dilluns, de desembre 29, 2008

Pitjor al Port Olímpic



La llevantada que ha estat moderada al Garraf en canvi ha fet estralls al Port Olímpic que és al costat. Segurament el Port del Garraf ha quedat més protegit perquè la seva costa queda més orientada cap al Sud i en conseqüència no ha rebut la tempesta de llevant tant de ple com el Port Olímpic. El vídeo mostra com les ones passen per sobre l'espigó de Gregal del Port Olímpic. Molts vaixells van quedar malmesos i un home va perdre la vida. Poca broma amb el Mediterrani.

dissabte, de desembre 27, 2008

LLevantada al Nadal 2008



A més de torrons i cava, aquest Nadal ens ha portat vent, ones i neu. Aquí una mostra del que passava al Garraf.

dimecres, de desembre 17, 2008

Finalment


Desprès d'un mes i mig, els de Pantaenius van comunicar-me que pagaven totes les despeses, excepte l'estada al Port de Tarragona. Cap problema. Ahir mateix ja vaig demanar les veles i entre avui i demà puc posar en marxa el tema de l'anemòmentre i la politja. És un bon regal de Nadal. Ja només falta que arribi la familia californiana per aconseguir un estat d'ànim proper a la felicitat complerta. Bon Nadal.

dilluns, de desembre 15, 2008

Quan falta?


Els de Pantenius encara estan esperant l'informe del Meteocat i jo no puc deixar de pensar en les properes vacances. Aquest any hem d'anar a la costa del Nord d'Àfrica. Primer una escala a Mallorca i d'allà fer un salt una mica llarg fins a Tunis. Amb els vents predominants es preveu una llarga empopada com la de la foto. Aquesta és de la tarda que vam fer la travessa entre l'estret de Messina i Taormina. Bufaven més de 20 nusos de popa i el Peli feia la mig diada a proa i la resta a les lliteres. El fotut va ser tornar al cap de dos dies.

dilluns, de desembre 08, 2008

Llarga espera


Els de Pantaenius encara no s'han pronunciat. Em comuniquen que esperen un comunicat oficial de Meteocat..... Excuses per allargar el proces. Ahir vaig sopar amb un vell amic irlandès que té un Hallberg Rassy 36. Va ser ell qui em va ajudar a decidir-me a comprar el Tempura. Fa tretze anys que treballem plegats en projectes internacionals, però vàrem disfrutar explicant històries dels nostres vaixells i planejant viatges impossibles. El vaig animar a baixar-lo al Garraf. Amb un Easyjet de 70 € podria navegar amb sol cada cap de setmana.

Jo ja he començat a preparar el viatge de l'estiu comprant un pilot del Nort d'Àfrica.

diumenge, de novembre 30, 2008

Llevantada


Aquest dissabte he anat a regar el tempura i a seguir reparant un petit cop al gelcoat. No ha calgut treure la màniga perquè plovia i la llevantada feia passar les ones per sobre l'espigó. Amb la ratxa que porto, si no estiguessin les veles esquinçades segur que aquesta tempesta m'hauria enxampat navegant. Aquest hivern de fret, borrasques, neu i crisi ha fet oblidar l'escalfament global. Pobres venedors de plaques solars i generadors eòlics.

diumenge, de novembre 23, 2008

Baccarat



L'aturada forçosa a l'espera que l'assegurança acabi d'esfullar la margarida, m'ha permès fer uns petits arranjaments i passejar-me pel port. Cada dia tinc que anar a mirar el Baccarat, un yawl de 52 peus dissenyat per Stephen & Sparkman. Una joia, que segons el butlletí de l'associació de propietaris de Stephen & Sparkman va ser completament restaurada l'any 1999 i que pertany a un holandes anomenant Hans Kettering. Té farratges de bronze i poliches de fusta. Esta impecable, sembla acabat de fer. Fa un parell de mesos que hi és i suposo que hi serà fins el proper estiu. El propietari que ara deu navegar pel Mediterrani l'haurà deixat per hivernar. El port és tranquil però de ben segur que no el varen avisar de la polseguera que hi ha al Garraf. Em temo que per assegurar-se de que l'any que ve també torni, el president del Club el fa regar a diari. Mireu la màniga sobre la coberta. Tal com està, de ben segur que no l'ha deixada en Hans de Rotterdam.

