dilluns, de desembre 24, 2012

Marinat de Tonyina

 Fa mesos que arrossego l'esque sense cap èxit. Ja tinc assumit que a partir de novembre no s'agafen tonyines, però el passat dissabte en va caure una. No sé si per la temperatura primaveral o perquè justament era el dia de la loteria. A 6,5 milles davant de Garraf, quan feia un gir per esquivar el Rodamón que també feia el curri vaig escoltar l'agradable soroll de la canya. Era una tonyineta despistada que com les més espabilades es va posar sota el Tempura per a intentar trencar el fil. Però no! la vaig pujar a bord. A casa la vaig congelar per matar el possible anisakis i la vaig preparar marinada. La recepta és molt senzilla.

S'agafa 1/2 litre d'oli de girasol i s'escalfa fins a gairebé l'ebullició. Llavors s'hi tiren 250 gr. de gingebre tallat a rodanxes fines. Es deixa reposar durant 2 hores i es retira el gingebre. S'agafen 250 cc d'aquest oli i s'hi afegeixen 75 cc de soja. Es talla un llom de la tonyina a daus de 2 cm i es deixa marinar durant 10 minuts en aquesta mixtura. La tonyina marinada es pot guardar tant temps com es vulgui en els altres 250 cc d'oli de soja reservats. Els daus s'empolvoren amb grans de sèsam i amb cibulet triturat. Es serveixen punxats amb un escuradents. Aquest és el procés complert de la tonyina: del mar fins a la boca. Bon Nadal a tothom!


diumenge, de desembre 02, 2012

Panamax creuant Panamà

Panamax creuant Panamà from Joan Gené on Vimeo.

Aquesta passat novembre he viatjat a Panamà per feina i òbviament no he pogut deixar de visitar el canal pel que m'agradaria passar algun dia amb el Tempura. Un Panamax, el vaixell amb la màniga més gran que pot passar pel canal (només cedeix mig metre par banda a la resclosa) paga al voltant de 300.000 US $ per les vuit hores de travessa. Lògicament precisa molts remolcadadors i mobilitza un gran nombre de persones. Un petit vaixell de vela que s'espavila tot sol, pot passar per mil o dos mil dolars. Només cal que asseguri a les autoritats del canal que pot navegar a 7 nusos, que és la velocitat que ha de mantenir per arribar al mateix temps que el  Panamax que acompanya per aprofitar les rescloses. Gràcies a Deu a Panamà plou molt, ja que les escluses que pugen els vaixells a 26 metres per sobre el nivell del mar i desprès el tornen a baixar (3 rescloses per banda) funcionen per gravetat buidant el contingut del llac. Sorprèn que aquesta immensa obra, feta a principis del segle passat (1913) pels nord-americans, i retornada a Panamà per l'acord Carter-Torrijos, funcioni encara de la mateixa manera. Les portes de les recloses per exemple son en cara les originals. Al costat però es veuen les obres del segon canal que permetrà el pas de vaixells de manega superior a la dels coneguts com Panamax. Avui com espectador. Aviat com protagonista.

dimecres, de novembre 28, 2012

El Flicka a La Vanguardia


El passat diumenge electoral, La Vanguardia va emprar la suada metàfora del vaixell per intentar fer-nos creure que tots hi som dins i que hem de fixar un únic rumb. No faré cap acudit de la "genialitat" editorial, especialment desprès de comprovar aquell mateix dia la gran dispersió del vot i de les posicions polítiques dels catalans. Però he d'admetre que em va fer molta gràcia descobrir que els nostres polítics eren sobre el Flicka. Aquell petit vaixell de fusta anomenat noia en suec que el meu amic va anar a buscar a Suècia i que va amarrar durant molt de temps a prop del Tempura a Garraf. Recordo que vaig explicar que quan el va posar a l'aigua va tenir que passar la primera nit en vetlla dins del vaixell tapant les múltiples vies d'aigua que sorgien contínuament perquè la fusta encara no era amarada. Tampoc faré cap símil polític amb l'anècdota. En fi, La Vanguardia segurament sense voler m'ha relacionat: política, nàutica, amistat, records... Molt més que una simple metàfora de l'editorr.

