dimecres, de maig 27, 2009

Aniversari


Avui faig 54 anys i amb motiu de l'aniversari espero que en Guardiola em regali la victòria al Manchester. Per tot això arrossego una certa vagància des d'ahir a la tarda. Aprofitant que el dia s'allarga, al acabar la feina vaig anar a posar Boracol a la teca que es veia una mica mustia. Al pantalà un veí pescador em va anunciar que aviat s'agafarien dorades a 5 m de profunditat. Com que el tema no m'interessava gaire li vaig preguntar per la pesca de la tonyina, sobre tot volia saber com es poden acabar pujant al vaixell.

Realment vaig reconèixer que ho feia molt malament. Resulta que no s'ha de frenar la canya del tot. Si es porta un fil de 80 lliures, el fre ha d'actuar només fins a les 50 lliures per evitar una trencada de fil. Així doncs l'he de calibrar en una bàscula, cosa que no he fet. S'ha de frenar de poc a poc per aconseguir que l'am es clavi amb més profunditat, deixant que el fil s'escapi una mica mentre recollim si la bestia tira amb massa força.

Tampoc s'ha de parar del tot el vaixell, sinó que s'han de mantenir un o dos nusets de velocitat. Això evita el problema, que ja m'ha passat, de que es posi sota i trenqui el fil amb el casc. Però em va reconèixer finalment que precisaven quatre homes per pujar-la a bord malgrat tenir una barca de pesca anb popa oberta arran de l'aigua. Un era a la canya, un altre al motor, el tercer portava el ganxo i un quart agafava la part final del fil amb uns guants. Jo la he de pujar quasi dos metres, tot sol i a vegades amb la dona pegant-me bronca perquè fa mala mar, té por de que em faci mal o que caigui a l'aigua o simplement perquè la tonyina és massa grossa.

dimarts, de maig 12, 2009

No cal gaire electrònica


Porto la mateixa electrònica que va posar el primer propietari, si m'oblido del potent pilot automàtic hidràulic que he instal·lat de nou. Pel demés, m'he limitat a substituir els elements que s'han anat espatllant. Tinc un equip de vent, un monitor antic plòter GPS Navman i el Navtext que dona uns meravellosos partes meteorològics i noticies de totes les desgracies que passen per la zona. Sovint espanta llegir-ho. Ens diu on tiren bombes per maniobres militars, si busquen algun desgraciat que ha caigut per la borda, o si s'ha vist algun objecte navegant sense govern. A la foto apareix la tira de noticies i partes. Si no ho tanques al vespre, el soroll de la impressora et dona la murga tota la nit. Però sempre fa por desconnectar-ho si has de sortir aviat al matí següent. També és molt útil l'Internet quan ets a port o aprop de la costa. Porto un portàtil a bord, encara que l'experiència diu que el verdader parte l'acaba donant el mar, el vent i les ones que et trobes pel camí.

Sempre penso amb la possibilitat de posar un radar, especialment per les llargues nits de vigilància, però em fa mandra, cada vegada són més cars, molesten en els bords del gènova i no eviten haver d'estar vigilant continuament. El plòter però és de gran utilitat. Ara estic esperant que arribi la carta del Nord d'Àfrica que he demanat preparant el viatge d'aquest estiu. A veure si arribem a Tunissia.


Aquest cap és aprop d'on volem anar: San Vitto Lo Capo, a la cantonada Nord-Oest de Sicília, on l'any passat vàrem trobar una parella amb un nen que viuen al Port Olímpic de Barcelona en un vaixell de vela clàssic. Estaven fent el seu primer viatge llarg desprès d'acabar de restaurar-lo. Poques milles abans d'arribar a San Vitto un peix espasa es va agafar al meu am. Allà és molt perillós fer el curri. Sort que es va escapar.

dissabte, de maig 09, 2009

Vull veure balenes

L'altre dia La Vanguardia mostrava unes fotos espectaculars d'una balena a 5 milles davant de Barcelona i en Tomàs Molina treia una balena davant de Comarruga en el programa del Temps a TV3. Amb tot això del canvi climàtic sembla que aquest any han vingut més balenes que mai i alguns afortunats les han vistes.


Ahir a la tarda, en una de les meves tradicionals navegacions del divendres vaig sortir buscant la meva balena. Feia un Garbí de vuit nusos que amb un mar totalment pla em donava uns quatre nusos per tirar endins en busca de la balena a cinc o sis milles de la costa. Anava a proa com un proel de la Copa Amèrica a la sortida, mirat cap a totes bandes quan vaig veure una aleta que s'acostava. Cada vegada era més aprop i semblava que xocaríem. En un primer moment vaig pensar que seria un peix lluna, però quan s'anava apropant i ja era a uns pocs metres, vaig témer per un moment que sortís de l'aigua un animal més gros que el Tempura. Afortunadament no va ser així i el peix lluna es va enfonsar.


Tornant vaig passar una manega per la coberta amb l'alegria de que la crisi ha reduït la feina de neteja. La fabrica de ciment no treballa tant i a Garraf h ha molta menys pols. El Tempura es manté molt més net. Mireu quin goig que fa a la foto.