dilluns, de novembre 17, 2008

Aprofitar la parada


Aquest amarratge forçós motivat per la lentitud de la companyia d'assegurances per donar el vist i plau als danys i pagar m'ha permès arreglar una mica el pobre Tempura. He netejat la tapisseria que encara era bruta de sal del Tirrè i he canviat les bateries. He fet el negoci amb un amic mecànic que les ha aconseguit a bon preu. També he començat a preparar el viatge de l'any que ve. He anat a Força 6 a comprar el llibre de Rod Heikell del Nord d'Africa, però no l'han trobat. Era perdut dins les caixes que s'havien emportat al Saló Nàutic. Ja hi tornaré la setmana propera. Al Google Maps he vist que la costa del Nord d'Àfrica és a 170 milles de la costa de Mallorca. A veure si aquest any la travessa és un passeig i no enxampo més tempestes. Amb aquest ritme acabaré fent la nova versió del llibre "Navegar con Mal Tiempo", que és molt bo per cert. Una pacient em va regalar la darrera edició.

dissabte, de novembre 08, 2008

Les conseqüències de la tempesta





Les proves de la tempesta, un anemòmetre perdut, la major i el gènova esquinçats i la corriola del cap de l'enrotllador del gènova arrancada. Ara he de fer tota la burrocràcia de l'assegurança i a perseguir el veler i els instal·ladors. Sort que avui ja he començat a netejar i endreçar el pobre Tempura, que no ha perdut ni la compostura ni l'elegància. El meu nebot de Pamplona assegura que ja no tornarà a navegar. No és veritat ja que em va acompanyar a portar el vaixell de Tarragona a Garraf.

diumenge, de novembre 02, 2008

Tornado a Salou i nosaltres navegant




L'1/11/2008 a les 23:30 el Xut, el Tempura i jo sortim del port de Benicarló per fer una travessia fins al port de Gavà. La previsió era de pluja i de vent en força 2-3. Prenem el rumb 054 a motor aconseguint més de sis nusos de velocitat amb vent de Nord-Oest de 8 nusos amb la major hissada i el Gènova enrotllat. Quan ens apropem al Far de Tortosa s'intensifica la pluja i puja el vent a 12-14 nusos, per la qual cosa arrissem la major. A les 5:00 del 2/11/2008 quan estem creuant el Golf de Sant Jordi el vent rola cap el Sud-Est i va augmentar progressivament de velocitat. A les 5:30 les ratxes són de gairebé quaranta nusos. Recollim la major amb gran dificultat i hem d'utilitzar el winche per enrotllar-la a l'enrotllador de la major. En el procés s'esquinça. Alhora el Gènova que estava enrolat i lligat amb un cap comença a desenrotllar-se i és impossible recollir-lo. En intentar recollir-lo amb winche arranquem el suport del cap de l'enrotllador i el Gènova acaba sortint bategant i comença a esquinçar-se. A les 6:30 quan ja havíem perdut l'anemòmetre de dalt del pal, arrencat pel vent, decidim entrar al port de Tarragona ja que és l'únic de la zona amb una bocana prou àmplia. Arrumbem a 000 i amb grans ones i un vent intensíssim correm el temporal fins a entrar al port on acabem entrant per la bocana a les 10:00 i amarrant en el Serrallo a prop de la Llotja de Pescadors. Era impossible entrar al port esportiu per la seva bocana estreta. En aquell moment les ones passaven per sobre del moll del port comercial. Els de salvament marítim que ens ajuden a amarrar assenyalen que hem pres la decisió adequada. Afortunadament no vaig fer cas al meu nebot que mentre feia el video, em recomanava anar al port de Salou. Avui a La Vanguardia recullen els danys de Salou a la portada. Es varen registrar vents de 160 km/h

Danys:

1. - Gènova enrotllable esquinçat
2. - Major enrotllable esquinçada
3. - Anemòmetre de pal perdut
3. - Suport del cap de l'enrotllador arrencat.

dilluns, d’octubre 27, 2008

Gran regata del Tempura Team


Desprès d'una setmana boja de feina amb viatge a Anglaterra inclòs, va arribar el divendres. Astutament vaig organitzar-ho tot per a sortir aviat de la feina, dinar i arribar a Garraf abans de la reunió de patrons de les 16:30. Al pantalà vaig trobar al company que m' havia engrescat a fer la regata. S'havia agafat un dia de festa per preparar el vaixell i descansar. El meu nebot Xut i jo no havíem tingut tanta sort. Vam arribar amb el temps just per pujar la vela que havíem baixat per reparar la guia del gènova. Vam fer una Cocacola amb els companys i cap a la reunió.