dissabte, de novembre 03, 2012

Retorn a les tardes solitaries



Ahir vaig retornar a les navegades del divendres per la tarda. Malgrat que era un pont dels que volen eliminar, no hi havien gaires navegants. Només vaig veure a l'horitzó un que portava major i trinqueta i un altre que tornava amb orelles de burro a Port Ginesta.  Jo vaig aprofitar per provar el nou rellotge que em va instal·lar en Julio per substituir un Autohelm que estava amb la carcassa trencada però que encara funcionava perfectament. Ara ja tinc tota la gama: dos antics Autohelm, un Raynarine del model anterior i un d'última generació que vaig descobrir al Saló Nàutic. Realment amb el nou i70 no em caldrien els altres. Té deu pantalles programables i pot mostrar tots els paràmetres del sistema. Jo el volia per repetir les dades del GPS que tinc a la taula de cartes, però com es veu a la foto també serveix per mostrar les dades del vent. Afegeix com a novetat l'angle de vent real sobre el compas i mostra en quin sentit van les rolades. Sembla més un ordinador que un rellotge. Realment eclipsa a la resta d'instruments, però no esta l'economia per canviar-los tots. Seguiré amb els antics mentre segueixin funcionant.

dijous, de novembre 01, 2012

Nits d'insomni


Una de cada quatre persones adultes té problemes per dormir. Naturalment jo no sóc una excepció i em costa agafar el son. A la consulta intento explicar mesures conductistes per resoldre el problema sense caure en les inútils i addictives benzodiacepines. La meva tècnica molt personal, és imaginar que navego sol amb el Tempura amb vents portants i que arribo esgotat per la travessa a una cala fosca i tranquil·la, llenço l'ancora i dormo plàcidament pel lleuger balanceig del veler. A vegades funciona.

dimecres, d’octubre 17, 2012

Ja no goteja



Finalment la setmana passada es van canviar els retens de la vareta del regulador. Quan finalment el dijous a la tarda abans del pont estava acabada la feina, el mecànic posa en marxa el motor i comprova que, tal com li vaig dir, supura gas-oil pels injectors que havia reparat recentment. Finalment avui rebo la trucada de que el motor esta llest. Caldrà comprovar el seu funcionament abans de pagar la factura.

diumenge, d’octubre 14, 2012

L'estereotip del jubiat



Avui a La Vanguardia en Josep Rovirosa publica un article que critica l'imatge dels jubilats que es dona als mitjans de comunicació. Assegura que correspon a un model preindustrial. Apareixen jugant a cartes o asseguts en un banc del parc. Semblen ociosos i poc productius. Res més lluny de la realitat. Efectivament, amarrat al costat del Tempura, hi ha un conductor d'autobús prejubilat per una lesió a l'espatlla que esta preparant el seu vaixell per creuar l'Atlàntic. Justament ahir un treballador de baixa li arreglava l'equip de vent enfilat a dalt del pal. Estiguem tranquils, la Seguretat Social no finança gent ociosa, sinó que simplement esponsoritza gestes nàutiques.

dimarts, d’octubre 09, 2012

Unes gotetes d'oli



Fa temps que el Volvo 2030 del Tempura perd unes gotetes d'oli per la varilla del regulador. Abans tacava desprès de llargues travesses, però cada vegada ho fa al cap de menys temps de rodar. Li vaig comentar l'avaria al mecanic oficial que en fa el manteniment i molt serios em va dir: "canvia el motor". Sens dubte aquesta era una solució definitiva, però poc ajustada a la situació econòmmica actual. El motoret esta al voltant dels vuit mil euros més IVA (del 21%).

Aprofitant una petita reparació a Santa Eulàlia (Eivissa), li vaig fer la mateixa pregunta a l'expert mecanic eivissenc que va donar la mateixa resposta. Realment, potser aquella era la solució, però preferia eixugar la sentina amb un drapet abans d'invertir aquesta gran quantitat d'euros per resoldre un petit problema. L'ingenier que va fer la revisió pel certificat de navegació també em va fer notar les taquetes d'olli a la primera inspecció. Però vaig superrar perfectament la revisió passant un drapet per la sentina abans de la seva visita. A grans mals grans remeis.

