dissabte, de juliol 31, 2010

Marxo de vacances


Desprès d'arreglar un sistema sofisticat de reg per les plantes del balcó i d'empaquetar quatre camisetes, marxem finalment de vacances. Estarem una setmana a la Costa Daurada (amb sogres) i desprès intentarem fer la travessa: Palamós - Îles d'Hyères - Còrsega - Sardenya - Menorca i a casa. La idea me la va donar el company de l'altre Hallbeg-Rassy del Garraf. Crec que és una travessa molt bonica, però molt exposada a la tramuntana i el mestral del "Golfo". Esperem que els elements siguin clements. Ja hem tingut prou pega amb els temes polítics i econòmics per a que també ens emprenyin els meteorològics. Bones vacances, encara que en el meu post a la web seriosa ja alerto que serveixen de molt poc. Bon estiu en tot cas.

dijous, de juliol 29, 2010

diumenge, de juliol 25, 2010

A punt de sarpar


Les ultimes setmanes són les pitjors. Molts nervis i moltes incerteses. Aquest any no podrem sortir fins el 9 d'agost. Aquests darrers dies els he destinat a repassar la teca, a substituir la llum de posició d'estridor que vaig trencar a Roses i a netejar a fons el Tenpura. Fa molt goig. No tant com aquest clàssic de Montecarlo. Però quasi quasi. Donat que la família pensa anar i venir com si el Tempura fos una casa d'estiueig tinc dues opcions de ruta: la primera es fer una ruta Garraf-Palamós - Îles d'Hyères - Còrsega - Menorca - Garraf; la segona que es farà si la tramuntana apareix la setmana del 9, és molt simple. Anar a Sóller i a partir d'allà, deixar-se portar pel vent. El que faré de ben segur és navegar la darrera setmana per les illes esperant la companyia de la Marta i en John.

dijous, de juliol 15, 2010

Tardes de Garraf


El Juliol és un mes de poca activitat en l'entorn sanitari. La gent marxa de vacances oblidant la seva diabetis o la seva hipertensió. Quan les meves filles eren petites aprofitàvem les tardes caluroses per anar a la platja. Recordo que en aquesta època de l'any jo també feia escapades amb el meu germà i el meu pare, un metge de poble tremendament ocupat, que només es permetia aquests distensions durant els mesos d'estiu. Ara el meu pare ja no hi és i les meves filles tenen altres ocupacions. Només em queda el que el meu veí de pantalà anomena "el fill tonto". Així que passo les tardes al Tempura. L'estic netejant en profunditat. Des de les cales fins a la coberta. Reparo petits cops del gel coat i altres petites coses. Em produeix una sensació de pre-vacances molt agradable. Sovint més que les pròpies vacances, ja que la realitat difícilment compleix les expectatives. Per il·lustar aquestes reflexions nostàlgiques he posat una imatge de la bocana del port de Mònaco. Realment pels rics no passa el temps.

dilluns, de juliol 12, 2010

Cap de setmana de banderes



Aquest cap de setmana de manifestacions i futbol no he deixat de navegar. Tampoc he desatès les meves obligacions. Dissabte a la mani i diumenge a veure el partit. No és una incoherència. Pel moment sóc tant espanyol com els que no volen reconèixer el català. Els intolerants son ells. A mi no m'importa que parlin castellà, fins i tot de forma obstinada quan els parlo català. Com podeu imaginar no he posat cap bandera espanyola al balcó. El divendres hi havia un mar pla i molta pesca. Els peixos saltaven fora de l'aigua i van funcionar els nous esqués que em va regalar el meu germà. Veieu l'aigüera del Tempura ben carregada

El dissabte era més ventós amb un migjorn de més de quinze nusos que va animar aquest pesat veler a navegar al través a tota vela davant de Garraf.

Tot aixó em recorda que he d'aprofitar les tardes d'aquesta setmana per començar a preparar el Tempura per les vacances d'estiu.

dijous, de juliol 01, 2010

Garraf, Saint Tropez i Montecarlo


Efectivament vam baixar el Tempura entre-setmana. Com que Murphi, com tothom sap, viu a la costa catalana, ens va posar la mel a la boca amb una lleugera tramuntaneta de popa fins a les Medes per després va castigar-nos amb un implacable sud de proa fins a Garraf. Són més de noranta milles i catorze hores de travessa a bon ritme. Pel camí un parell de tonyinetes varen picar davant de Barcelona. L'alegria va durar poc ja que com que eren petites les vàrem retornar al mar.


El darrer pont de Sant Joan el vàrem passar a Montecarlo i a Saint Tropez. Realment aquella gent té una forma curiosa de navegar i de viure. A pijolandia hi havia una activitat febril. El port s'havia transformat amb un camp d'equitació en el que hi feien un concurs de salts amb la participació de la Cristineta Onasis. ( a la foto la nena saltant)


Simultàniament hi havia una concentració de constructors de vaixells de gran eslora que estaven atrafegats fent una festa contínua, movent els convidats als hotels amb luxosos Mercedes conduits per noies uniformades i fent unes sortides diàries que de lluny semblaven el desembarcament de Normandia.


Com que començava l'estiu, alguns rebien les joguines noves

En posteriors posts mostraré algunes de les altres perles del port. Sembla mentira que tot això passi al mateix temps en que aquí patim un 20% d'atur, ens embrutem amb la porqueria que surt del Palau i ens empobrim amb les reduccions de sou i amb les pujades d'impostos. Segurament tots som una mica culpables de que existeixin aquests paradisos fiscals.


(Les fotos mostren l'activitat a la secció de les Riva clàssiques. Al senyor li costava sortir).

Al temps que passava tot això, l'amic Mariano amb el Skipper va
topar amb una balena a mitja nit a la regata entre Port Balís i Andratx. L'impacte va clavar la proa i aturar el vaixell. Suposem que només va ser un ensurt. No hi han danys al vaixell, però encara no hem rebut el "parte" de la balena.