Ràpidament vaig veure que la cursa era seriosa. Tots aquells navegants solitaris, callats, musculats, fibrosos i curtits per moltes hores de navegació, imposaven. El jutge de regata ens va donar la informació de la cursa. Ens va recordar que havíem d'avisar quan estesem davant del far de Tortosa, així com una hora abans de l'arribada. Immediatament vàrem soltar les amarres per anar cap a la sortida. Justament aquesta sortida em va sorprendre. Van plantar la línia d'esquenes al vent i quan faltava un minut em va estranyar que tots volien sortir amurats a babord amb l'espí aixecat. No ho podia creure. Té raó en Mariano quan diu que hi deu haver un acord tàcit entre els solitaris de no molestar-se a la sortida. Jo no vaig ser tant valent. També em vaig acostar de babord però amb gènova per tenir mobilitat si entrava en conflicte de preferència. De fet vàrem fer una bona sortida a barlovent de la flota. Al cap de 200 metres vàrem aixecar l'espí amb tota tranquil·litat. Hi havia molt poc vent i dificultosament avançàvem a uns tres nusos. Estava content ja que vam quedar dins de la flota. Un parell de vaixells es van quedar despenjats i al cap d'un parell d'hores vam sentir que abandonaven. Curiosament un d'ells era el company de pantalà.

Desprès d'una guerra d'orsades amb un solitari que malgrat el meu placatge va acabar finalment guanyant la cursa, vaig observar que el vent rolava cap a terra. Vaig ser el primer en trabujar i agafar el bordo de terra. A mitja nit anàvem sols a bona marxa veient com els altres tiraven mar endins. A les tres ja érem al far de Tortosa i al donar la posició vàrem veure amb alegria que anàvem pel mig de la flota. Aquí va entrar un vendaval del Delta. Ens va sorprendre amb l'espí aixecat al través. No vàrem poder més que posar-nos de popa per arriar-lo. La maniobra ens va fer recular una milla i mitja. Els que havien fet el bordo de mar no van tenir aquest ensurt ja que ja havien baixat l'espí perquè el vent els entrava amb un angle més tancat.

A continuació, malgrat un petit xàfec, vam tenir els millors moments de navegació. Les ratxes del Delta ens empenyien a 8 nusos. Amb el vent per l'aleta el Tempura semblava una motora, navegava adreçat aixecant una estela considerable. Alguna ratxa ens feia escorar tant que perdíem sustentació de la pala del timó. Veiem els altres molt lluny i teníem esperança de fer un bon paper. Malauradament el vent va anar baixant i la velocitat va caure fins a sis nusos. A l'alba veiem quatre vaixells, tots darrera nostre. Només havia anunciat l'arribada per radio un únic veler. Estàvem eufòrics. Nosaltres ja hi érem. Pensàvem que fèiem pòdium. En Xut va comunicar exultant que arribàvem. "Voy a soltar la bomba" deia al connectar el transmissor. Efectivament a les 9:16 creuàvem la línia entre el far de Peníscola i la llum verda del port de Benicarló. Ens vam abraçar d'alegria. Peró aquesta eufòria va durar molt poc. A port hi havien els vaixells dels murris que no havien anunciat la seva arribada per despistar als competidors. La nostra innocència ens havia portat a un triomfalisme excessiu. Malgrat tot vam ser els septes de dotze participants en la nostra categoria. La majoria amb vaixells de regata, buidats per dins i amb veles de Kevlar. Nosaltres amb l'ancora a proa, les veles enrotllables i la coberta de teca. El Tempura és un crac. Un veler excepcional que malgrat les seves condicions d'habitabilitat i seguretat també pot plantar cara als velers de regata més ràpids.

