Ja som al Saló

Ja he de posar la capota per sortir a navegar les tardes del divendres. Es fa fosc més aviat i les tonyinetes ja s'han amagat. Damunt mostro el cel rogent de fa deu dies. És conegut que presagia pluja o vent. En aquest cas: vent. Aquest cap de setmana ha estat noticia a la televisió que per primera vegada a Catalunya més de la meitat de l'energia produïda ha estat eòlica. Llàstima que han calgut ratxes mantingudes de més de cinquanta nusos per aconseguir aquesta fita. Només tenim el 6% dels molins de l'Estat. M'agradaria que no fos noticia que ens alimentem amb energies renovables. Gràcies a Deu que tenim els verds al govern. En tot cas, no era un cap de setmana per a navegar a menys que no es volgués baixar el record de la travessa entre Barcelona i Mallorca.



Aquests dies són adequats pel manteniment del vaixell i per reprendre els escrits del blog. Justament amb una energia renovada desprès de la reunió de bloguers del Saló organitzada pen Joan Sol. Va ser molt interessant. He de felicitar-lo tant pel lloc que va escollir , la Taverna de la zona de Navegació Tradicional del Saló, com pel clima que va mantenir. Es respirava cordialitat i un interès legítim per la feina dels altres. Vàrem intercanviar experiències i vam poder conèixer molts dels autors que ens llegim per la xarxa. Hi havia una àmplia representació. Alguns mostraven blogs molt ben documentats com el Bitàcora elaborat per bibliotecaris del Museu Marítim de Barcelona, altres fets per veritables professionals del mar com el del "Mar de Proa", i fins i tot els que explicaven experiències úniques com la travessa de l'Onawind Blue a les illes amb un vaixell fet pel mateix autor. Em va sobtar també l'esperit col·leccionista i meticulós d'un professor de Tarragona que col·leccionava fitxes amb fotografia inclosa de tots els vaixells que recalaven al seu port. Malauradament no recordo l'adreça. El diumenge el vaig acabar amb la película Julie & Julia que explica la història d'una noia dels suburbis de New York que va aconseguir el somni de fer-se escriptora, que no milionària, publicant un blog de cuina. Tots els blogaires tenim molt en comú. Escrivim per a calmar una ansietat interior, per ordenar les nostres idees, però sobre tot per a compartir les nostres emocions amb altres persones. Tot-hom desitja ser escoltat i també llegit. No puc amagar l'emoció que vaig sentir quan al presentar-me molts em varen reconèixer i em miraven amb complicitat. Una reunió molt interessant que hauríem de repetir.

Reunió de bloggers nàutics al Saló

Encara tinc a la memòria el record de les navegacions estivals i el de les tonyinetes pescades aquesta tardor quan ja som al Saló. No fa gaire fred, però ja ha arribat el Saló Nàutic i en Joan Sol ens ha convocat a una reunió de bloggers nàutics pel mig dia del proper diumenge. Em fa il·lusió anar-hi especialment per l'esforç que ha fet per organitzar la reunió. No ho faig perquè em senti un veritable blogger nàutic. No escric pels altres, només ho faig per a mi mateix. És una forma de recordar els bons temps que he passat navegant, al port o simplement mirant vaixells. Especialment al voltant del Tempura. Aquesta tarda per exemple he anat a Garraf a desendollar el carregador de bateria per evitar un cort-circuit, però sobre tot per a gaudir de la pau del port, per veure el Tempura solet, esperant que hi vagi el proper divendres a donar una volta. El port estava solitari. Sota una posta de sol rogenca només hi havien els mariners, els pocs habitants del port i un navegant jubilat que llueix una coleta. No hi he pogut ser gaire temps, però ha estat més que suficient. Curiosament aquest any no tinc entrades pel Saló. Els de Yate no em volen regalar una caçadora com van fer l'any passat per l'article de la "Ruta de los Volcanes". Els de Hobie Cat obviament fa anys que no em regalen entrades, però els d'Eurosail tampoc. Es veu que al cap de tres anys de comprar el vaixell ja no regalen entrades. Posen un llistó tant alt que no puc mantenir. Em veig incapaç de comprar un vaixell cada dos anys per aconseguir entrar gratis al Saló.

PD. Els del Club Nàutic Garraf m'han regalat 3 entrades que han rebut de la Federació Catalana de Vela. Espero que no sigui arran de llegir el blog.

PD2. Retiro el comentari irònic envers Eurosail, ja que avui he rebut dues entrades. Moltes Gràcies. Espero que en bon amic Carrion hagi valorat amb ironia i esportivitat la meva broma. M'agradarà poder saludar a tot l'excel·lent equip d'Eurosail al Saló. Una abraçada.

