. M'ha costat molt fer fora la sombra de les lletres del seu antic nom, Amadea, de quan era un vaixell de banera alemanya. No cal dir que el Tempura ha tornat a nèixer.

La propera setmana

Estem amb els darrers retocs. He aprofitat que tenia que passar el certificat de navegabilitat per compar una radio portàtil amb bateria de liti d'un sol ús (caríssima i obligatòria) i per instal·lar un AIS. Crec que és un instrument que pot ser molt interessant per les travesses. Sempre m'ha fet mandra posar una paella de mig metre de diàmetre al pal. Empitjora l'estabilitat i dificulta el pas del gènova. L'AIS és una bona solució ja que tots els vaixells professionals en porten i per tant emeten senyal. Segurament és poc probable col·lisionar mar endins amb un altre vaixell esportiu. Espero que en un futur tothom en tingui que portar. Els radars tampoc son adequats per identificar objectes flotants no identificats que serien l'altre possible cause de col·lisió. En tot cas és un aparell molt divertit i molt xafarder. Dona molta informació dels vaixells que et trobes en les travesses. M'agradaria posar també una placa solar, però el lloc adequat per instal·lar-la sense trencar l'estètica és on actualment tinc la balsa salvavides. Podria posar la balsa al balco de popa i la placa davant del parabrisa. Però em sembla complicat. A vela sempre és molt negatiu posar pesos a proa i a popa. Ja ho aniré madurant. De tota manera ja em clavarà prou en Miquel Àngel. A la foto apareixen en Jairo i el seu ajudant acabant la Capella Sixtina. Em sap greu tenir que estar "navegant" amb l'ordinador aquest cap de setmana tant llarg i solejat.

Quasi

Segurament en Miquel Àngel va tenir menys problemes per pintar la Capella Sixtina que en Jairo per pintar el Tempura. Ha plogut, ha fet vent, fred i moltes altre coses però finalment desprès de tres setmanes és comença a veure la diferència entre bavor (acabat) i estribord (en progrés).

Ja estem pintant

El bon temps ha permès pintar el Tempura. Seguint les instruccions del astiller, en Jairo pinta la banda de la banyera amb Epifanes color 029, la banda gruixuda amb gelcoat i la línia de flotació amb pintura De Ijssel out of Holland del color Hallberg-Rassy DC 30583. Esprem que quedi perfecte amb tanta sofisticació.

Paraules al Voltant del Món

Ahir es va presentar el llibre de l'Albert Bargués: "Paraules al Voltant del Món". Una presentació original per un llibre original d'un personatge original. La Natalia Via Dufresne, en Bruno Garcia o el seu cunyat encorbatat, entre d'altres vàrem llegir un tros del llibre al mateix temps que comentaven la seva visió del personatge. L'acte va ser massiu, distret i estimulant. Vaig sortir amb ganes de llegir aquest diari de les seves reflexions durant la darrera Barcellona World Race. El Licor 43 va ser un bon planter de navegants catalants d'altura. L'Albert en és un d'ells. Segurament un dels més originals. Un regatista professional més interessat en navegar que en guanyar regates. Una persona curiosa. Hem de llegir el llibre!.

Finalment pinten

L'Arca de Noè ja esta pintada i el Tempura aviat! ja han començat a rascar.

Avui és el gran dia

Finalment avui posaran el Tempura al varador. Desprès d'un llarg i calorós anticicló començarem a pintar la propera setmana amb previsió de pluja, vent i fred. Què hi farem? Ah!, el bot que va despertar l'interès del Capitan Valdés s'anomena "Bufacaldos".

Arca de Noè

Aquest matí no he anat a treballar. M'he aixecat d'hora com cada dia, però en lloc de caminar cap a la feina he agafat el cotxe per anar a Garraf. He col·locat la balsa, els extintors i les armilles revisades. Tranquil·lament he esperat l'arribada del tècnic que m'ha instal·lat l'AIS i m'ha portat una radio VHF portàtil amb una bateria de liti caríssima d'un sol ús que es veu que ara cal per la revisió. El temps ha passat volant.



L'amic de l'arca de Noè ja té la feina molt avançada. Fa mesos que esta repassant el buc de fusta i ara sembla que ja esta a punt de d'envernissar. Aviat hi podrà seguir vivint. De ben seguir que no hi ha deixat de viure.

Jo segueixo sense pintar. Tot esta previst per la setmana del 14. Ahir m'ho va confirmar el pintor. De tota manera em temo el pitjor. A Port Ginesta, avui deien que el travel-lift de Garraf esta en reparació. Esperem que sigui una falsa alarma.

S'acosta la primavera

Desprès d'un cap de setmana laborable a Évora (Portugal), he agafat una tarda de festa per anar a trobar el tècnic que ha d'instal·lar l'AIS al Tempura el proper dimecres. L'anticicló que ha impedit estrenar l'esperat augment del límit de velocitat a l'autovia, ens ha regalat una tarda magnífica. Es comença a sentir la primavera. La tarda s'allarga. He recollit la balsa revisada a Cosalt. La llum a la Fira d'Hospitalet és de finals d'hivern. Es palpa el bon temps. De sobte tinc més energia. He d'acabar els deures perquè abans de que me'n adoni estaré navegant. En Mariano ha renovat el meu carnet de capità, he de comprar les bengales, el material de seguretat esta revisat. Ah! Encara no han començat a pintar el Tempura.