Al sopar el Xut comentava a la resta de competidors que aquella era la seva primera regata. -Serà la primera regata d'altura- el van corregir. - No, no la primera regata de la meva vida- deia. No ho podien creure.

diumenge, d’octubre 19, 2008

Nunca digas de esta agua no beberé


"Ni que este cura no es mi padre" deia el capità del regiment d'Osca on vaig fer les milícies. Malgrat l'accident d'en Mariano a la darrera i única regata que vaig participar amb el Tempura (l'any 2007), m'he apuntat a una altra cursa. Ha estat l'Antoni, veí de pantalà que m'ha engrescat a participar a la Garraf-Benicarló del proper cap de setmana. Aquesta vegada no em pot acompanyar en Mariano ja que des de que esta jubilat té massa feina donant classes de vela al Port Olímpic. Em feia mandra anar sol i finalment he aconseguit la companyia d'en "Xut", el meu nebot. No sap res de vela però és simpàtic i un gran cuiner. Malgrat el seu nom, atorgat pel seu avi quan de petit no parlava però s'hi fixava, ara és un gran conversador. Serà una molt bona companyia per aquesta travessa de 85 milles. He actualitzat el ràting i estic content ja que me l'han millorat. Ara és de 0.9364. No és excel·lent, però millor que l'anterior quan es van equivocar i em posàvem una calat de 2.85 m quan és d'un metro menys. No trauré l'ancora ni em mataré buidant el vaixell. No vaig a guanyar. Sóc un d'els vaixells més lents. Ja ens va passar l'altre vegada que amb en Mariano vàrem fer una molt bona sortida, però després durant més d'una hora ens van estar passant tots els altres per tenir més velocitat. No hi estàvem acostumats. Amb en Farra sempre anàvem davant. Per tant no m´he de preocupar si durant la regata vaig el darrer. Espero que els vents siguin favorables i ens permetin anar amb un rumb directe. Amb un company inexperimentat afegeixo mes desavantatge si he de fer moltes maniobres. En definitiva l'objectiu és arribar a Benicarló a vela i sopar amb la resta de la flota i dormir al vaixell amb la Dolors que vindrà per autopista.

divendres, d’octubre 10, 2008

A vegades treballo

Estic content perquè han publicat el meu article "La ruta de los volcanes". Apareix en el YATE del mes d'octubre. Pot semblar sorprenent la velocitat de publicació sino se sap que conec al Germán, el seu director. Per primera vegada penjo un link que no és nàutic, però fa referència a la meva navegació per la xarxa. Quan no blogeijo ni navego edito o presento la meva web als mitjans. Aquí hi ha la prova.

Quan no estic navegant

Curiosament m'han publicat l'¡article que apareix en YATE del mes d'Octubre. Suposo que aquesta velocitat s'explcia per la meva coneixená del Germán, director de la revista.

dimarts, de setembre 09, 2008

Article per YATE


És curiós que cada vegada que tinc la necessitat d'escriure, tinc l'oportunitat de fer-ho. Fa poc, quan tenia una "neura" professional, vaig començar a escriure un episodi autobiogràfic per a alliberar-me. ESADE juntament amb RBA editors em varen donar la possibilitat de publicar-ho. Van obrir una convocatòria de relats de narrativa empresarial i vaig poder presentar l'escrit tiolat "El Síndrome del Jarrón Chino". A mitjans de novembre sabré si ho publiquen.

Ara volia explicar el viatge a les Eòliques i YATE ha obert una nova secció titulada "Travesía Sugerida" on invita als lectors a que exposin la seva experiència. Si els agrada, no només ho publiquen sinó que també regalen una caçadora de Musto. La pena és que només permet 1100 paraules. He tingut que mossegar-me la llengua. Bé nomes una mica ja que ho acabaré d'explicar al blog. Un instrument immillorable pels que tenim incontinència oral i digital.

dilluns, d’agost 18, 2008

Ja som aquí

Arribada a Stromboli amb el volcà fumejant


A les 12:30 del passat dissabte vàrem arribar de vacances, desprès de quasi un mes de navegació i d'haver visitat 9 illles: Menorca, Sardenya, Sicília, Vulcano, Lipari, Panarea, Stromboli, Ustica i Mallorca. Hem arribat fins als peus del Etna travessant l'estret de Messina. Ha estat l'any de les travesses, els volcans en activat i les tonyines. Hem vist rius de lava fluint a l'Etna, espetecs de pedres i foc a Stromboli i olor sulfurós i aigües calentes a Vulcano. Hens han visitat dofins i tortugues, han pujat al vaixell peixos voladors i fins i tot vam pescar un peix espasa que afortunadament no va arribar a bord. Han passat moltes històries que aniré escrivint al blog per tal de que les vacances em durin tot l'any. Cap esdeveniment desfavorable, cap problema de salut i cap avaria. En resum un èxit total que ha sabut a poc.

