dilluns, d’agost 29, 2011

La bufada del rellotger


Una setmana abans de sortir de vacances vaig veure que el Tempura feia un fum blanc, especialment quan pujava de revolucions. Ho vaig comentar amb el mecànic que em va fer una tele-visita ja que era Juliol i estava molt atrafegat. Va dissertar sobre les diferents classes de fum. El girs que quedava arran de mar era de gas-oil, el blanc que pujava cap d'alt era d'aigua, etc... però no em va aclarir de que era el meu. Hem va recomanar que buides el filtre de gas-oil i va aprofitar per vendre'm un additiu de porcellana per l'oli del motor. Així no el "griparia". Òbviament el filtre estava net i segurament l'additiu no calia. Malgrat tot, amb dificultat vaig desfer la rosca de sota i el vaig purgar. Naturalment no va deixar de fer fum durant tota la travessa a Mallorca. Afortunadament vaig fer una gran part del trajecte a vela. El fum va continuar durant tota la volta a l'illa i va sonar l'alarma de la temperatura quan amarrava a Porto Cristo. Vaig comprovar que sortia aigua per l'escapament, però per si de cas vaig canviar el rodet. El que me'l va vendre em va dir que vigiles que el circuit d'aigua salada no estigués embossat per un plàstic. No em vaig atrevir a desmuntar-lo ja que ho veia molt complicat. Si que em vaig submergir per rascar les entrades d'aigua de la cua, que també semblaven totalment netes. L'alarma va tornar a saltar amarrant a la Ràpita, però tot estava aparentment en ordre. Finalment, arribant al port de Sta. Eulària (Eivissa) l'alarma va tornar a sonar i vaig tenir que amarrar ajudat per una zodiac dels mariners. Ho havia de resoldre malgrat que era dissabte del mes d'agost. Desprès de recórrer varies marines amb unes secretaries meravelloses i uns despatxos impressionants, vaig trobar un veritable professional. Un mecànic simpàtic que va començar a desfer tubs del circuit d'aigua salada i a bufar per ells. Als pocs minuts va descobrir que hi havia una petita fuga al filtre d'aigua salada. Aquesta escletxa impedia que es fes el buit i reduïa substancialment l'aigua del circuit. Per això funcionava quan el vaixell corria ja que la mateixa arrancada feia pujar l'aigua, i en canvi no circulava quan estava al ralentí i parat. L'averia es va resoldre eliminant el filtre ja que s'havia de demanar a Madrid i tardaria uns quants dies. Em va cobrar la misèria de 50€ i em va explicar com ho havia de muntar quan rebés el recanvi. No deixa de sorprendre'm que a la nàutica hi hagi gent tant professional. Llastima que és difícil identificar-los entre tants "llestos". Es tractava d'una simple bufada, però s'havia de saber com i quan fer-la.

No cal dir que tampoc l'he trobat a Castelldefels ni a Barcelona. Ja rebré el recanvi al setembre. Sort que he pogut seguir navegant.

dijous, d’agost 25, 2011

The music please!

Anada i tornada de les Balears from Joan Gené on Vimeo.


Ja porto una setmana treballant i sembla que fa un segle que vaig ser a les Balears. Aquest vídeo en és un record. Una de les anècdotes divertides es va produir al fondeig d'Espalmador. Vàrem arribar de bon matí desprès un fondeig molt mogut a Ses Illetes. Ens venia de gust baixar a terre a banyar-nos a la zona de mar obert ja que dins de la cala l'aigua era bruta de tanta gent que hi havia. Vàrem fondeijar separats de tothom, però al retornar estàvem rodejats, especialment amb perill de col·lisió amb un gran vaixell a motor anglès habitat per tres obesos que semblaven pare, fill i mariner amb "dret a frec". Ens vàrem passar el dia vigilant-lo i afortunadament no vàrem xocar i quan va marxar la gent va tenir l'amabilitat de moure's. Un altre vaixell que semblava d'un constructor alacantí que havia col·locat el dèficit a la CAM el va orientar a fondejar en un lloc correcte, sobre tot, vigilant que estès prou separat. Al fer-se fosc tots vàrem sopar a coberta i vàrem contemplar els estels prenent una copa. Els del vaixell anglès, a més de preparar un suculent sopar, van posar música. Fet que va encendre al constructor alacantí que va cridar des de coberta:-"the music please!"-. Es va produir immediatament el silenci, bé no del tot. Només sentíem rugir del ralentí del potent motor del constructor que no va tenir cap objecció en deixar-lo en marxa tota la nit.