Ones de Garraf

Les ones de Garraf en un dia fred i plujós d'hivern. (28/1/2011)

Núvols, humitat i fred a Garraf. Un dia per quedar-se a casa a la vora de la llar de foc. Desisteixo de sortir i aprofito per veure on puc instal·lar el AIS que he comprat. Revisant comprovo que el Nasa meteorològic que aquest estiu no funcionava simplement esta desendollat. Ho arreglo i penso que posaré la pantalla a la taula de cartes, al costat del plòter. No retiraré el Nasa com havia previst.

Finalment el pintor ha esgotat els arguments i la setmana del 14 pintarà. Al menys això és el que ha promès. Ja tinc la balsa,i els extintors a revisar com cada any. Aquesta vegada, a més toca renovar el certificat de navegabilitat. Aprofito a fer la burocràcia aquests dies d'hivern, ja que en el moment menys pensat sorgirà a la primavera. El que ho dubti que miri la foto presa aquesta tarda de divendres.

P.D, molt decebut per la retirada del Foncia. Ara només té l'al·licient de veure com el Cali es va desenganxant de la cua i esperar que els bascs s'acostin al Praper Virbac que esta intractable.

Neptú és al mar

Aquest divendres vaig sortir amb el Kanavel, el vaixell de fusta del meu amic. Tenia moltes ganes de provar les reparacions que havia fet durant els darrers mesos en un hangar de Port Ginesta. Durant tot el matí em va enviar missatges de mòbil fins a concretar una sortida per a les quatre de la tarda. Els dos vàrem ser puntuals i ràpidament teníem el vaixell aparellat. La sortida del pantalà amb un vaixell de quilla correguda és molt complicat. Quan ajudava a separar la proa dels vaixells veïns se'm va quedar la gafa atrapada en el tensor del back-stay d'un veler amarrat. Ràpidament vaig suggerir que s'abarloes que saltaria a recollir-la. Les presses per sortir a la mar el van fer decidir que ja la recolliríem a la tornada. Semblava ben agafada malgrat que el mànec de fusta d'aquella gafa de fusta i bronze tocava l'aigua.

Vàrem gaudir una vegada més del micro clima del Garraf. Navegàvem amb uns vint nusos de vent amb una mar lleugerament rissada. Justament la mateixa tarda que a la Costa Brava una tempesta impedia que uns helicòpters i un remolcador rescatessin un vaixell de 80 metres que navegava sense govern a 50 milles de Palamós.

Naturalment, al tornar la gafa ja no hi era. Era negre nit i no hi va haver manera de torbar-la. Vaig quedar fotut tot i que la decisió de no recollir-la al moment va ser del patró. Em sentia responsable de la pèrdua. No era una d'aquestes gafes de plàstic que porta tot-hom sinó que es tractava d'una una veritable peça d'antiquari.

Al matí següent el meu amic va estar buscant-la per tots els racons del port amb l'ajuda dels mariners. Resignat per la pèrdua va decidir sortir a navegar. Jo vaig arribar més tard després de passar per Port Ginesta a pagar el mecànic. També vaig estar buscant per tots els racons sense èxit. Quan era al varador perseguint al pintor vaig veure en Neptú caminant per fora el port a punt d'entrar al seu cotxe. Malgrat el meu Alzheimer precoç vaig caure ràpidament en que no podia ser el deu Neptú ja que era fora del port i anava amb cotxe. Era un home als principis de la seixantena agafant el que semblava un trident que no era res més que la gafa del Kanavel. L'home l'havia trobat a les roques de la bocana. Afortunadament era una bona persona que va entendre la pèrdua i em va retornar la gafa. Al mar hi ha molt bona gent. No cal dir l'alegria que va tenir el meu amic quan la va retrobar al pantalà al tornar de la seva navegada sabatina.

Garraf World Race

El vídeo filmat el divendres per la tarda i el dissabte pel mati mostra la variació de vents i condicions climàtiques d'aquesta petita part de la costa . Cal sortir del Garraf per experimentar els plaers de la navegació? Evidentment Si! Ah! seguim sense pintar.

Seguim sense pintar

Les excuses es multipliquen: ara ja parlem del temps, de les vacances de Nadal i de la humitat. La qüestió és que no pintem. El passat divendres vaig anar ben d'hora al varador per activar-la situació. El pintor no hi era. Vaig acabar fent-me càrrec d'un pot de pintura que el transportista no sabia on deixar. Quan va arribar el pintor em va dir "Doctor no tindrà una recepta?". Vaig acabar fent la recepta i acceptant un nou endarreriment de la pintada. Sort que vaig sortir a navegar en un dia boirós de temperatura agradable..

El Tempura també hi era

El Tempura apareix en aquest vídeo descobert a You Tube de la sortida de la Barcelona World Race. És el petit veler que navega amb la major desplegada.

Sortida de la Barcelona World Race 2010

La sortida de la Barcelona World Race. Apostem per la victòria de'n Desjoyeux, encara que li costi desplegar el Codi "0" com es veu al vídeo