dissabte, de juliol 19, 2008

Dema sarpem


Finalment han arribat les vacances i el sol. La informació meteorològica és excel·lent, la tia ha desistit de ser operada de cataractes aquestes vacances i el Tempura esta a tope. No ho puc creure. La Dolors i la Gemma estant acabant les darreres bosses i jo ara estibaré els paquets i les borses al Tempura. Deixaré carregant la bateria amb la nevera plena, i demà al matí sarparem. Només faltaran la Marta i el John. Els anyorarem, un altre any serà. Esperem arribar a Maó o a Fornells demà passat. Espero que aquest any si que podré arribar a Sicília. Fins la tornada!

dissabte, de juliol 12, 2008

Meteo per la travessa



Mentre a Barcelona cau una tempesta d'estiu, repetidament anunciada pels meteoròlegs de TV3, jo miro les previsions pel proper cap de setmana. Esperem sortir el diumenge 20 i pel moment sembla que hi haurà una situació tranquil·la i anticiclònica. Poques isòbares i molta pressió atmosfèrica el que assenyala bon temps. Una situació ideal per anar avançant a motor que és el que necessito ja que compto a una tripulació experimentada, però que vol fer vacances. La Dolors i la Gemma no estan per anar tirant de winche i jo no puc estar cinc dies seguits com si estès a la Vendee Globe. Ja no tinc ni edat ni salut. Pel 22 (dimarts) anuncien una mica de Mestral per la zona entre el golf de Lleó i el de Gènova, que potser ens podrà donar una mica de mar de popa a la travessa Menorca- Sur de Sardenya. Per evitar que una tramuntanada ens impedeixi sortir de Fornells, si el parte es manté en aquesta línia amarraré el 21 al port de Maó que té una excel·lent bocana natural. Espero que millori la meteorologia a Sicília i puguem gaudir de les Eòliques. Aquí, aquest any, esta fent un estiu molt lleig.

diumenge, de juny 29, 2008

Primeres desercions


Ara que s'acosta el moment de la veritat apareixen les primeres desercions. El "Peli", jove de 20 anys que m'havia promès compartir les llargues guàrdies nocturnes, em diu que vindrà directament a Sicília amb avió. La cunyada, veient l'oportunitat s'apunta també a l'anada aèria. Aquests canvis impliquen que em tocarà "pringar" molt més pels vespres. Segur que la Dolors i la Gemma m'ajudaran, però sens dubte les nits seran molt més llargues. Ara és quan em penedeixo de no haver comprat el radar. No ho he fet perquè encara no en estic perfectament convençut del seu cost/benefici. Havia de comprar un display multifunció que era tan car com la mateixa antena del radar. Ja no venen pantalles monocromes que és l'únic que necessito. Per altra banda, l'antena fa 50 cm. Si la poso al pal xoca amb el gènova i molesta al fer bordos. A la popa, amb un mastil propi, és molt lletja. Tampoc evita la vigilància ocular directa nocturna. ¿Qui es posa a dormir a set nusos pel Mediterrani confiant que el Radar el despertarà? Algunes rutes del nostre petit mar son molt concorregudes. No passa res! cap d'aquests inconvenients impedirà que segueixi endavant amb el meu projecte.

dijous, de juny 26, 2008

Celebrities


Segur que tot-hom em creurà si dic que avui he fet una travessa Garraf - Sitges - Garraf amb parada i paella a Sitges, encara que sigui un dia laborable. Només cal demanar festa a la feina per aprofitar el sol i el Garbí. Però potser començarien a créixer els incrèduls si els digués que he fet aquesta petita aventura amb en Sid Ganis i la seva dona, la Nancy. Com sabeu en Sid és el President de l'Acadèmia de Cinema de Hollywood, en definitiva el que dona els Oscars. Pel camí, li he pogut explicar que a Sitges es fa un festival de cine fantàstic. Per a que els incrèduls ho creguin, he fet aquesta foto. Apa! És aquí per assistir a la boda de la meva filla Marta amb en John que justament serà demà.