Vaig estar buscant per Internet una solució a "oil leaks in Volvo 2030"  i vaig descobrir un forum on un patró preguntava el mateix problema. Tenia molts comentaris i finalment unes instruccions clarissimes de com resoldre-ho. Ràpidament vaig veure perquè els mecanics no ho volien arreglar. No es tractava de canviar una peça, sino de desmuntar tot el regulador, retirant primer la corretja de l'alternador i la bomba d'aigua. Una vegada dins del regulador s'havien de desmuntar moltes cosetes petites, amb milers de peces. Era llarg fins i tot per explicar-ho. En definitiva, era una feina entretinguda, però no impossible, com semblava desprendre's dels primers consells. Finalment m'he decidit. He encarregat al mecanic que ho arregli. Ara falta esperar que trobi el moment per entretenir-se amb el Tempura. Ja explciaré com ha anat.

diumenge, de setembre 30, 2012

Retornem al Blog




Aquest estiu, una boda i un funeral m'han mantingut apartat del blog i del mar. Les vacances marineres es van limitar a tres dies per la costa catalana, només baixar fins a l'Ametlla i pujar. Les fotos en són un record.  També he canviat d'amarrament. He abandonat el pantalà número 6 on hi tenia grans companys, però amb una incòmoda columna i un gran desnivell entre el pantalà flotant i la coberta. Ara sóc al moll de ponent. Puc aparcar el cotxe davant del Tempura i hi puc accedir fàcilment. Molt més còmode per carregar i descarregar. Espero continuar fent posts de forma regular.

diumenge, de juliol 15, 2012

Regata Puig Vela Clàssica







Com cada any , el meu amic Javier m'ha convidat a participar a la Regata Puig de Vela Clàssica. Aquesta vegada amb un Kanavel que lluïa un interior totalment reformat. El vaixell ha estat tot l'hivern a Badalona, on han redissenyat, modificat i envernissat les cabines i la sala central d'aquest meravellós vaixell de fusta de l'any 1966. Han estat tres dies de regata amb molt de vent. Jo només he pogut participar el dissabte. Feia una mar creuada i un llevant suau. El recorregut era el que popularment s'anomena un "carrusel": donar una volta de 12,5 M a un grup de 4 balisses. Divertidíssim, vàrem posar totes les veles i fins i tot vam canviar l'espí per un genaker quan navegàvem al través a tota velocitat. Finalment arribàvem al mig de la flota, el que és molt interessant atenent al gran nivell de la regata. Al vídeo apareixem navegant al través amb genaker blau amb lletres (minut 2:05 i 2:13). Fem patxoca! Llastima que la Elsa va finalitzar amb una lesió al genoll que esperem que no sigui res de seriós.
PD les fotos són el Kanavel en diferents moments de la regata

diumenge, de juliol 01, 2012

HR Twin



Cap de setmana de sorpreses. El divendres vaig trobar un germà bessó al pantalà. L'altre Hallberg Rassy de Garraf s'ha mogut al meu costat. Per una banda content del germà bessó, amb el que comparteixo no només l'afició als HR i a la nàutica, sinó també la mateixa professió i edat. Per altre banda, trist de perdre a en Luis com a veí. Un molt agradable mecànic jubilat de la RENFE que s'havia transformat en un llop de mar propietari d'una motora sorollosa. El dissabte el mar era mogut i rissat. El pas d'un front va deixar un llevant plujós amb una mar mogudeta.  No sé si aquestes condicions metereològiques o l'esque que vaig comprar a en Xavi per dos euros, la qüestió és que de bon matí van començar a picar. Un parell de bonítols es van escapar perquè l'esque barat portava un am senzill que ràpidament el vaig substituir per un de doble. És l'ideal per a enganxar els bonítols, com queda demostrat a la foto. M'encata pescar al curri a vela. És impossible carregar el bonítol si no atures el vaixell i per això has d'enrotllar el gènova i aproar el Tempura. Tot una taula d'exercicis, especialment quan encara arrossego la tendinitis de l'espatlla dreta.

