dijous, febrer 19, 2015

dimarts, gener 13, 2015

Desarboladura del Tempura

Desarboladura del TEMPURA from Joan Gené on Vimeo.

El Tempura va ser desarbolat ahir per fer tasques de manteniment. Els de Acastillaje Solnau S.L. de Port Ginesta son els que estan fent la feina. Esperem poder navegar més segurs aviat amb la nova eixàrcia.

dilluns, juliol 14, 2014

Dofins a Garraf

dofins garraf 2014 from Joan Gené on Vimeo.

Els pescadors de l'espigó cridaven i els nens totalment esverats dalt d'una pneumàtica pilotada per una monitora. Tot aquell enrenou provenia d'una família de dofins que harmoniosament saltava i nedava davant la bocana. Aquí en teniu algunes imatges capturades amb la Gopro enganxada a la punta de la gafa.

diumenge, abril 06, 2014

Una Petroliera moguda


Així vam veure la Petroliera: moguda i de nit. Creuàvem la Petroliera a les 02:15 amb onades de dos metres segons el Meteocat i una cenyida de 35 nusos. Realment un test pel Tempura i per nosaltres mateixos.Si hagués estat 3 milles més lluny penso que ho trenquem tot. Afortunadament no hi van haver desgràcies ni per la tripulació ni pel vaixell. La primera vegada que vam fer aquesta regata ens vam retirar a mitja nit perquè el meu company es va trencar el menisc. Aquesta ha estat una regata maca. Vam sortir de Garraf en cenyida amb 20-25 nusos de Ponent fins que va entrar un Mestral de 30-35 nusos que ens va portar directes  a la Petroliera. Temíem fer la trabujada amb aquella ventolera, però com Deu existeix, vam poder fer-la sense problemes a sotavent de l'estructura. Just davant del remolcador que il·luminava una boia. Estàvem ja disposats a virar per avant per evitar desgràcies.

La tornada va ser una cenyida oberta amb onades de popa que ens feien navegar còmodament a 6-7 nusos. Tota  l'estona ho vam fer al costat del Ketio. Ens vam creuar varies vegades. M'impressionava veure com els seus dos tripulants es preocupaven pel trimatge. Jo no tenia esme i en Mariano estava a dins estirat. Ells no paraven d'il·luminar les veles amb lots. A les sis del matí quan començava a clarejar pensàvem arribar còmodament a esmorzar ous ferrats a la cafeteria del Club Nàutic Garraf. La foto mostra aquest moment d'entusiasme transitori. No sabíem que  aquesta regata és imprevisible i que no s'oblida mai d'oferir-te una bona encalmada. Així va ser. Vam tardar quatre hores en fer el tram final. Ens vam aturar, i per colmo de desgràcies la boia d'arribada era en una zona sense vent però amb una corrent que no deixava arribar-hi. Hi vam trobar un grup de vaixells totalment aturats davant de la boia fent esforços sobrehumans per anar contra corrent. Entre ells el Diana, un vaixell de fusta tripulat pel meu amic Javier, armador del Kanavel. Només entraven aquells que, com el Ketio, van acostar-se més a la costa ja que es van beneficiar de la corrent en el tram final. Nosaltres, erròniament, pensàvem que hi hauria més vent endins. Sempre s'aprèn una cosa nova. Malt grat tot, va ser molt divertit!: la primera vegada que l'acabem. Una regata per repetir, mai et deixa indiferent.

dijous, febrer 20, 2014

Tornant a la normalitat


Desprès de quasi tres mesos allunyat del Tempura per raons professionals, he comprovat que no es pot deixar sol. Efectivament havien arreglat be els protectors UV de les veles com havia demanat, però de posar-me a fer la penosa revisió general.  He portat a revisar la balsa, armilles, i radiobalisa. Però ai, ai ai, comencen a aparèixer problemes nous. El motor del pilot automàtic a vegades dona pegues i em diuen que son les "escobilles" però s'ha de canviar. He de repintar la patent i sens dubte revisar el motor, canviar els ànodes i netejar l'hèlice ja que el  motor no es revoluciona ni a trets.  Quina feniada, quina pasta... quines ganes de que arribi l'estiu i gaudir-ho.

dimecres, octubre 30, 2013

New York Yacht Club



Una vegada quasi superada la Mare Nostrum, em vaig veure en cor d'anar  al New York Yacht Club. Vaig comprovar que hi ha certes diferències amb el Gavà Yacht Club. L'edifici data de 1901, encara que el club ja poseeïa des del 1857 la famosa goleta America que va guanyar la copa a Cowes (Anglaterra) l'any 1851.