dissabte, de juny 07, 2008

La Moreneta


Ja som al mes de Juny. Pel clima no ho diria ningú. Segueix plovent com al maig. Segurament La Moreneta aprofita per acabar de convertir a tots aquests ateus militants que li fan pregaries. Jo li diria a la Moreneta que ja en hi ha prou. Els ecologistes d'esquerra, els socialistes i fins i tot els d'esquerra republicana que avui tenen el seu superdissabte li tindran una devoció eterna. Els ha lliurat dels atacs dels aragonesos, valencians, lleidatans i fins i tot dels de les Terres del Ebre. Però no ha resolt el problema de la zona metropolitana. Potser podríem dir: "pluja per avui i sed per demà". Però qui pensa en demà? Els polítics ben segur que no i els catalans possiblement tampoc. Ara l'important són les vacances. Com bon català, també m'oblido del transvasament i em concentro en preparar el Tempura per la partida imminent. Només falta una mica més d'un més.

Ahir vaig fer un descobriment impressionant. Vaig conèixer a un company que viu en un vaixell al mateix port del Garraf i que m'ajudarà a fer les cosetes que em falten. La tripulació també ha crescut. La meva cunyada s'apunta a la travessa fins a Sicília. Es un gran actiu, no pas per la seva musculatura, ni per la seva traça pujant veles, ni pels seus coneixements mariners, sino pel seu excel·lent caràcter. Té un gran sentit de l'humor i molta capacitat de convivència. El projecte millora dia a dia. Només cal que pari de ploure. Si us plau, ateus convençuts, deixeu de pregar a la Moreneta. Si us avorriu podeu tornar-hos a barallar que animeu els telenotícies d'aquest "ex-oasi català".

diumenge, de juny 01, 2008

Ready to go


Finalment esta pintat (3 setmanes), ara la posada a l'aigua s'ha endarrerit perquè el contramestre ha tingut un petit ensurt amb la seva salut. Espero que la propera setmana es posi a l'aigua i ja pugui començar a arreglar l'enrotllador, posar boracol a la coberta i vernissar el marc del tambucho d'entrada. Petits retocs que m'ocuparan unes quantes i delicioses tardes.

dimarts, de maig 27, 2008

La sequera de les inundacions


Aquesta sequera, no només ha servit per a que els polítics diguessin tota mena de rucades i enfrontessin uns catalans amb els altres. Sinó que també ha ajudat que el pintor encara no hagi acabat la seva feina. Des de que rebem a Barcelona els vaixells amb aigua de Tarragona i del Roina, no ha parat de ploure, tant a les capçaleres dels rius com al varadero de Garraf. Tenim els pantans plens, les lleres dels rius a vessar i el pobre Tempura encara no esta pintat. Si us plau, que pari una mica de ploure per a que els pintors puguin fer la seva feina. Aquest estiu vull navegar i encara he de fer algunes reparacions menors. M'afegeixo a les pregaries d'en Montilla i d'en Baltasar per a que plogui racionalment. Com diu en Serrat jo sóc d'un país que no sap ploure.

diumenge, de maig 18, 2008

El pintor mana


El pintor m'ha convençut que rasquem les patents antigues. En definitiva una pasta.

dimecres, de maig 14, 2008

Quasi hi som


El Tempura ja és al varadero. El pintor li posa la nova pantent, treien les antigues capes. El mecànic ha canviat l'oli de la cua i del motor. Només he de vernissar el tambucho d'entrada, arreglar la guia de la vela i passar Boracol a la teca. Quasi hi som.

Ja casi hi som

Ja és al varadero. Estan pintant la patent i el mecànic li ha canviat els olis, filtres, etc.. Només em quedarà barnissar el

dissabte, de maig 03, 2008

A que t'agafo



No hi ha res més divertit que empaitar altres vaixells sense que ho sàpiguen. Quasi sempre els guanyes.

dimecres, d’abril 16, 2008

Aquest any si!