dijous, de juny 07, 2012

Ja no fa fum


Gran decepció a la sortida a provar els injectors refabricats. Anava millor però sortia fum quan el motor anava a tope. Al revisar-ho vaig veure que gotejava el filtra d'aigua salada que havia muntat el passat mes de setembre. L'he fet revisar i efectivament estava mal muntat, perdia el buit i no xuclava prou aigua de mar. Ara ja va com un rellotge. Només manca pescar. Segueixo fent salat. Sort que el Prudenci s'ha ofert a orientar-me. Espero amb il·lusió la seva master class.

diumenge, de maig 20, 2012

Segueixo amarrat

Segueixo amarrat. En Xavi em diu que ha estat ocupat amb la fira nàutica de Port Ginesta, sort que no m'ha dit amb la mostra de modelisme naval de Garraf. En tot cas, m'ha promès que posa els injectors en proper dilluns. Un amic m'aconsella canviar de mecànic.

PD avui (22/5/12) em truca per dir que ja està arreglat i que puc passar a pagar. Va llegir el post?

dijous, de maig 17, 2012

Injectors refabricats


Com cada any he començat amb el problema del fum del motor. L'any passat el fum era blanc i es va atribuir encertadament a una pèrdua del buit en el vas del filtre d'aigua salada. Ho vaig resoldre navegant sense vas durant totes les vacances i posant un recanvi al tornar. Aquesta primavera torna a fer una mica de fum quan el motor va a moltes revolucions. El fum és més gris i baix. Es sent també un olor desagradable de gasoil mal cremat. Malgrat que el mecànic m'assegura que puc anar tirant fins la propera revisió, no m'he volgut arriscar a tenir problemes durant les vacances i he fet que ho arreglin. En Xavi ha retirat els injectors (teòrics culpables), els ha portat a re-fabricar i els tornarà a posar (suposadament) aquesta setmana. Espero que tingui raó i que el problema desaparegui.

dimarts, de maig 01, 2012

Iots envernissats



Aquests dies que comença a fer bon temps, encara que plogui, m'evoquen les vacances. Especialment aquelles en les que alguns estiuejaven, passant llargues temporades fora de la ciutat. Els marines ja han envernissat els meravellosos iots clàssics de Saint Tropez i els senyors s'acosten al port amb els seus cotxes esportius. Per si voleu fer el mateix, recomano sopar un plateau a Le Cale al port i al sortir prendre una copa amb musica en viu, al costat, a Le Quai. Una marxa impressionant. Per cert, han tancat la famosa Maison Blanche. Una pena.

dijous, d’abril 26, 2012

Gone Tanning

Aquests darrers deu dies no he estat precisament prenent el sol, com diu aquest cartell de Saint Tropez. He fet un viatge interessant a Àsia Central, al Tajikistan. He recorregut cents de kilòmetres per unes carreteres impossibles per avaluar la formació dels metges de família en aquell país, dins d'un projecte del Banc Mundial. Quan aquella pobre gent sentia que em presentaven com un expert del Banc Mundial, pensaven que veien al Pare Noel i d'alguna manera era així. La supervivència del projecte depenia de la meva valoració. Els pobres tajics, amb els pitjors indicadors de salut d'Àsia Central només gasten 105 US$ per habitant i any en el sistema sanitari. Nosaltres, tot i les retallades, en gastem quasi 1800 US$ i encara ens queixem.

dimecres, d’abril 11, 2012

Escala a Sete


 Una parada a Sete per menjar unes ostres ha comptat amb la sorpresa de trobar una concentració de grans vaixells clàssics, entre ells el Santa Eulalia. La foto mostra un Sete d'altres temps. La concentració es va fer entre el 6 i el 9 d'Abril. Hi van participar vaixells tant espectaculars i exòtics com els que apareixen a les fotografies. Encara estem molt lluny de França.