La manega

Aquesta ha estat una setmana meteorològica. El dimarts vaig rebre un email d'un meteoròleg del Meteocat interessant-se per la meva experiència al Tornado de Salou. Se'n havia assabentat arran d'un vídeo penjat a Youtube i per un post de l'any passat d'aquest mateix blog. Més que un meteoròleg semblava l'inspector Clousseau ja que em va contactar a la feina malgrat que tant al blog com al Youtube apareixo amb un pseudònim. Va ser molt interessant i divertit per a mi, malgrat que no li vaig poder oferir massa informació. Volia saber si en el moment de la pujada del vent havia canviat la temperatura i si havia vist una manega. Malauradament no el vaig poder ajudar. El que si va veure una mànega va ser el meu amic Mariano a la regata d'aquest cap de setmana entre Garraf i Sóller. Aquesta foto és de la sortida de la regata que vaig seguir amb la pena de no poder-la fer. A veure si puc penjar aviat una foto de la mànega facilitada pels tripulants del Acrobat que va viure l'experiència.

Tonight, tonight

Ahir la banda que ha creat la musica de l'estiu (anunci Damm a Formentera) va fer un concert a Barcelona. La noticia no ha fet més que evocar-me el fondeig d'aquest estiu en aquesta meravellosa illa. M'ha fet pensar també que al pis de Barcelona pateixo insomni i em llevo varies vegades a la nit. Sóc un especialista en les tècniques conductitstes per a poder dormir sense medicaments i en canvi al fondeig dormo sense interrupcions. Potser algun dia em despertaré a la platja. De fet per a poder dormir a Barcelona sovint imagino que sóc al Tempura.

Els ports pesquers

A mida que em faig gran cada vegada m'agraden menys els vaixells que semblen electrodomèstics o els ports que recorden un centre comercial. Al mar m'agrada l'autèntic: els ports pesquers i els velers, velers.
Aquest estiu, a banda de Cartagena, àmpliament comentada en un altre post, hem visitat Agilas. És un port pesquer amb un petit port esportiu. Però com deia el de la gasolinera. "Ja lo dicen las guias: Aguila, pasar de largo. Siempre esta lleno. Esto lo he leido yo en inglés". Estava enfadat amb els ecologistes que per culpa de la posidònia no deixaven ampliar el port esportiu. En tot cas, la gent amarrava al port pesquer amb grans incomoditats o anava a dues milles més al sud a un port nou de trinca que no sé si amb permís de la posidònia havia construït un empresari local, que ja tenia l'hotel, els apartaments i ara el port. Per mostrar que ha superat la immodèstia l'ha bateijat amb el seu nom: Juan Montiel. L'hotel és diu Don Juan i la constructora també es diu Juan Montiel. Aquesta primera temporada el port estava buit i tot semblava acabat de sortir de la capça del Corte Inglés.

Mancava però tota la solera del port d'Aguilas, de Garrucha o de Vilajoiosa que hem descobert aquest mateix viatge. Les fotos són de pesquers de Vilajoisoa i la del Tempura és a la marina d'un altre port amb nom propi, la d'en Tomas Maestre al Mar Menor; massa gran, massa gent i masses botigues.

La factura de la VISA

Una de les coses desagradables de tornar de vacances és trobar totes les factures que t'han anat enviant els que s'han quedat treballant. La feina tediosa de pagar-les s'agreuja amb les traves que et posen els bancs. Sempre aprofiten la teva absència per retornar algun rebut o per fer qualsevol cosa que et pugui molestar a l'arribada. Aquest any no ha estat una excepció. A mi però sempre m'agrada llegir la factura de la VISA. Hi trobes restaurants, recanvis, marines, gasolineres, tot de coses agradables que t'evoquen les vacances. A la foto un restaurant del port de Cartagena al més d'agost. De ben segur que el propietari el voldria tenir en un altre banda. Aquest si que no rascava gaires "vises".

La Travessa Calpe-Cartagena

La travessa Formentera - Calpe sembla una autopista en la que et vas creuant els de Denia que pugen ràpids a motor per a banyar-se a Formentera. Calpe és un petit port darrera del Penyó d'Ifach que gaudeix d'un club nàutic molt eficient. El poble però estat totalment destrossat per l'especulació urbanística i els tour operators. Desprès de menjar un arrossejat ja no hi teníem res més a fer. Al matí següent vàrem sortir ben aviat. La matinada es va premiar amb un vent per l'aleta que ens va dur surfejant a més de 7 nusos fins a Cartagena passant pel Cap de Palos. Aqui un vídeo que comença a Formentera i acaba amb un banyet al Cabo Cope prop d'Aguilas.