La imatge mostre l'arribada a l'Alguer des de Maó l'agost de 2006, en el primer viatge llarg del Tempura. Després de tot un dia i una nit de navegació amb una mica de Tramuntana vam entrar a l'Alguer navegant a un llarg amb el Genaker. Una passada! Segurament no tant agradable pel meu gendre John que feia la seva primera travessa.

L'any passat les dificultats familiars van impedir que arribéssim a Sicília, ni tan sols vam anar a Sardenya, però no tornarà a passar. La idea és insistent. Hi penso a diari i segurament és un dels pocs pensaments agradables ( a banda de la boda de la filla) que em permeten tirar endavant dins d'aquesta feina monòtona, avorrida i sovint inútil que faig.

El itinerari inicial esta bastant marcat. Penso fer la primera escala a Fornells, per estrenar la gasolinera inaugurada al final de la temporada passada. Si el temps ho permet, la segona escala serà Sardenya. La intenció és arribar a Carloforte, malgrat les dificultats de l'entrada indicada per boies, especialment si es fa de nit. Tampoc podré repostar fàcilment ja que la gasolinera és al port pesquer que té un calat de 1,8 metros i jo en faig més de 1,9, però la resta d'alternatives encara són pitjors.

D'aquí ja penso saltar a Sicília i desprès a les Eòliques. Tinc feina repassant el "Italian Waters Pilot" d'en Rod Heikell. També hauré de preparar el Tempura. Pobret, no li he renovat la patent i el mecànic, avisat des del mes de gener, encara no ha tingut un minut per a canviar-li l'oli. Afortunadament el SSM ja ha revisat tots els temes de seguretat, la canya de pesca esta a reparar i jo només he de fer uns petits arranjaments a l'enrotllador que no em costaran gaire. He d'aconseguir una peça que m'han d'enviar de València i quedar una tarda amb en Mariano per a que m'ajudi a pujar al pal. Aquest cop penso comprar una cadireta per no tornar a patir una crisi de pànic quan sigui dalt. Cada pujada és una comprovació de que el calendari corre inexorablement.

dilluns, de març 31, 2008

Tramuntana i pluja a la Costa Brava


El pintor, el temps i la família van permetre que la Dolors i jo poguéssim sortir del Port Olímpic el mateix dijous a mig mati. Amb un vent de migjorn molt lleuger el genaker no donava més de 3 o 4 nusos de velocitat al pesat Tempura. Dominava la mar de fons que venia del nord-dest com consequència de la Tramuntana. Ràpidament vaig passar al "moto-veler" per poder arribar a sopar a Palamós. De fet hi varem ser al vespre, amb una mitjana de més de sis nusos. Els del Club Nàutic de la Costa Brava no van ser gaire hospitalaris i ens van deixar tota la nit a la gasolinera. El vigilant es va quedar emboscat pel fum de la sega cigarreta dins la garita. Un bon sopar a casa d'un empurdanés que desconeixia la targeta VISA però que dominava les gambes i les cloïsses ens va donar ànims per a dormir calents al Tempura amb tota la calefacció donada. El sol ens va despertar amb una brisa que ens va permetre farribar a Llafranch a vela passant per les Formigues. Un arrós amb trompetes de la mort i tornada a vela cap a la Marina de Palamós.


Les prediccions desaconsellaven seguir cap al Nord, efectivament l'endemà pluja i fred. Una bona ocasió per a tornar a menjar bé i fer migdiades al Tempura. El diumenge vàrem començar el retorn, la Dolors temía la Tramuntana, però vam agrair aquest vent de popa que ens empenyia plans cap a Blanes. L'alegria va durar poc, ja que ràpidament entrava un Garbí que ens obligava a fer bords. A l'alçada de Blanes començava a ploure i vam decidir amarrar. Al port hi havia un gran ambient per un campionat mundial femení de vela lleugera. Amb un sol brillant i una lleugera brisa vam sortir de Blanes l'endemà fent bordades per a superar la punta del Tordera. Al mateix temps passava un Ro de 34 peus italià. Va anar endins i va treure les veles. Nosaltres havíem superat el Tordera i anàvem cenyint cap el Port Olímpic. Era una bona ocasió per a fer curses amb els Italians. Ho vam fer durant hores i he d'admetre que costava desenganxar-se. El vent va anar punjant i això ens va facilitar que arribéssim a perdre'ls. Com deia la Dolors, "tu vas estressat, però ells potser no fan cap cursa". En tot cas, ens va agradar veure el Montseny nevat des del mar.