diumenge, de març 25, 2012

Més animals que vent



video 
  video




Com cada any, la nostra participació a la Regata de la Petroliera ha estat un desastre des del punt de vista dels resultats esportius. Malgrat les previsions hi ha hagut molt poc vent. La majoria s'ha retirat en veure que no es podia complir el temps límit. Nosaltres no hem estat una excepció, encara que considero que hem fet una molt bona regata. Vam creuar la petroliera al mig de la flota, malgrat tenir un ràting dels més baixos. Vam virar entre vaixells de més de 40 peus. L'èxit (relatiu) ha estat saber seguir la corrent que baixa paralel·la a la costa fins el Cap Salou i desprès puja cap a la plataforma. També ha estat no obsessionar-se pel rumb directe. És important deixar que el vaixell corri, especialment a les popes. Malgrat que l'aigua no semblava gaire neta, hem vist molts dofins i peixos lluna durant tota la travessa. A mitja nit, un peix ratlla s'ens ha apropat a xafardejar. Primer era una taca que ens ha espantat, però es veia perfectament amb la llanterna. Com sempre, els ocells de la petroliera han pujat al vaixell i fins i tot una oreneta perduda s'ha refugiat al Tempura. No podia seguir volant en mig de tanta aigua. Estava esgotada. Ens va ajudar a portar el timó, va jugar amb nosaltres i es va quedar dins del vaixell fins al Garraf. El millor ha estat ser lluny de tot (feina, internet, noticies, retallades, corrupció..) durant quasi 30 hores. (Ah!, Gràcies, més de 10 mil visites)

diumenge, de març 18, 2012

La calma abans de la tempesta


Un cap de setmana ple de guàrdies i reunions m'ha allunyat del Garraf. Només és la calma abans de la llarga navegada de la propera setmana a la Regata de la Petrolera.

dissabte, de març 10, 2012

El capità Haddock surt a la finestra


Odio les nàutiques de senyors mudats i secretaries exuberants.  M'agraden les nàutiques desendreçades en les que hi han moltes coses. Hi pots trobar de tot, fins i tot el capità Haddock mirant per la finestra. No és una qüestió de preu, ja que ambdues tenen molta capacitat de fer-te una clavada. Només és qüestió de comoditat. No m'agrada que em tractin com un senyor ric. Entre altres coses perquè no ho sóc.  


Aquesta setmana he rebut la nova capota pel Tempura que he posat aquest matí, juntament amb un tub de la silicona per repassar les ratlles de la teca. Un matí ocupat i extremadament satisfactori, encara que massa curt.

diumenge, de març 04, 2012

Garraf Strait


La proximitat al Port de Barcelona fa de la costa del Garraf un zona de pas de molts vaixells de càrrega. L'AIS és un instrument imprescindible per xafardejar el seu nom, bandera, velocitat, rumb i port de destí, així com la seva hora esperada d'arribada. Si surts una mica endins, com vaig fer aquest divendres per la tarda els trobes de tornada. l'AIS però 'avisa si hi ha risc de col·lisió amb molta antelació. Crec que hauria de ser obligatori per a tots els vaixells esportius que s'allunyen de la costa. Segurament ho serà en breu quan algú vegi el negoci i faci els contactes pertinents. Som així.

diumenge, de febrer 26, 2012

Regata i anticicló

Aquestes solitàries tardes de febrer sense vent, són difícils d'oblidar. A poques milles de la metròpoli et trobes sol, en un mar espès, quasi sòlid, en el que es reflecteix serpentejant el pal . Només el soroll de motor, un diesel antic recentment revisat que sona com un rellotge suís.

Al matí següent surt una regata amb una nombrosa participació. Em fa mandra, però quan els veig sortir em venen ganes d'apuntar-m'hi. De ben segur que algun dia ho faré. Com navegant solitari. No em ve de gust competir, però si el navegar en mig d'una flota.

Aquest any ens tornarem a apuntar a la regata de La Petrolera. Us mantindré informats.

diumenge, de febrer 19, 2012

Regata per Carnaval



La setmana de reparacions serà més una mica més llarga. Encara espero que el mecànic en canvii la bomba de refrigeració d'aigua dolça. Tot arribarà al seu temps. L'onada de fred esta finalitzant i el dia de carnaval s'ha fet una gran regata a Port Ginesta. Recordo que als anys vuitanta, quan navegava amb Hobie Cat, algú em va dir: -"Estava a la platja a França i vaig veure passar una regata amb quaranta creuers"-. Amb uns anys de retard ara ja passa el mateix aquí. El nombre de creuers ha crescut espectacularment i tots els diumenges es fan regates. Esperem que la crisi no ho malbarati.