Arribant a Barcelona el vent de proa va va pujar a més de 20 nusos. Semblava que estiguéssim al tràiler de "Deep Water". Els grops mediterranis tenen aquestes coses. Vam amarrar al Port Olimpic i el divendres següent el vaig baixar al Garraf. No gaire bon temps, però un vent suficient per a fer unes quantes milles a vela i com sempre en el Mediterrani, la majoria de cenyida.

dissabte, de març 15, 2008

La Setmana Santa


S'acosten uns dies de festa que volem aprofitar per navegar per la Costa Brava. Com cada any, els pronòstics son dolentíssims, tinc un constipat horrible i el pintor no ha acabat de barnissar el plan. Com sempre, tots els elements en contra, però res de tot això impedirà que el proper dimarts per la tarda comenci a pujar el Tempura. Estic segur que ens ho passarem tant bé com l'any passat al Delta malgrat que només va fer un únic dia de sol.

dijous, de març 06, 2008

Je ne veux pas travailler

Ser empleat pùblic és un plaer. Es poden penjar videos com aquest durant les hores de consulta

dilluns, de febrer 25, 2008

Adeu a l'escapçat


Durant els darrers mesos he tingut el blog molt oblidat ja que he estat molt ocupat en una altre blog on criticava la gestió de la sanitat pública catalana. Però ara tornaré, ja que en aquestes alçades de la democràcia he descobert que els que ara manen no toleren gaire bé les crítiques. He decidit callar davant les amenaces de deportació. Prefereixo ser un metge emprenyat, però callat de l’Eixample que un metge xerraire d’un suburbi de Barcelona. Encara que la meva coronaria ho patirà, ho guanyara la nàutica i el blog. Podré aprofitar les meravelloses tardes de divendres com la de la fotografia.

dimecres, de febrer 13, 2008

Barcelona World Race




Ahir l'arribada de Jean Piere Dick i en Damian Foxall a bord del Paprec-Virbac 2 com a primers campions de la Barcelona World Race va ser un moment històric i màgic de la nàutica Catalana. Només hi érem un centenar de persones, la majoria periodistes, i molts estrangers membres dels equips de suport, familiars i amics. Tos amants de la nàutica emocionats per la grandesa del moment. Creuaven l'arribada davant del Port Olímpic a les deu del vespre i desprès venien cap el moll de les Drassanes escoltats per vaixells, bengales i motos d'aigua. Els dos herois van quedar atrapats pels periodistes en el seu propi vaixell. Es veien esgotats, però contents, exultants. En Jean Pierre volia explicar l'experiència mentre que en Damian estava més preocupat per abraçar el seu fill de set mesos i la seva dona. Pràcticament no havien menjat en els darrers dies per manca de queviures però no paraven de riure.

Em quedo amb el que va dir en Jean Piere: "la diferència entre nosaltres i els que encara són a l'aigua és la ferma determinació per a guanyar que ens ha marcat en tot moment des d'un any abans del tret de sortida". Efectivament han estat davant des del primer moment i només van rebre la pressió del PRB que malgrat també ser un Farr d'aquest any va trencar i va abandonar a Ciutat el Cap. Fa riure pensar que nosaltres considerem una aventura anara fins a la petroliera i tornar.

diumenge, de gener 06, 2008

New York, New York


Quan no escric al blog és perquè estic massa ocupat o perquè gaudeixo amb altres coses. Les vacances d'estiu són un bon exemple. És quan més navego i malgrat estar molt a prop del mar és quan menys escric al blog. Això és el que ha passat aquest Nadal, que per necessitats de re-agrupament familiar he estat a New York. He comprovat que aquesta ciutat, malgrat els seus orígens mariners i tenir la seu del New York Yath Club, molt lligat a l'inici de la Copa Amèrica, esta bastant d'esquenes al mar com li passava fa uns anys a Barcelona, salvant totes les immenses diferències que hi ha entre les dues. Tot i amb això, té un moll per a que els turistes comprin i mengin. Hi exposen vaixells antics com el Pekin, un espectacular veler de quatre pals que recordant el seu passat gloriós, ha quedat per a distreure turistes. Mentre la família comprava, no vaig poder evitar acostar-me.