dimecres, de febrer 15, 2012

Tots al varador


Una setmana de reparacions. El Tempura al varador per repintar la patent, el mecànic ha de canviar la bomba d'aigua de la refrigeració del motor i jo estic amb una grip horrorosa, però treballant. A veure si superem l'onada de fred i tornem a navegar!

diumenge, de febrer 12, 2012

Febrer: de revisions



He aprofitat aquests dies de fred per fer totes les revisions del Tempura. Ja he revistat tos els instruments de seguretat (balsa, radiobalisa i armilles). El mecànic esta fent la posta a punt del motor i canviant la bomba d'aigua del sistema de refrigeració i en Jairo em pintarà la patent la propera setmana. Tornaré a tenir el Tempura a punt per seguir navegant a tope. Ja començo a somiar i pensar com puc a anar a Còrsega aquest proper estiu.

dilluns, de gener 30, 2012

Visita de la Marta

Aquest mes de gener he tingut el privilegi d'una visita "extra" de la Marta. Encara que no ha vingut per plaer, hem trobat un moment per gaudir d'un meravellós dia de navegació pleats, amb sorpresa final inclosa. Una sobtada ruptura d'un maneguí del motor ens va obligar a entrar fins el pantalà a vela. Molt divertit!

dissabte, de gener 21, 2012

Les pedres del Garraf



Aquesta situació anticiclònica ha fet baixar el nivell del mar. Avui a la bocana del port de Garraf sortien pedres per tot arreu i a les roques de l'espigó s'observava clarament la baixada. No sé si aquest va ser el problema del capità del Costa Concòrdia a l'Illa de Giglio o l'embarrancament va ser culpa de la famosa noia moldava. (cherchez la femme). En tot cas un equip de regates italià (First 44.7) que avui sortia a una competició de club ho ha pogut patir en pròpia pell. Ha quedat clavat per la quilla en el canal de dins del port i s'ha vist obligat a canviar d'amarrament. No ha pogut arribar al seu lloc. Puc certificar però, que tota la tripulació era masculina. Cap moldava a bord.
PD. (Espero que en Carles Ramos em perdoni l'ironia sobre aquesta "altre opinió" sobre el naufragi)

diumenge, de gener 08, 2012

Navegació hivernal

Desprès d'unes vacances nadalenques i d'un viatge a Paris, he retornat a les rutines habituals: la feina, les emprenyades per l'inadequada política sanitària, el cotxe nou i les navegades am el Tempura. Els matins de dissabte d'hivern són impressionants. Sol, vent i temperatura increïble. Algun avantatge ha de tenir l'escalfament global. Llàstima però que la navegació és un esport que requereix molt de temps. Has de preparar el vaixell, soltar amarres, sortir del port, recollir les defenses, pujar les veles...  Quan ja ho has fet tot, ja torna a ser l'hora de recollir. Sortir més d'hora no és una bona solució. Al matí no hi ha vent, arriba al mig-dia, justament a l'hora de dinar amb la família.  Tinc comprovat que durant un matí puc fer entre 12 i 14 milles navegant unes dues hores i mitja. Tinc ganes de poder disposar de més temps per fer travesses realment llargues. Es veritat que molt aviat serem a l'estiu. Ja he de pensar a portar a revisar la balsa salvavides, la radiobalisa, les armilles salvavides automàtiques i els extintors; també he de demanar hora per pintar la patent, ara que el varador és més econòmic i de concertar una revisió del motor amb el mecànic. L'hivern també permet seguir per Internet als privilegiats que poden navegar tot l'any. A mi m'agrada l'història  de la Taru i l'Alex, una parella de joves que van decidir penjar-ho tot, abandonar Barcelona i donar la volta al món. No són els típics jubilats avorrits, sinó una fotògrafa finesa fashion que té l'habilitat de posar a les seves pròpies fotografies i un francès antipàtic i tatuat que porta el vaixell. Fins ara navegaven en un Hallberg Rassy 35 i ara, malgrat no haver-lo venut, s'han embarcat  en el Duende, un classic i elegant Herreshoff 43'. Com que la crisi no perdona, no han pogut vendre el Caos i ara segueixen la seva aventura amb dos vaixells al Carib. Temps difícils pels navegants!